Ir al contenido principal

Valéncia conseguix ser tercera en one wall femení



Sabíem que les pilotaris valencianes tenien per davant un gran repte: igualar la tercera posició d'Holanda 2012. Superar a equips tant potents com Puerto Rico i Holanda era molt difícil.

Després de proclamar-se campeones del món de raspall, les valencianes volien ratificar el seu gran nivell en la modalitat de one wall, la que estan preparant específicament per a la disputa de les competicions internacionals.

Les valencianes arribaven a les semifinals després de la derrota front a Puerto Rico, una parella que ha enchisat en el seu joc. Davant tenien a Holanda, subcampeona del passat mundial. S'esperava una partida de lluita degut al gran nivell de les holandeses i a la calitat i pundonor de les valencianes.

Dit i fet, després d'una dura lluita es plantaven en un tercer set igualat. Pero la mala sort arribà a les dones valencianes quan en una jugada fortuïta Ana de Borbotó, la capitana, es lesionà el colze dret. Entre llàgrimes tenia que deixar la pista quan encara tenien opcions de complir el seu somi, disputar la final mundial de one wall, una meta per a la que les valencianes s'han preparat durament.

Després d'esta desgràcia, Holanda podia rematar el tercer set i classificar-se per a la final.

En la final de consolació les valencianes s'enfrontaven a Bèlgica, un combinat al que havien superat clarament en la fase de classificació 2-0. Esta volta, espentats per la força de la seua capitana des del banquet, la parella valenciana tornava a superar a les belgues, repetint aixina la tercera posició del mundial de Holanda.

Ana, Majo, Sara i Mónica complien aixina el seu objectiu després d'un gran treball.


Per la seua part, Holanda conseguia donar la sorpresa i guanyava a Puerto Rico, que no havia perdut cap partida en el campeonat, per 2-1.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...