Escola de Pilota

Que gran vesprada s'ha vixcut en Pelayo, quin ambient, quines ganes de vore pilota... I els dos protagonistes no han decepcionat. Tant Soro III com Genovés II han demostrat que són dos cavallers de faixa roja, dos pilotaris per a la història. Pelayo ple, s'esgotaren les entrades el dilluns, i molts aficionats, jugadors i exjugadors, alguns d'ells (sis), campeons de l'Individual d'escala i corda, i un parell de raspall. En definitiva, ambient de dia gran, de dia històric. Era la final de les ilusions, la ilusió de Genovés II per guanyar un trofeu que se li ha negat en moltes ocasions, la ilusió d'una a fició volcada en un pilotari carismàtic i la ilusió d'un home de Massamagrell per confirmar-se que forma part de la història, dels astres de la pilota valenciana. Una final que enfrontava a dos grandíssimes figures ya consagrades. L'any passat, recordem, fon una final que el dau fon més que decisiu . Enguany, en canvi, no ha sigut un

Fotografia: Fundació Pilota Valenciana Si alguna cosa ha fet gran l'Individual d'Escala i Corda han sigut els sentiments vixcuts en les seues finals, i sense cap dubte, la de Pelayo serà la final que més sentiments reunirà en les lloses de Pelayo. I és que la final d'este 2019 s'enfronten dos grans pilotaris dos cavallers de faixa roja. En el 2009 Genovés II perdia per dos jocs la seua quinta final front a Álvaro, el pilotari que es feu gran en l'Individual guanyant-lo onze vegades. Genovés II per la seua part, i principalment pel seu calvari de lesions, desapareixia de les finals de l'Individual. En el 2010 era Soro III el que ocupava eixe lloc per a no deixar de disputar esta final fins el 2017, guanyant-la en cinc ocasions. Si el destí no haguera volgut ser cruel per a Genovés II, pot ser, en esta década de domini de Soro III podríem haver vixcut una gran disputa entre estos dos pilotaris per la seua hegemonia en l'escala i corda. Pot

Deu anys després Genovés II viurà un somi, tornar a disputar la final de l'Individual d'Escala i Corda. El pilotari ya va jugar cinc finals en la primera década del segle pero en totes elles topetà en Álvaro. Encara es recorda pels aficionats aquells enfrontaments de gran calitat. Anit en Vilarreal, en un trinquet ple, en molts aficionats de la Plana i dels Valls, entre atres comarques, en l'escala, es va viure una gran partida, fins al 40-30. Fins ad eixe moment els dos pilotaris jugaven de tu a tu, en un José Salvador que, recordem, en només vint anys es plantava a un pas de la final de l'Individual. La vaqueta eixia de la mà del de Quart de les Valls com un tir i els aficionats podien fruir d'una bona partida. Aixina s'arribava al 35-30 per a Genovés II. En este joc, el jove aspirant es plantava en un val net que no sabia rematar i que José Genovés conseguia remontar des del rest per a ficar el 40-30. Sense cap dubte este fon el punt d'i

Les parelles de Bicorp (Mar i Victória) i de Beniparrell (Ana i Noelia) tornaran a protagonisar el pròxim dumenge una nova final de raspall femení, en esta ocasió la corresponent a la Lliga Bankia de Raspall d'Élit Femení. I és que estes quatre jugadores s'enfrontaran en esta mateixa final per tercera vegada en els ultims quatre anys, en les anteriors, van ser les jugadores que enguany representen a Bicorp les que conseguiren guanyar el campeonat. Per la seua part, també cal reconéixer la capacitat de les germanes Puertes que, en la d'enguany, sumaran sis finals en les últimes set edicions. Estes dades no fan més que demostrar que mos trobem en quatre de les millors jugadores de la modalitat, ya que habitualment són elles les que han disputat bona part de les finals, tant en parelles com individual. En este punt, serà molt difícil que qualsevol jugadora puga sorprendre a les seues adversàries, ya que es coneixen molt be. Això fa pensar que viurem una