Ir al contenido principal

Soro III finalista i Puchol II primer descartat





Després de la contundent victòria d'ahir en el trinquet de Massamagrell de Soro III ha confirmat la seua presència en la final de l'Individual d'Escala i Corda. Per la seua part, Puchol II ha caigut esta vesprada en Guadassuar davant Fageca per lo que és el primer pilotari descartat per a la gran final de Moncada.


Soro III s'ha convertit, per tercera edició consecutiva, en finalista de l'Individual d'Escala i Corda. El de Massamagrell, ya consolidat com un gran especialista del mà a mà, ha fet bones les previsions i es coloca en Moncada com el principal aspirant al títul. L'escalater camina en molta seguritat cap a Moncada i seria una gran sorpresa que no guanyara l'edició del 2012.

Ahir en Massamagrell, en el trinquet del Tio Pena, el seu trinquet, no li donà opcions al seu rival, Santi, que tampoc va lluir al seu millor nivell.

Ara el de Finestrat se'l jugarà tot en el seu enfrontament davant de Puchol II. Si guanya el miger tindrà moltes opcions de ser el rival de Soro III en Moncada. Tindrà que esperar a un resultat favorable en la partida que acararà a Soro III i Fageca. Es a dir, si pert el de Valéncia ciutat, Santi es classificarà per a la gran final.

Per la seua part Fageca, després de guanyar hui a Puchol II per un bon resultat, 60-45, te moltes opcions de classificar-se per a la gran final. En la partida de hui, el seu bon joc a l'aire, i que es tracta d'un pilotari més fel al mà a mà, han sigut claus per a endur-se la victòria.

El pilotari, criat en Meliana, no està obligat a guanyar. Si Puchol II supera, conseguint la seua primera victòria en estes semifinals, a Santi de Finestrat, Facega serà finalista. En canvi si és Santi el que guanye, l'escaleter estarà obligat a guanyar per conseguir el passaport a Moncada.

D'esta forma encara podem fruir de dos partides en tota l'emoció del món. La primera d'elles en Pelayo, este dissabte a les cinc i mija, entre Soro III i Fageca. La segona el dumenge en Bellreguart, a les 11:30 del matí entre Santi i Puchol II.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...