Ir al contenido principal

Soro VII





Soro III ha inscrit el seu nom en l'història. Després de superar a Santi de Finestrat (60-25) s'ha proclamat campeó del Trofeu President de la Generalitat, l'Individual d'escala i corda. S'unix d'esta forma a Genovés, Fredi, Sarasol, Grau, Álvaro i Miguel.


S'esperava una partida de molta brega, emocionant, en la que el miger de Finestrat fora capaç de plantar cara a tot un Soro III que jugava per tercer any la final de l'Individual. En el calfament, els dos pilotaris afrontaven els últims minuts fidels al seu estil. Per una part, el de Massamagrell molt concentrat mentalment, llançant fortes pilotades al rebot del rest. El de Finestrat preparant els músculs, practicant el dau.

Santi escomençava la partida prou entonat, donant guerra, menejant-se ràpit. Aixina i tot cometia massa erros.

Davant d'ell, Soro III mantenia el seu joc, el que l'ha fet confirmar-se com a gran favorit de la final. Segur, tornant totes les pilotes, potent...

Els primers jocs pujaren al marcador roig. Santi, de blau, no podia confirmar el seu joc en la consecució d'algun tanto. Tot i dispondre varies vegades de val no era capaç de rematar i conseguir el quinze per a sumar un joc.

Ahí se notava l'experiència adquirida pel de Massamagrell els últims dos anys. Sense perdre la compostura, sense deixar-se dur pels nervis, l'escaleter si rematava els quinzes.

La partida no ha segut molt llarga. Santi solament ha pogut sumar dos jocs. Massa erros, erros, a vegades, no forçats. El de Finestrat jugava en bravura, oferint una bona contra, pero sense el puntet de bona sort que li hauria mantingut en la partida.

Soro III, molt consistent ha anant sumant dos jocs. A deprés de les experiències vixcudes. La final perduda in extremis l'any passat l'ha fet madurar, templar el seu joc. Santi no li ha pogut trobar l'esquerra, i quan el conseguia, generalment, el de Massamagrell mostrava que ha millorat en eixe sentit.

Soro III ha entrat per la porta gran entre els millors, s'ha guanyat el dret a figurar en eixe llistat, ara de set pilotaris, que han conseguit conquerir l'Individual. Quico ha complit un somi.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...