Ir al contenido principal

Soro VII





Soro III ha inscrit el seu nom en l'història. Després de superar a Santi de Finestrat (60-25) s'ha proclamat campeó del Trofeu President de la Generalitat, l'Individual d'escala i corda. S'unix d'esta forma a Genovés, Fredi, Sarasol, Grau, Álvaro i Miguel.


S'esperava una partida de molta brega, emocionant, en la que el miger de Finestrat fora capaç de plantar cara a tot un Soro III que jugava per tercer any la final de l'Individual. En el calfament, els dos pilotaris afrontaven els últims minuts fidels al seu estil. Per una part, el de Massamagrell molt concentrat mentalment, llançant fortes pilotades al rebot del rest. El de Finestrat preparant els músculs, practicant el dau.

Santi escomençava la partida prou entonat, donant guerra, menejant-se ràpit. Aixina i tot cometia massa erros.

Davant d'ell, Soro III mantenia el seu joc, el que l'ha fet confirmar-se com a gran favorit de la final. Segur, tornant totes les pilotes, potent...

Els primers jocs pujaren al marcador roig. Santi, de blau, no podia confirmar el seu joc en la consecució d'algun tanto. Tot i dispondre varies vegades de val no era capaç de rematar i conseguir el quinze per a sumar un joc.

Ahí se notava l'experiència adquirida pel de Massamagrell els últims dos anys. Sense perdre la compostura, sense deixar-se dur pels nervis, l'escaleter si rematava els quinzes.

La partida no ha segut molt llarga. Santi solament ha pogut sumar dos jocs. Massa erros, erros, a vegades, no forçats. El de Finestrat jugava en bravura, oferint una bona contra, pero sense el puntet de bona sort que li hauria mantingut en la partida.

Soro III, molt consistent ha anant sumant dos jocs. A deprés de les experiències vixcudes. La final perduda in extremis l'any passat l'ha fet madurar, templar el seu joc. Santi no li ha pogut trobar l'esquerra, i quan el conseguia, generalment, el de Massamagrell mostrava que ha millorat en eixe sentit.

Soro III ha entrat per la porta gran entre els millors, s'ha guanyat el dret a figurar en eixe llistat, ara de set pilotaris, que han conseguit conquerir l'Individual. Quico ha complit un somi.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el