Ir al contenido principal

Soro VII





Soro III ha inscrit el seu nom en l'història. Després de superar a Santi de Finestrat (60-25) s'ha proclamat campeó del Trofeu President de la Generalitat, l'Individual d'escala i corda. S'unix d'esta forma a Genovés, Fredi, Sarasol, Grau, Álvaro i Miguel.


S'esperava una partida de molta brega, emocionant, en la que el miger de Finestrat fora capaç de plantar cara a tot un Soro III que jugava per tercer any la final de l'Individual. En el calfament, els dos pilotaris afrontaven els últims minuts fidels al seu estil. Per una part, el de Massamagrell molt concentrat mentalment, llançant fortes pilotades al rebot del rest. El de Finestrat preparant els músculs, practicant el dau.

Santi escomençava la partida prou entonat, donant guerra, menejant-se ràpit. Aixina i tot cometia massa erros.

Davant d'ell, Soro III mantenia el seu joc, el que l'ha fet confirmar-se com a gran favorit de la final. Segur, tornant totes les pilotes, potent...

Els primers jocs pujaren al marcador roig. Santi, de blau, no podia confirmar el seu joc en la consecució d'algun tanto. Tot i dispondre varies vegades de val no era capaç de rematar i conseguir el quinze per a sumar un joc.

Ahí se notava l'experiència adquirida pel de Massamagrell els últims dos anys. Sense perdre la compostura, sense deixar-se dur pels nervis, l'escaleter si rematava els quinzes.

La partida no ha segut molt llarga. Santi solament ha pogut sumar dos jocs. Massa erros, erros, a vegades, no forçats. El de Finestrat jugava en bravura, oferint una bona contra, pero sense el puntet de bona sort que li hauria mantingut en la partida.

Soro III, molt consistent ha anant sumant dos jocs. A deprés de les experiències vixcudes. La final perduda in extremis l'any passat l'ha fet madurar, templar el seu joc. Santi no li ha pogut trobar l'esquerra, i quan el conseguia, generalment, el de Massamagrell mostrava que ha millorat en eixe sentit.

Soro III ha entrat per la porta gran entre els millors, s'ha guanyat el dret a figurar en eixe llistat, ara de set pilotaris, que han conseguit conquerir l'Individual. Quico ha complit un somi.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...