Ir al contenido principal

L'experiència clau en Piles




257 persones omplien el trinquet de Piles. L'enfrontament entre Coeter II i Moltó havia alçat molta expectació. El primer joc pareixia donar raó a la càtedra.


En el marcadors iguals a 5, Moltó en el dau i molt bona entrada d'espectadors. La partida escomençava en Piles, uns minuts després de la mija. Primera treta de Moltó i primer quinze del Coeter. Ràpidament el de Simat coloca el 30-0.

El de Barcheta sap que no pot perdre el primer joc, i damunt en el dau. Aixina que trau la personalitat i afronta el joc i va a per totes. Remonta el joc i es posa per davant, 10-5.

Pero a partir de ahí és Coeter II el que dicta el guió de la partida. El de Simat sap que no te que alçar la pilota, que ha de buscar l'esquerra de Moltó, que ha d'aguantar i tornar-lo tot, siga com siga, i esperar l'erro del jove rest.

I la partida escomença a fer-se de color roig. Moltó el juga tot, trau els rebots, ataca la pilota, la juga molt forta... pero davant te un Coeter, carregat d'experiència, que sap que les ha de tornar, totes i busca la careta i esquerra, careta i esquerra... fins que Moltò fa un erro, fins que el de Barcheta no la juga be...

Moltó juga be, molt fort, te moltes qualitats... pero juga sense el coneiximent de sis semifinals de l'individual jugades. Coeter, que eixia d'una lesió, sabia que no podia jugar de tu a tu, per força, en un pilotari de 20 anys. Sabia que tenia que ser més inteligent, aguantar darrere, tornar-lo tot i esperar l'ocasió de rematar el quinze.

La partida ha tingut la història que ha volgut Coeter II que ha sabut fer el joc que li convenia. Moltó ha jugat a un bon nivell, podria haver jugat millor, pero li ha faltat tindre lo que encara no pot tindre un jugador de la seua edat.

El de Simat ha complit, l'experiència si que ha sigut un grau. Ara li toca esperar per vore qui és el seu rival en la final de la Llosa. Waldo i Punxa, demà en Bellreguart, es disputaran la vacant.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...