Escola de Pilota

  Dissabte per la vesprada, dia de partida, de gran final, pero Pelayo presenta una escala buida, sense públic. Ni la porta del carrer Pelayo ni el bar estan plens d'aficionats raonant de les opcions dels dos finalistes. Que llunt quedava aquella final que en juny del 2019 omplia el vell, i bell Pelayo, d'aficionats i que mos deixava un gran sabor de boca. En aquella ocasió l'enfrontament entre Soro III i Genovés II feu que les ovacions es sentiren fora dels murs de Pelayo. Ahir, Pelayo oferia, sense dubte, el més trist panorama de totes les finals del Individual. Pero és lo que mos ha tocat viure i Puchol II i De la Vega tingueren que eixir a les lloses en un ambient molt gelat, molt de pandèmia. Pero el de Vinalesa, en plena madurea, anava a la seua faena, concentrat i conscient de la importància de marcar el territori des del primer quinze. I aixina s'anotava els dos primers jocs. La partida es pot resumir ràpidament, Puchol II ha dominat des de l'inic

  Provablement, quan l'aficionat a la pilota estiga llegint estes paraules, pot ser, no entenga el per qué Máximo Huerta i Carolina Ferre són mereixedors d'aparéixer en el titular d'un artícul d'opinió referent a la pilota valenciana, pero tot te el seu sentit. Escomencem per la pilota. En estos últims dies, l'interés dels aficionats s'ha centrat en la disputa dels individuals d'escala i corda i de raspall. Sempre ha sigut una competició atractiva i enguany, en el que, degut a la pandèmia, solament s'estan disputant les partides oficials i sense públic, la gent, encara més, te moltes ganes de pilota. Els aficionats no poden entrar als trinquets per vore als millors pilotaris de raspall i escala i corda i es tenen que conformar en les informacions que, per rets socials, compartixen entitats públiques (la Fundació o la Federació) o informadors (tant siga de diaris com bons aficionats). Es a dir, l'afició te molta fam de pilota, és llògic pu

  Hui, en Vilarreal, es dona el tret d'eixida de l'Individual d'Escala i Corda, una competició que remou els sentiments i alça passions. A lo llarc de les seues trenta quatre edicions, pilotaris com Genovés, Sarasol, Álvaro, Grau o Soro III han escrit algunes de les pàgines històriques d'este campeonat, un campeonat que ha calat en els aficionats i del que s'espera, un any més, poder fruir d'unes grans partides. Encarem un campeonat de difícil pronòstic. A diferència dels últims anys en que hi havia un clar favorit, enguany, tenim un grapat de grans jugadors en moltes opcions. El nou sistema de competició implantat l'any passat, favorix que l'incertitut siga prou alta. En un principi, podríem dir que Puchol II seria el pilotari en més opcions de conquerir el campeonat. Es tracta del jugador referència de l'escala i corda de l'últim lustre, disputant tres de les cinc finals de l'individual, dos de les cinc finals de la Lliga Professio

  Passaven els minuts i els quinzes anaven pujant al marcador. En canvi, després de cada quinze apenes es podien sentir uns lleus aplaudiments. En el carrer quant a penes un grapat de persones, els càmares, hòmens bons, un entrenador per cada equip... Un paisage prou desolador, per a ser una gran final, pero l'actualitat sanitària mana i, en consolació, hem pogut fruir d'una gran final, encara que s'haja tingut que disputar en el més d'agost. L'ambient era gelat, tot i disputar-se en ple mes d'agost, i els pilotaris es contagiaven, sense dubte, d'eixe ambient. I és que, la pilota, no és igual si el públic no està compartint el carrer en els jugadors. Per lo manco, els aficionats pogueren vore la partida en directe per la televisió pública valenciana. Aixina, en dos equips que es deixaven dur per l'inèrcia del joc, eren els de Faura els que millor havien entrat en joc. Martí, Pepet, Llopis i Balbu, pot ser més concentrats, si podien adaptar-se a la

1 d'agost i el trinquet de Pelayo s'omplia una vegada més per a fruir d'una gran final. Dates estranyes i forçades per la situació sanitària actual. No és habitual que una final de la competició més important de l'escala i corda es dispute una vesprada d'estiu en el cap i casal, pero la realitat, la nova normalitat, ha provocat que el vell trinquet de Pelayo s'omplira d'aficionats, i també de mascaretes i palmitos, oferits, en encert, per l'organisació, la primera vesprada d'agost. En un Pelayo ple al 75 %, degut a les restriccions, s'enfrontaven dos grans formacions. Per una banda, de roig, l'equip de Benidorm, format per Pere Roc II, Javi i Carlos, i per un atra l'equip blau, es a dir, Puchol II, Tomás i Guillermo. Els dos equips eixien a les lloses del trinquet en les idees clares i tenint en conter que l'adaptació a la calor seria fonamental. En la primera part de la partida els de Benidorm dominaven el joc, mantenint-se

