Ir al contenido principal

Waldo, simplement




Hui s'ha tornat a ratificar que Waldo és Waldo, un dels millors raspoters de la història, si no el millor (açò va a gusts). Pocs pensaven que hui Waldo no sumaria un nou títul, el que fa deu, de l'Individual de raspall. El d'Oliva ha confirmat que està marcant una época, una época a la que no se li veu final.


Més de 400 persones han omplit este matí el trinquet de la Llosa. Una gran entrada que confirma el molt bon estat de salut del raspall, una modalitat, no oblidem, que fa uns anys estava en perill d'extinció.

Waldo es presentava en el trinquet de la Costera com a favorit, la seua superioritat en els últims anys és tant gran que sempre és el gran favorit. Davant d'ell, Coeter II, un miger de Simat, que no fa ni dos mesos estava lesionat i que va demostrar en semifinals que és un gran jugador del mà a mà. Que és un gran del raspall ya el demostra cada vegada que baixa a les lloses dels trinquets.

La partida no ha tingut història. El Coeter solament ha pogut dos quinzes. Waldo ha sigut superior, pero és que Waldo no és d'esta galàxia. El d'Oliva l'ha jugat tot, ha dominat al seu rival, que tampoc ha tingut el seu dia, i a oferit a la càtedra, a una escala plena d'espectadors, grans quinzes, enganchant la pilota en el huit i llançant-la a la graderia.

Poc més de trenta minuts ha necessitat Waldo per a sumar el seu deu Individual, un trofeu que el du, directament, a l'Olimpo de la pilota valenciana. El d'Oliva és un jugador molt complet, de treta, d'esquerra, raspant, físicament... és el millor i no hi ha discussió. Quan juga Waldo és un espectàcul i hui ha tornat a donar espectàcul en les lloses del trinquet de la Llosa de Ranes.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...