Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de marzo, 2013

La final del Circuit sub-23 de raspall el dissabte en la Llosa

Finalment serà el dissabte, i sense càmares de televisió, pero la final dels Circuit sub-23 de raspall es disputarà en la Llosa i, de ben segur, l'escala del trinquet de la Costera presentarà un gran ambient. El Circuit sub-23 és una gran competició. Autèntic camp de proves per vore els pilotaris que podran accedir al món professional. Entre els ilustres que han guanyat esta competició trobem a Josep de Xeraco, Xoto, Punxa, Sidahmed o Moltó, jóvens pilotaris que s'han fet ya, el seu lloc entre els millors del raspall. Em l'edició del 2013 iniciaren el campeonat sis potents parelles. Entre els participants cal destacar la presència de Sidahmed o Mario de Bicorp. Finalment arribaven a les semifinals les quatre formacions en millor forma. En Piles, Pepe i Gabi en un joc molt sòlit conseguien superar a Caxu i Nèstor per un contundent 25-5. En Xeraco, Escoto i Jaume II tingueren que lluitar de valent per guanyar a Mario i Borja, 25-15. El pròxim dissa

A voltes no és com a vegades

Encara en els ulls plens de la millor pilota i la boca dolça per eixa sensació íntima de tindre i fruir el millor deport del món, vaig a contar-vos algunes vivències que en este cas (i tornant a la constant creu que patim) no vos ha oferit la TVV. ni en l’humil diferit que ve sent costum; este matí de dumenge camí de l’inacabada Ciutat de la Pilota en Moncada, nos informen que hi ha cap a les dèu una partida de gent joveneta... els campeons de la Lliga Cespiva front a un trio fortet que té com a rest a Sergio de Massamagrell... no apareix el jugador que n’havia de fer sis i s’arregla que el punter dels rojos es pose la camiseta blava; van a jugar parella contra trio i damunt el punter-miger de la parella ferirà i es farà arrere...¡nyas!; en algun bon quinze, massa erros i un cafís de faltes al fer la ferida, la parella de Marc de Montserrat i Guillermo del Puig guanyen 60x55 en més pena que glòria. Va creixent l’ambient de públic assistent que està per les 400 persones, ben

La parella remata en Moncada

Soro III i Jesús arribaven a la Final del Circuit Bancaixa pero no eren favorits. El trio parixia tindre moltes més opcions. En canvi, dos partides després, Soro III i Jesús són, justament, campeons del Circuit Bancaixa. Tant el de Massamagrell com el de Silla han arribat pletòrics ad esta final. L'escaleter de l'Horta Nort ya havia demostrat en diverses ocasions que és un dels grans de l'escala i corda, pero el de l'Horta Sud ha confirmat en estes dos partides que és un miger de referència. Jesús ha sigut la “sorpresa” d'esta final. Jesús ha sigut el pilotari que ha fet que la balança s'inclinara cap a la parella roja. Ahir Moncada, el trinquet de la Ciutat (en construcció) de la pilota, oferia una de les millors entrades que se li han vist. Després de vore l'exhibició en Pelayo ningú volia deixar passar l'oportunitat de vore un gran espectàcul. I aixina fon. Encara que en esta ocasió la superioritat roja fon més manifesta des d'

Per a no creure-ho

Seguim entre despertaes espaviladores, ninots de concurs i els manifecers que mai fallen, ambient fester que vol amagar temps aspres i l’eixemple permanent del més valencià dels deports des d’edats encara tendretes; dijous passat de vesprada m’acostí al molt jugador i ràpit trinquet d’Alcàsser, partides eliminatòries per a passar a semifinals en l’Individual “pur” Sub-18; la 1ª partida classificava a Carlos de Massalfassar (15 anys) en colps de gran professional; la 2ª i més lluitada entre Josep d’Orba i Lluís de la Vega (14 anys) i dos mans iguals de bones, classificava a Lluís ben justament i contra pronòstic; la 3ª i última fon una lliçó de cóm s’ha de jugar en victòria d’Àlvar de Petrer (16 anys) qui té una tècnica que ya voldrien alguns dels grandots; estava classificat Marc de Murla i les semif. queden aixina: dimecres 20 en Vilarreal 18’30 h. Marc contra Lluís i dijous 21 en Burriana 18’30 Carlos contra Àlvar... qui puga vore’n alguna o les dos m’ho agrairà. A la fi va

¿Qué passarà en Moncada?

