Ir al contenido principal

Tres clubs valencians busquen la Champions Coupe



A partir de demà dissabte huit clubs europeus el donaran tot per proclamar-se com a millor equip de llargues del vell continent.

Equips de Bèlgica, Holanda, França i Itàlia vindran a Alfara del Patriarca on els esperen tres clubs valencians, per a disputar este campeonat que per primera vegada tindrà com a escenari un carrer natural.

Un equip valencià, de l'Alacantí, el Campello, guanyà la primera edició. Un atre equip valencià, esta vegada de l'Alcoyà, Tibi, guanyà la segona edició. L'any passat els valencians no pogueren aplegar a la final i la guanyarem els belgues del Kersken.

Enguany seran tres clubs valencians els que participen: Sella, campeó de la nostra lliga a llargues, Benimagrell, subcampeó, i Alfara del Patriarca, l'amfitrió. Cada un encara la competició d'una forma diferent.

Els nostres campeons en un grup molt fet, molt compenetrat, els seus jugadors estan acostumats a jugar junts des de ben menuts. Tots ells, excepte les seues banques, són fills del poble. Tot i la seua joventut Jordi, Jesús, Pau i Quico han acumulat molta experiència i són dominadors del joc a ralles. Jordi i Jesús seran els encarregats de restar les tretes dels oponents i Pau i Quico de guanyar les ralles. Junt ad ells dos banques de garanties, Álvaro de Tibi i Jan.

Poc es pot dir d'estes dos banques que no s'haja dit ya. Álvaro és un dels més potents traures del món. El fet de tindre la treta llimitada no li favorix. És un fixe en la selecció valenciana i acumula molta experiència internacional. Per la seua part, Jan és una banca més clàssica, en un estil molt peculiar. El de Murla ha pogut fruir dels millors anys de les llargues en Sella i ara torna a disputar un campeonat oficial en els que foren companys seus fins fa dos anys. Jan no te la potència de Álvaro pero sap colocar millor la pilota dins d'un carrer i sempre fa una llectura adequada del joc.

El de Sella és un equip molt potent pero simplement es plantegen competir en partides igualades en la lligueta. Com diu el seu president, David Mas, van a “intentar fer un gran paper” puix “hi ha equips molt forts”.

Benimagrell també presentarà un equip molt competitiu. Junt al incombustible Màlia, una banca tradicional, a l'estil valencià, potent, lluitador i metòdic, trobem dos pilotaris claus en este equip Tato i Mario. El primer després de deixar el món professional de l'escala i corda, tornà a les llargues on es va fer com a pilotari. Benimagrell el va acollir i allí continua donant detalls del seu joc i de la seua personalitat. Mario, per la seua part, dona l'experiència necessària per a poder disputar les ralles. La seua experiència en la selecció li dona un plus. Junt ad ells contaran en la participació de Terol, Perete, Héctor, Albert i Raúl.

L'equip de Benimagrell, després de fer un gran campeonat, va patir la lesió de Màlia en la final de la lliga a llargues per lo que la tingueren que donar per perduda. Este fet segur que els espenta més i els dona la força necessària per a competir cara a cara en els potents equips belgues. La capacitat la tenen.

Per últim, l'equip local, que no participa en la lliga a llargues pero que te l'orgull d'organisar el campeonat més antic de llargues en tota Valéncia (de fet, la Champions es disputa en Alfara en commemoració del 50 aniversari del trofeu a Ralles del poble), ha confeccionat un equip molt competitiu.

En la banca contarà en Pedro, un professional de l'escala i corda que s'ha prodigat molt en partides de llargues. De fet, és un de les banques que sol participar en el campeonat d'Alfara, per lo tant coneix perfectament el carrer. Junt ad ell estarà en la posició de banca, tot i que també pot restar les pilotes dels adversaris, a Guillermo de el Puig.

Per a restar els traures dels contraris contaran en el jugador local Pepet i en Hèctor de Laguar, dos pilotaris acostumats ad este joc i de garanties. L'equip el completa el millor punter de l'Horta, Castelló de Borbotó, i com a reserva el punter local Miliet.

Alfara ha fet un equip per a “arribar el més llunt possible” tal com diu Pedro. I aixina és, si els ixen be les coses podrien donar la sorpresa en la seua primera participació en la Champions Coupe.


Al remat, tenim tres formacions, tres equips valencians, que poden aspirar, com a mínim a disputar la gran final, tot i que no podem oblidar-nos, per eixemple dels equips belgues que conten en jugadors professionals de llargues i que es proclamaren campeons del món en el recent mundial disputat en Massamagrell.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...