Waldo, simplement

Hui s'ha tornat a ratificar que Waldo és Waldo, un dels millors raspoters de la història, si no el millor (açò va a gusts). Pocs pensaven que hui Waldo no sumaria un nou títul, el que fa deu, de l'Individual de raspall. El d'Oliva ha confirmat que està marcant una época, una época a la que no se li veu final.

Més de 400 persones han omplit este matí el trinquet de la Llosa. Una gran entrada que confirma el molt bon estat de salut del raspall, una modalitat, no oblidem, que fa uns anys estava en perill d'extinció.

Waldo es presentava en el trinquet de la Costera com a favorit, la seua superioritat en els últims anys és tant gran que sempre és el gran favorit. Davant d'ell, Coeter II, un miger de Simat, que no fa ni dos mesos estava lesionat i que va demostrar en semifinals que és un gran jugador del mà a mà. Que és un gran del raspall ya el demostra cada vegada que baixa a les lloses dels trinquets.

La partida no ha tingut història. El Coeter solament ha pogut dos quinzes. Waldo ha sigut superior, pero és que Waldo no és d'esta galàxia. El d'Oliva l'ha jugat tot, ha dominat al seu rival, que tampoc ha tingut el seu dia, i a oferit a la càtedra, a una escala plena d'espectadors, grans quinzes, enganchant la pilota en el huit i llançant-la a la graderia.

Poc més de trenta minuts ha necessitat Waldo per a sumar el seu deu Individual, un trofeu que el du, directament, a l'Olimpo de la pilota valenciana. El d'Oliva és un jugador molt complet, de treta, d'esquerra, raspant, físicament... és el millor i no hi ha discussió. Quan juga Waldo és un espectàcul i hui ha tornat a donar espectàcul en les lloses del trinquet de la Llosa de Ranes.