Soro III i Jesús, contra pronòstic guanyaren la primera partida de la fase final del Circuit Bancaixa. El joc de Jesús fon determinant per a determinar el guanyador de la primera partida. Ara, els representants d'Alcàsser porten aventage de cara a les dos possibles partides en Moncada. ¿Sentenciaran Soro III i Jesús en la segona partida? Les opcions de Soro III i Jesús de guanyar esta serie final passaven per Pelayo. Si la parella no conseguia eixa victòria tindrien series dificultats de fer-se en el Circuit Bancaixa. Puix be, guanyaren i ara les seues opcions han aumentat. ¿A qui favorix Moncada? Pelayo és un gran trinquet, per dimensions i carisma. Pero el de Moncada és un trinquet monumental. Es tracta d'un trinquet molt gran en el que destaca l'altura del seu sostre i la facilitat per a poder trobar el palquet. Açò favorix el joc del trio ya que la parella tindrà que cobrir més espais tenint en conte el perill del palquet. També és cert que e

Màgia en Pelayo

Pelayo, la catedral, eixe trinquet que s'obrí en 1868, continua oferint hui en dia jornades màgiques. En les seues lloses, com poguérem comprovar ahir, els pilotaris donen el millor que tenen dins. El públic, la càtedra, també contribuïx a l'espectàcul. La de ahir fon una partida màgica. De les millors que es poden recordar en les finals del Circuit Bancaixa. Totes les mirades es dirigien a Soro III, actual número un de l'escala i corda, i a Puchol II, el rest més jove en disputar esta final. En canvi, el que es coronà ahir en Pelayo fon Jesús, el miger de Silla donà tot un recital de com jugar, de com atacar, de com fer mal al rival, de com fruir en la vaqueta... La partida fon molt renyida. El que encara no l'haja vist que no se la perga, que la busque per internet, perque ahir en Pelayo els dos equips lluitaren de valent, donaren una lliçó i demostraren perque estem enamorats de la pilota valenciana. El trio, escomençà més conectat, guanyant els d

La catedral s'omplirà

Demà a les 11:30 es disputarà la primera partida de la gran final del Circuit Bancaixa. Serà en Pelayo, la catedral de l'escala i corda (en directe per Nou 2). La catedral s'omplirà. S'han venut totes les entrades anticipades, tot i que encara es podran comprar algunes en la mateixa taquilla del trinquet. La trinquetà està assegurada. Lo millor d'una final es vore el trinquet ple i una gran actuació dels pilotaris. I per a demà les dos coses estan assegurades. L'expectació per a la final d'enguany és màxima, de fet, els pilotaris protagonistes són dels que més gent arrastren a Pelayo. L'estampa demà pot ser espectacular: un trinquet ple, excitat, i en sis pilotaris que donaran el millor espectàcul que ara mateixa es pot vore en les lloses d'un trinquet i en una corda penjada. Fer ara mateixa un pronòstic del guanyador de demà pot ser aventurat. Els dos escaleters són dos pilotaris de grans prestacions en Pelayo, on se troben molt cóm

Herrera

 En decembre de 2006 Salva es lesionava. L'empresa necessitava un substitut per al Circuit Bancaixa i Jonathan, un jove de Beniparrell, que en eixe moment es trobava disputant el Trofeu Interpobles en el seu club, de solament 16 anys, era el triat. D'esta forma Herrera es convertia en el pilotari més jove en debutar en el Circuit Bancaixa. Sis anys després és un punter necessari en el Circuit Bancaixa. De la mateixa forma que Jesús, Herrera es formava de la mà de Carlos Costa en Beniparrell, viver de grans pilotaris (Roberto, Nacho...). Molt pronte, molts podrien pensar que massa pronte, mamprenia la seua carrera professional. Pero Herrera ha sabut fer-se un lloc en la punta, on és a hores d'ara, una de les referències davant la corda. Herrera és el major exponent dels punter de la nova generació. Seguint la tradició de punter/feridor sap conjugar en el seu joc inteligència, tècnica i potència, lo que fa d'ell un punter molt perillós. És un jugador m

Jesús

 Tenia solament 20 anys quan disputà la seua primera final del Circuit Bancaixa i la va guanyar. Era el debutant i jugava com a punter junt a Núñez i Félix. Ara ya és un dels millors migers de la nòmina professional. Es va formar en el Club de Beniparrell, tot un viver de pilotaris, d'on és el primer professional d'una gran fornada de jugadors. Pronte donava el pas al professionalisme on escomençà jugant de punter. Poc a poc, i sobre tot fonamentat en un joc molt potent, en una gran pegada, el de Silla s'ha fet un lloc entre els millors migers de l'escala i corda. Tot i participar en els trofeus més importants i ser un fixe en el Bancaixa com a miger des del 2006, no ha tingut molta fortuna en esta competició. Solament ha disputat una final. Hui en dia és un dels braços més poderosos de la nòmina professional i el podem trobar en els cartells més atractius. El seu joc és molt atractiu. Enguany està completant una gran actuació en el Circuit B