Després d'aquell recordat 16 de març que iniciarem el confinament propiciat per la pandèmia del Covid-19, el deport valencià tingué que fer una parada en el seu camí. Ara, casi quatre mesos després, la pilota valenciana escomença a recuperar la seua activitat, la seua nova normalitat. I és que a lo llarc d'estos mesos, els nostres pilotaris, tant els professionals, com les futures promeses o com els amateurs, tingueren que deixar els seus entrenaments i competicions en els trinquets, carrers i frontons, per a tractar de mantindre la forma en les seues pròpies cases. Han sigut moltes semanes sense poder chafar un trinquet i a molts se'ls ha fet massa llarga l'espera. Afortunadament, han sigut varies les propostes que han fet l'espera més agradable per als aficionats. Pero ara que la pandèmia remitix, i encara que el “bicho” no mos ha abandonat del tot, els jugadors de pilota van reprenent l'entrenament i, fins i tot, la competició. A nive

La pilota valenciana és un deport en el que la tradició i les costums li donen un sabor especial. No cap dubte que els trinquets són un reducte de la personalitat i cultura valenciana. Creuar la porta d'un trinquet i vore en acció tot els actors socials d'una partida (aficionats, marchadors, pilotaris, home bo...) ya és, en si mateixa, un espectàcul. Pero no podem oblidar que la pilota en el carrer te, encara més, un sabor especial. Com ya diguérem fa uns anys , “no hi ha res com el plaer de vore, de fruir, una partida de pilota jugada en el carrer del poble”. De fet, un dels quadres més coneguts referents a la pilota és el “Joc de Pilota” del pintor constumbriste Josep Bru i Alminyana que en 1881 plasmà perfectament lo que en aquell moment representava la pilota valenciana. Hui en dia l'expectació i representació social entre els aficionats no és la mateixa. Cal recordar que la pilota era el deport rei en Valéncia fins la mitat del segle XX i hui en dia mo

Un any més arribem al 8 de març, el Dia Internacional de la Dòna, un dia per a reivindicarel paper de les dones en la societat del segle XXI. Un dia per reconéixer la seua importància i defendre els seus drets. Dins del moviment feministe mundial, la pilota valenciana no podia ser una excepció, i en els últims anys la participació de la dòna en el món de la pilota ha creixcut de forma exponencial. Sense cap dubte el moviment feminista és un dels elements claus en la societat valenciana d'inicis del segle XXI. El món del deport, i concretament el de la pilota valenciana, no es podia quedar arrere dins d'esta revolució feminista. Tans sols una dada, més de 300 dones participaren en l'última edició del Va de Dòna, l'event de la Federació de Pilota Valenciana per a celebrar el Dia de la Dòna. Encara falta molt per fer pero llunt queden aquells anys on vore una dòna en un trinquet era un “rara avis”, on les dones no jugaven les partides, o no par

Per primera vegada en les seues vint i dos edicions, el Campeonat AON d'Escala i Corda presentava enguany una categoria femenina, els equips de Massamagrell, la Pobla de Vallbona i Algímia participaven en esta primera edició femenina d'escala i corda. Les de l'Horta Nort i el Camp de Morvedre disputaven ahir la primera final femenina en el trinquet de la Pobla de Vallbona. Al trinquet del Camp del Túria es presentava l'equip favorit, format per Mónica i Mireia, que s'enfrontava al jove equip d'Algimia, format per Àngela i Marina. La parella roja, l'equip de Massamagrell, imponia des del principi la seua llei, la seua pegada, en una Mónica determinant en el dau. Les d'Algímia poc podien fer front a una parella molt completa. Aixina i tot, es va vore una bona partida, molt completa, en la que les guanyadores representen el present de l'escala i corda i les perdedores el futur de la modalitat. Ara caldrà treballar per a

Fotografia: Fundació Pilota Valenciana Una nova edició de la competició per equips més important ya ha sigut presentada, de fet, esta vesprada es disputaran les primeres partides tant en la modalitat de raspall com d'escala i corda. Seran quatre mesos de competició on els millors pilotaris lluitaran pel campeonat. En escala i corda esdisputarà la primera partida de la Lliga Bankia en el trinquet Salvador Sagols de Vilarreal. Enfrontarà als equips de Montserrat (Marc, Jesús i Álvaro de Massalfassar) i de Vilarreal (Puchol II, Tomás i Guillermo). Es dona la circumstància de que en esta partida participaran els dos pilotaris debutants en la competició: Álvaro i Guillermo. També serà una partida important per a Tomás II, el de Xaló participa per primera vegada com a miger. La Lliga no dona descans i demà dissabte es disputarà la segona partida, serà en Pelayo a les sis de la vesprada i enfrontarà als equips de Pedreguer Masymas (Francés, Nacho i Pere) i Almussafes