Kersken continua manant en Europa

L'equip belga de Kersken ha revalidat este matí la seua condició com a millor equip del continent al guanyar, per segona vegada i consecutiva, la Champions Coupe de Llargues.

Després de dos dies on hem pogut vore equips valencians, francés, holandés, italià, els belgues han confirmat lo observat en el carrer Major d'Alfara del Patriarca, són superiors, ara mateixa, a qualsevol atra formació.

Els belgues han destilat un gran joc. Han vingut a Valéncia en el repte de revalidar el seu triumfo conseguit en Bèlgica l'any passat. I ho han fet en les idees molt clares. El seu joc contundent s'ha basat en l'efectivitat de la seua banca, Benjamin (proclamat millor jugador del passat mundial), en la capacitat restadora de Sam Brasart, en la regularitat de la seua segona banca, Fabian, i en el coneiximent del joc de pilotaris com Nicolas i David.

Bàsicament el seu joc és apretar al màxim en el traure, faceta del joc en la que pràcticament no tenen erros, en el rest fer volar la pilota a lo llarc de tot el carrer o fer ralles, confiant en les seues banques per a rematar el quinze després.

Este matí, pot ser, l'equip de Benimagrell ha eixit massa conscienciat en que els belgues eren superiors. L'equip no funcionava, tenien els braços engarrotats, no guanyaven les ralles... solament un experimentat Màlia els mantenia en joc.

Poc a poc, els belgues sumaven quinzes i jocs, fins colocar un perillós 35-10 (la partida es jugava a huit jocs). En eixe moment, pot ser ya massa tart, va eixir l'orgull dels jugadors de l'Alacantí. Màlia continuava en el seu recital, els restos ya l'allargaven i en la punta per fi es feyen i guanyaven bones ralles. Els valencians demostraven, encara que fora a última hora que tenien mans per a fer front al millor equip del món. D'esta forma conseguien ajustar el marcador en 35-20. Tato, Mario, Perete i Sergi ya funcionaven.

I fins ahí arribaren els nostres. Els belgues es conjuraven en el carrer Major convençuts de que si no remataven la faena els valencians apretarien de valent. Pero clar, Kersken és un equip de professionals, de pilotaris professionals que viuen d'açò, acostumats a moments de gran tensió, a tindre dedicació plena tant física com mental a les llargues. I això es notà també en el carrer, al qual , per cert, s'han acoplat perfectament, quan arribà el moment decisiu sumaven el joc definitiu, els que els tornava a proclamar campeons d'Europa per segona vegada. Els belgues esclataven d'alegria en ple carrer Major, prova evident de que no havia sigut tan fàcil guanyar a Benimagrell.