Ir al contenido principal

Huit clubs d'Europa lluitaran en Alfara per ser el millor club de llargues del continent



El pròxim divendres es celebrarà la cerimònia d'apertura de la IV Champions League de Llargues , una competició que reunirà en Alfara del Patriarca als millors clubs d'Europa. Serà la segona vegada que la competició es disputarà en terres valencianes (en el 2012 es disputà en el cap i casal), pero serà la primera vegada que es dispute en un carrer tradicional, el històric carrer Major d'Alfara.

Per tant, pot ser eixe factor un dels que favorixca als tres representants valencians: Sella, campeó de la Lliga a Llargues, Benimagrell, subcamepó, i Alfara del Patriarca, com a club local.

Provablement els equips més perillosos per als valencians poden ser els belgues (recordem que Bèlgica es proclamà campeona del món a llargues este mateix mes en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia). Kerksken, actual campeó de la Champions, i Baasrode, campeó belga, seran els seus representants.

També s'haurà de tindre en conte la participació del campeó holandés, Winsum, i del campeó francés, Maubeuge. Per la seua part, l'equip de Scalvaia pot ser la sorpresa ya que va decidir la seua participació al disputar-se la competició en un carrer natural, tal i com també fan els italians.

L'equip belga de Kersken és l'únic que pot optar a conseguir la segona Champions puix el Campello i Tibi, campeons en 2011 i 2012 respectivament no tindran representació enguany. Aixina i tot, Álvaro de Tibi, que va representar al seu poble en 2012 participarà enguany en l'equip de Sella.


El dissabte 27 es disputaran les partides classificatòries. El divendres es sortejaran els dos grups, de quatre equips, dels quals eixiran els dos finalistes del dumenge. Les partides del dissabte es disputaran a partir de les deu del matí fins les set de la vesprada. La final es disputarà el dumenge a les 11:30 h en la que esperem tindre, com a mínim, un representant valencià.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...