Escola de Pilota

148 anys donen per a molt, per a moltes partides, per a moltes anècdotes, pero vore consolidar-se a les grans figures, per a despedir a molts d'elles. 148 anys donen per a vore grans partides, per finals dels millors campeonats... pero mai, fins ara, havien donat per oferir una partida de dones. El pròxim dissabte, després de 148 anys, Pelayo donarà un passet més en la seua modernisació, obrirà una porta més a un gran sector de la població, les dones. I és que, per fi, després de 148 anys, Pelayo viurà l'emoció d'una partida “professional” femenina. Noelia de Beniparrell, Sara de Godelleta, Ana de Beniparrell per un costat, i Mar de Bicorp, Amparo de Borbotó i Joana de Tavernes Blanques, seran les sis dones, les primeres sis dones, que participaran en una partida “professional” en el trinquet de Pelayo, es a dir, en travesses i, a més a més, en dissabte, el dia gran de la Catedral. Serà a les 16:15 h, com a preludi de la partida masculina. És cert qu

Ahir el trinquet de Bellreguart, en les galeries i l'escala plenes, es vestia de gala per rebre la primera partida de les tres possibles per a determinar el campeó de la Lliga Professional de Raspall. Expectació màxima per vore l'enfrontament entre Ian, Moro i Miravalles, invictes ad estes altures del campeonat, i Ricard, Sanchis i Roberto. Gran partida oferida pels sis jugadors que han oferit un gran espectàcul als aficionats que omplien el trinquet de la Safor. La primera part de la partida fon dominada pel trio de Ricard que es posaven 15-10 i en el joc 30 per val. Pero a partir d'eixe moment els de Ian passaven a dominar la partida, remontaven el joc i guanyava els dos següents anotant-se aixina, la primera victòria de la serie final. D'esta forma si guanyen la pròxima partida, dumenge que ve en Oliva, conseguiran la victòria final sense perdre ni una sola partida en tot el campeonat. Per la seua part, el gran joc oferit pels de Ricard els dona mo

El conte arrere per a disputar la gran final de la XXIII Lliga Professional – Trofeu Diputació de Valéncia ha escomençat hui en la presentació de la final en la sala de prensa de la Diputació. Dos jóvens restos lideren els dos equips que volen agarrar el relleu de Sergio, Alberto i Roberto, campeons del 2015. Dels sis pilotaris seran, justament, els dos restos els únics en debutar en una final de la Lliga. Roberto, actual punter campeó, és el punter del trio de Ricard, Sanchis (campeó en 2012 i subcampeó en 2014) completa l'equip. Ian, per la seua part, està acompanyat, del veterà i un dels pilotaris més estimats del raspall, Moro (campeó en 1994, 1996, 1999 i 2005) i per Miravalles (finalista en el 2014). L'equip favorit serà el liderat per Ian ya que ha completat un campeonat perfecte, on ha guanyat les cinc partides de la lligueta i les dos de la semifinal. A més a més, el dos de març s'enfrontaven estos dos equips en Guadassuar i Ian, Mor

Demà dumenge el trinquet de la Ciutat (en eterna construcció) de Moncada rebrà la segona partida de la final del Circuit Professional d'Escala i Corda. Novament els equips de Soro III i Salva, per una part, i Miguel, Pere i Héctor. Pot ser una partida definitiva puix si el trio conseguix arribar als 60 jocs certificarà la seua victòria en el campeonat. No ho tindran fàcil, és cert que en Pelayo guanyaren i fòren clarament superiors, pero cada partida és diferent. El trinquet, a priori serà decisiu, pero no se sap a quin equip beneficiarà. A Soro III li van molt be els trinquets grans i és, dels cinc, el pilotari que més ha jugat en Moncada, pero un trinquet gran com este blau, li convé, i molt, a un jugador com Pere, de gran potència, en una volea espectacular i molt cómoda. Possiblement, la clau estiga en com afronten la partida cada equip. Si la parella s'oblida de la partida de Pelayo, si fa el seu joc, si Soro III descarrega tot el seu joc i Salva desenroll

Fa uns poc mesos la federació vasca oficialisava la seua integració dins de la CIJB, confederació que aglutina a països com Bèlgica, Itàlia, Argentina o Valéncia. Este passat fi de semana completava la seua integració en una série d'encontres amistosos front a la selecció valenciana. Es tractava d'una trobada amistosa pero també històrica. Per primera vegada la pilota vasca deixava el frontó per recuperar el joc directe, el seu “bote luzea”. També és històrica per que s'unixen a un moviment que vol “unir en la diversitat”, basant-se en les llargues valencianes, les chazas argentines, el jeu de pame francés o el pallone italià entre d'atres. El resultat no és molt important. Els valencians, potència mundial, es mostrava superior front a uns jugadors, els vascs, que volen recuperar una modalitat poc practicada en l'actualitat. És cert que els valencians no acodien en la que possiblement seria la seua millor selecció, pero també és cert que portaven a

Pelayo és un trinquet gran, on els trios, diuen, sempre manen. Hui, la postura eixia a favor dels rojos (Soro III i Salva) pero el trinquet se'ls ha fet massa gran i l'equip blau (Miguel, Pere i Héctor) han guanyat la partida. Quan un equip guanya 60-25 en una final del Circuit Professional, el tamany del trinquet no és l'únic factor que ha influït. I és que el trio ho ha fet tot be, pràcticament no han errat. Miguel ha estat molt sòlit darrere, eficaç en el dau, consistent en el joc. Pere ha tret la seua potència, ha jugat molt cómodo i ha pogut ficar la vaqueta on ha volgut. Héctor davant, ha entrat poc en joc pero quan tocava i per a fer mal. La clau, pot ser, haja segut el segon joc. Els de Miguel iniciaven la partida en el dau i guanyant el joc en relativa facilitat. Soro III i Salva anaven al dau. La parella feya el seu joc, colocava un val i no pogueren rematar el joc. Feren un atre i tampoc. D'esta forma, el trio ha aprofitava la seua oportunita

Esta fi de semana vascs i valencians tenen un cita històrica, les seues seleccions de pilota s'enfrontaran en diverses partides de diferents modalitats de la CIJB: llargues, one wall i joc internacional. La recent incorporació de la federació de pilota vasca en la CIJB te ya seua primera conseqüència positiva l'enfrontament entre les seleccions de Euskal Herria i Valéncia. Si tirem d'hemeroteca podrem comprovar com els enfrontaments entre vascs i valencians es produïren antigament en modalitats directes, pero estes dos formes de viure la pilota a mà anaren per camins diferents i ya, en les últimes décades, els enfrontaments es produïen en la modalitat de frontó, dominada pels vascs. Ara, les localitats de Amezketa, Azkoitia i Oiartazun rebran una trobada en la que els pilotaris valencians acodiran en una jove selecció. Capitanejats per Álvaro de Tibi, un de les millors banques del món, Guillermo de el Puig, Francés, Sacha, Jesús de Sella, Conillet i Se