Ir al contenido principal

Pelayo s'ompli d'ilusió


                                                             Fotografia: Miquel Navarro

El passat divendres 28 d'octubre Pelayo s'omplia d'ilusió, d'ilusió i normalitat.

Les persones som diferents. Hi han persones altes, atres més baixes, morenes, rúbies, en els braços llarcs, les cames curtes... Hi han persones molt reflexives, atres més intuïtives, també hi han persones que porten ulleres, persones que els agrada un color, o un atre... No hi han dos persones iguals, tots tenim les nostres peculiaritats, la nostra forma de ser, la nostra forma d'actuar, la nostra forma de sentir, de gestionar les nostres emocions... I com tots som diferents, tots som normals, perqué tots tenim les nostres peculiaritats, la nostra forma de vore i viure la vida.

I com persones normals que ho són, un grup d'usuaris de centres d'atenció a persones en dificultats mentals i emocionals (centres CRIS i CDD i residencials) acodiren a Pelayo a festejar el seu dia jugant a pilota i ensenyant als alumnes de l'IES Juan de Garay de Valéncia ciutat com jugar a pilota, demostrant aixina que són persones útils per a la nostra societat, persones que poden aportar molt.

Com a jornada festiva que era, la música tenia que estar present, i els encarregats d'animar les galeries de Pelayo foren els membres de la charanga “Burlaos”. Pero també la pilota valenciana va tindre la seua representació en esta jornada jugadors (Pascual de Chirivella i Julio de Oliva -jugadors en cadira de rodes- Fageca, Sacha, Guillem Sentandreu...) representants federatius (Conrado, Juan Contreras...), representants institucionals ( Josep Miquel Moya i Sebastià Giner), i el mític Genovés I.

La V jornada de pilota a mà en centres d'atenció a persones en dificultats mentals i emocionals fon tot un èxit, una bona oportunitat per a trencar estigmes, etiquetes...

                                                           Fotografia: Miquel Navarro

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...