Ir al contenido principal

Valéncia confirma els pronòstics en escala i corda




Sense sorpresa, Valéncia ha guanya en la modalitat d'Escala i Corda en el VIII Mundial de Pilota a Mà organisat per la CIJB.

Els valencians, que presentaven un equip format per quatre pilotaris de lux, Soro III, Puchol II, Fageca i Raúl, no donaren opció a cap dels seus adversaris en tota la jornada.

En la fase de grups tant Mèxic, com Bèlgica (una de les favorites al triumfo final del Mundial) caigueren sense poder fer un joc als valencians. Després, en semifinals Holanda va patir la superioritat obvia dels valencians i va caure també 6-0.

En la final es pogueren front a Equador es pogueren vore alguns quinzes disputats, i és que es dona la circumstància de que un dels seus jugadors, Steven Caicedo, juga en tercera categoria en els campeonats federatius de galocha en el club de Borbotó. Aixina i tot, Soro III i Raúl de Godelleta, molt concentrats, guanyaren en una partida sabatera 10-0.

Com a federació organisadora, la FPV, te el dret de incloure dins del mundial una modalitat autòctona. Enguany, en hòmens, s'ha triat l'escala i corda (el raspall en dones). Per tant, la victòria dels valencians era casi segura degut al desconeiximent d'esta forma de jugar a pilota per part de seleccions com Bèlgica, Puerto Rico, Holanda...

Aixina i tot es va vore un gran ambient en el minitrinquet de Massamagrell. Els jugadors dels diferents països fruïren de la nostra modalitat i, fins i tot es veren bones acció, com el dau de sobaquillo del dauer de Holanda que va encantar a tots, quinzes molt disputats entre Holanda i França, i la bona adaptació dels equatorians.


En esta victòria Valéncia suma els quatre primers punts que podrien ser definitius per a conseguir el campeonat mundial ya que seleccions com les de Bèlgica o Colòmbia no pogueren puntuar,

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...