Tato

Format en les llargues el joc de Jaume Morales no és tan contundent com el de la resta de migers. Es tracta d'un miger que es caracterisa per la seua defensa. No ataca, la seua pilotada no és la més perillosa. La principal virtut de Tato és que pot tornar totes les pilotes. Pot ser li coste fer un quinze, pero al rival també li costarà trobar-li el fallo. És un pilotari molt rocós. Poques vegades es veu a Tato errar una pilota, tot i que és pur nervi en les lloses dels trinquets. Sense tindre un joc vistós i, poc a poc, Tato s'ha fet un lloc entre els millors. Ha guanyat tres vegades consecutives el Circuit Bancaixa, fet solament conseguit també per Mezquita i Genovés II. Tato serà el veterà de la final. A banda de ser el més major dels cinc pilotaris, és el que més finals ha disputat (un total de sis). És el jugador que aportarà l'experiència necessària a un trio en el que domina la joventut. El d'Altea disputà la seua primera final en l'any

Soro III

El de Massamagrell es troba en el punt més dolç de la seua carrera deportiva. Ha treballat dur i, poc a poc, ha anat pujant en l'escalafó fins ser, com és ara, la referència en l'Escala i Corda. Ara mateixa és el jugador més poderós, capaç d'alçar totes les pilotes, el que més potència imprimix a la vaqueta. Quico pot completar el millor cicle possible. És l'actual campeó Individual d'escala i corda i pot proclamar-se ara campeó del Bancaixa. L'últim es fer-lo fon Miguel. Serà la seua segona final del Circuit Bancaixa pero quatre anys després és un escalater molt més perillós. Ha millorat la seua esquerra i la seua dreta dona por. Pot ser el seu joc s'adapte més a les galeries lliures que al joc per dins, pero Soro III ha demostrat que també aixina és un gran jugador. Aquella final la va perdre en Tato, que ara serà el seu adversari, de miger. Soro III prové d'una família molt vinculada a la pilota valenciana. És el net del Tio Pena d

Puchol II

El de Vinalesa serà la gran sensació de la final del Circuit Bancaixa. És el pilotari que està revolucionant l'escala i corda, a la que li està donant vida. Francesc Xavier Puchol Catalunya ha ingressat en la nòmina professional de l'escala i corda convençut de les seues possibilitats. L'últim any de l'escaleter de l'Horta Nort ha sigut espectacular. Campeó del President de la Diputació de Valéncia d'escala i corda i del Diputació de Valéncia de frontó, disputà les semifinals de l'Individual i ara s'ha plantat en la gran final del Circuit Bancaixa. Puchol II te moltes virtuts. Pot ser la millor és que encara és molt jove, te solament 22 anys, i te encara molt recorregut. Pot ser, ara mateixa, siga un dels millors en els rebots. Elegant, conjuga un joc tècnic en la potència necessària per fer mal als seus contrincants. Ha heredat, també, l'elegància de son pare. Serà l'únic debutant de la gran final, i pot ser siga este el seu p

Mostres d'un previndre redó

Com ya vos alvançava en l’última colaboració, tenim en joc tots els campeonats de més ampla participació a les modalitats que nos refermen com a creativament valencians: el XXXVIII de Galocha que és la reina dels carrers naturals o fets aposta per al joc; el XXX de Raspall Autonòmic per trios que mou una de les aficions més fidels que conec; el XXVII de Frontó Valencià per parelles a on queda palesa eixa creativitat en el rebot, el tamborí, el pes i la velocitat de la pilota i la riquea i varietat de colps que no coneixen ni dominen els bons jugadors del nort; acaba de mamprendre la XXIX edició de la Lliga a Llargues en gran ball de fichages per a fer-se en el títul, junt a la XXI Lliga A Palma que ha tornat a créixer en participació i nous pobles; estem fruint de la XXXI edició dels Jocs Escolars a vàries modalitats i tenim esta semana les finals del Circuit Cespiva a Raspall i a l’Alt o Escala i corda; el dumenge 10 en el trinquet de l’Eliana tindrem el Circuit Cadet i el Jov