Escola de Pilota

Nàquera és un chicotet poble del Camp del Túria, a mitat camí entre l'Horta Nort i les comarques de l'interior. Un poble que dona accés a la Serra Calderona. Nàquera és un poble de tradicions, un poble on la cultura popular està ben viva. En Nàquera sempre s'ha jugat a pilota. I quan en Nàquera es parla de pilota és parla de llargues, la modalitat que hem heredat dels nostres antepassats. Quan en els huitanta la galocha guanyava terreny en Nàquera les llargues, el joc a ralles, es mantenia viu i fort. Era l'época de jugadors com Genaro, Garretes, el Rabosa o Narciso. Era una época en que estos jugadors naquerans oferien el seu ben fer pels pobles de l'Horta on encara es practicava el joc de les llargues. En el seu terreny, en la seua plaça de l'església eren molt difícils de batre. Quan esta magnífica generació de jugadors tingué que deixar la pràctica de la pilota, de les llargues, el nostre joc desaparegué dels nostres carrers. Fa casi

Porten darrere sessions i sessions d'entrenaments, moltes hores dins d'un trinquet, polint la seua tècnica. Quilómetros damunt d'una bicicleta, correguents per una montanyes, fent peses i gomes en el gimnàs.... acondicionant el seu físic. Són moltes hores preparant-se per a disputar les grans competicions, l'Indiviual, la Lliga professional, les partides del dia a dia... Els pilotaris són professionals, pot ser no en l'àmbit econòmic pero si en el de la seua responsabilitat cara a l'aficionat. Hores abans de l'inici de la partida el pilotari arriba al trinquet. Escomença el seu ritual: arreglar-se les mans. Poden estar al voltant d'una hora preparant la seua ferramenta, les seues mans, per a que estiga perfectament protegida i no patir en excés la vaqueta en els seus ossos. A partir d'eixe moment, pot ser siguen les seues mans lo que més li preocupe al pilotari a lo llarc de la partida. Quan les seues mans estan perfectament p

Solament dos punts separen el primer classificat de la Lliga Professional de Raspall del quart. Quatre equips que es troben en un mocador. Justament, el primer classificat, Marrahí i Alberto, s'enfrontarà el dimecres al quart classificat: Pepe i Coeter II. Es trobem en la mitat de la lligueta i fins el moment, no podem trobar un clar dominador del campeonat. Pot ser, en la partida de dimecres, Marrahí i Alberto puguen donar un colp d'efecte i donar eixe pas avant. No ho tindran fàcil. Davant tindran un atra parella que també arriba en un bon moment. Pepe i Coeter II pergueren la partida inaugural pero s'han refet molt be. A més a més, tindran que sumar els tres punts per a poder disputar la seua última partida en bones opcions de classificar-se entre els quatre primers. Després de la partida que enfrontarà a Pepe i Marrahí en Guadassuar, nos espera una partida en la que els dos equips es juguen, si o si, el seu futur en la competició. Sergio, Dorín i

En la Serra del Ventós i ha un chicotet poble. Un poble on la cantereria era el motor econòmic i la botija blanca la seua senyal d'identitat. Agost és un poble que ha sabut mantindre les seues tradicions, ha mantingut viva les senyes culturals del poble valencià. La dolçaina és un bon eixemple. Allí, a díhuit km de la ciutat d'Alacant podem trobar una dolçaina de més de dos cents cinquanta anys. Allí, en el seu carrer Canalejas, es mantindrà eixe compromís per la cultura i tradició valenciana. Allí, pilotaris coneguts com Màlia, Álvaro de Tibi, Tato o Jesús de Sella, pero també pilotaris anònims de Murla, Tibi, Muchamel, Finestrat, Benidorm... mantindran viva l'essència del joc més antic, aquell que heretarem de la Grècia clàssica, aquell que Arnau de Vilanova recomanava als cavallers del Regne de Valéncia a principis del segle XIV. El carrer Canalejas d'Agost viurà a partir de demà dissabte la màgia del joc de carrer, del joc a ralles. Allí es disputar