Ir al contenido principal

Marketing



Molt provablement vosté que està llegint este llínies practicarà el joc de pilota valenciana, i si no l'haurà practicat en un temps passat, i si no ha sigut aixina, serà seguidor de l'actualitat d'este deport. I si qualsevol d'estos supòsits no el complix tindrà, com a mínim, alguna inquietut cap a la cultura valenciana.

I és que la pilota valenciana és com un gueto dins de la societat valenciana. O dit d'un atra forma, tots els que realment seguim o practiquem la pilota som uns friquis. Hui en dia som quatre els que estem darrere del “més valencià dels deports”.

Si, la pilota era el deport rei dels valencians a principis del segle XX pero la societat valenciana ha canviat, ha evolucionat molt sobre tot en els últims 30 anys. De la mateixa forma que la societat ha evolucionat, la pilota valenciana s'ha mantingut immòvil dins del trinquet, dins del seu reducte, pot ser confiada de la seua implantació en les arrels de la personalitat valenciana. I si seguim aixina el gueto encara serà més chicotet.

L'immovilisme del que s'ha fet gala dins d'este món, per fi, pareix que escomence a trencar-se. Són moltes les veus qualificades (pilotaris professionals, trinqueters, gerents, empreses...) que consideren que la pilota ha de variar les seues costums, que s'ha d'adaptar a l'actual societat valenciana. Per fi s'ha conclòs que la pilota se te que menejar per a poder sobreviure, no anem a esperar assentats en l'escala del trinquet.

Un bon eixemple són les jornades que s'estan organisant en pobles com Sella, Oliva, Borriana... Jornades de debat, d'anàlisis, de fer propostes... totalment necessàries per a que la pilota s'adapte a la societat actual.

Pero no basta en estes jornades, ni en que trinqueters valents se la “juguen” canviant horaris, donant oportunitats, obrint els trinquets a noves fòrmules, fent la guerra pel seu conte. És vital, en la societat actual, que la pilota millore la seua comercializació, és a dir, treballar el màrketing de la pilota valenciana, l'anàlisis seriós del nostre “producte”, de les seues capacitats, de com donar a conéixer el nostre producte per a captar, retindre i fidelisar al consumidor-aficionat.

Tenim que reconéixer que la pilota mai s'ha treballat en este sentit, mai s'ha considerat eixa necessitat, tot i que en els últims anys les galeries i l'escala de qualsevol trinquet s'han anat buidant.

La realitat és que la pilota valenciana no és un deport normalisat. Si, era un joc molt arrelat en el poble valencià, pero era un joc com pot ser el truc o el dòmino, un joc de bar. El joc de bar se convertí en un deport al que ara exigim dignitat i normalitat dins d'una societat en la que l'activitat física és un dels pilars fonamentals.

I un treball aixina no el pot fer el trinqueter, ni els jugadors. Tampoc els aficionats. Ací els gestors de la pilota, empreses, federació, administració..., si volen que la pilota importe a la societat valenciana tindran que treballar de valent en este sentit.

Si, una televisió pública valenciana serà molt important, pero hui en dia no la tenim. I molts deports, que tampoc tenen eixa televisió, mos estan menjant el terreny.

Desafortunadament vivim en una societat consumista, de lliure mercat. Els valors que han mantingut viva la pilota (cultura, tradició...) no són importants. Ara es busca productivitat, comoditat, modernitat i és ahí on tenim que millorar.


La pilota ha d'estar viva en els trinquets pero també en una societat com la valenciana del segle XXI.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...