Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de julio, 2013

¡ Che quin estiu més redó!

Com ya vos alvançava en la darrera colaboració, vaig a tractar d’aportar-vos un cafís de partides a diverses modalitats per a que no deixeu passar l’Agost sense gojar, en viu i en directe, del més valencià dels deports. Dec mamprendre per la gran final de la XX Lliga de Raspall Professional que, una volta més en diferit nos oferia hui Nou2, es jugà en la nit del passat divendres en Bellreguart i va tindre prou cosetes que comentar: abans d’esta es jugà la final Jovenil decidida en l’últim joc i en el públic dret per l’emoció; la victòria de la parella formada per Puncha i Coeter II 25x15 front al trio de Pepe, Moro i Chotet fon excelentment comentada pel campeoníssim individual Waldo d’Oliva; era un plaer oure a locutor, comentariste i ad algun entrevistat pronunciar en perfecta fonètica la ben valenciana Ch de Puncha i Chotet mentres les camisetes la reclamaven per a llevar-se l’invasora X de damunt. En Galocha (la més sofrida de les modalitats per l’impronunciabe i imp

Massarrojos viu les llargues

Massarrojos és un poble chicotet, d'uns 2000 habitants. És un poble menut, pero que ha sabut mantindre i viure les seues tradicions. Com en tots els pobles en Massarrojos es jugava a pilota, a llargues. Hòmens com Vicent Vinagre, Toni el Llargo, Fernando Alandes, Juan Ramón Ballester o els germans Quique i Rafael Pascual mantingueren viva la flama de les llargues en la població a lo llarc del segle XX. Quan en l'Horta s'intentà recuperar les llargues Massarrojos fon un dels pobles que participà en aquells campeonats que no tingueren continuïtat. Aquell campeonat desaparegué, pero la ilusió per la pilota, la passió per les llargues no han desaparegut en el carrer Benet Bosch de Massarrojos. Des de fa 14 anys es celebra una lligueta a llargues en la que participen els aficionats del poble. Enguany participaven quatre equips formats en gent del poble, lligats d'una forma o un atra a Massarrojos. I no es pensen que són partides sense calitat. Molt

... Sempre queda

El passat divendres en Museros i en el frontó chicotet es tancava la 4ª semana de Frontó Valencià, primer jugaven els més jovenets en prou estil, en acabant la partida de veterans que enfrontà a Chimo de Massalfassar (substitut de Genovés) i Puchol de Vinalesa en Pedro de Calles i Canetero de Puçol, varen guanyar a punts els segons pero la victòria fon per als aficionats que omplíem el lloc en vore colps magistrals, rebots impossibles d’esquerra i dreta, volees ben dirigides i l’entrega total en ameró inclòs dels quatre, especialment de Pedro, sempre segur i Chimo valent com sempre. Com a plat fort la final entre Adrià de Museros i Xavi “moro” de Massalfassar front a Enric de Museros i Àlex Martí o Alejandro de Paterna, guanyaren justament els primers pel fet de tindre més encert i regularitat, de la parella perdedora descollà Àlex que viu un moment dolç de joc. El mateix divendres pero en Sueca es jugaren les finals de la Copa Promeses i la Copa2 a l’Alt, guanyaren Àlvaro

Les llargues, modalitat viva al nort del Túria

Ara tots sabem que a pilota s'ha jugat sempre. Bo, en realitat, a lo que s'ha jugat sempre ha sigut a llargues. Tots tenim constància de que a pilota es jugava ya en l'antiga Atenes. Ahí tenim la Feninde que demostra que en el seu temps, els grecs ya practicaven un joc molt paregut a les llargues valencianes. La pilota va patir molt a mitat del segle XX. Afortunadament, l'aparició d'un revolucionari Paco Cabanes, Genovés, propicià la reactivació de l'afició a la pilota. També, l'atmòsfera democràtica que es generà en els 70, en molta gent motivada per recuperar el temps perdut en tots els aspectes, foren els motius per a que la pilota vixquera la seua pròpia transició. Foren anys en els que els enamorats a la pilota pogueren recuperar-la i fomentar-la, creant nous campeonats en totes les modalitats. Les llargues, més arrelades en la Marina també tingueren el seu moment. Gràcies a l'antiga Federació Alicantina de Pelota, en hòmens co

La Lliga de Raspall arriba a les semifinals

Després de mes i mig, la Lliga professional de Raspall encara la seua recta final. A partir de demà es disputaran les semifinals, en Piles i la Llosa, que decidiran les dos formacions que disputaran la gran final en Bellreguart. Les semifinals s'obriran divendres a la nit. A les onze de la nit està previst que escomençe l'enfrontament entre les formacions de Moncho, Sanchis i Sagasta, i Pepe, Moro i Xoto. A priori, pot eixir com a favorit el trio comandat per Moncho que solament ha perdut una partida en tot el campeonat. El de Manuel es troba en un gran moment i damunt es troba ben secundat per Sanchis i Sagasta. Pero davant tindran a un dels millors migers, Moro. El d'Alcàntrera és incombustible i sempre el dona tot en les lloses d'un trinquet. Junt ad ell jugarà un jove rest Pepe, que enguany ha debutat en el campeonat, i un punter de plenes garanties, Xoto. S'espera una partida molt disputada. Ya el dissabte, en la Llosa, a les si

Sueca vibrarà en les finals del trofeu President de la Diputació de Valéncia

Si, Alzira va rebre fa unes semanes la gran final de la Copa Diputació. Fon una gran partida en la que Álvaro tornà a demostrar a tots les seues qualitats. Pero açò ya es passat. Lo que es ocupa ara són les finals de la Copa 2 i de la Copa Promeses, les competicions paraleles dirigides a jugadors de segona categoria que, si ho fan be en esta categoria podrien donar un bot en la seua carrera professional. La vesprada escomençarà a les cinc de la vesprada en la final de la Copa Promeses. S'enfrontaran dos trios molt igualats i en jugadors que ya han destacat en la seua formació i deslumbrat als aficionats en les seues aparicions en els trinquets. Per un costat tindrem a Álvaro de Petrer, Alvan de Gata i Pablo de Segorbe. Per l'atra tindrem a Sergio de la Pobla de Farnals, Julián de Torrent i Palanca de Massamagrell. Caldrà seguir en especial interés l'actuació del de Petrer. Álvaro és un rest que ya ha destacat en moltes finals i partides importants. El prece

Torna Waldo

Per a molts és el millor pilotari del raspall de tot la història. Per ad alguns és l'espill a seguir en el seu camí dins del raspall. Per ad atres és un referent en el món de la pilota. Pero per a tots és, sense cap dubte, un cavaller de la pilota, dels de faixa roja dins i fora dels trinquets. Parlem de Waldo, el pilotari d'Oliva, el gran dominador del raspall dels últims anys. Del pilotari en millor palmarés del raspall. Parlem d'un pilotari, el referent del raspall, el número un, que ha tingut que deixar els trinquets degut a una lesió en l'esquena. No han sigut set mesos fàcils. Waldo ha tingut que lluitar contra la lesió pero també contra la burocràcia. Els problemes en la mútua no li han facilitat la seua tornada a les lloses, més be al contrari. Per moments tot feya indicar que Waldo no tornaria a vestir-se de blanc. Pero per fi, Waldo ha vist la llum al final del túnel i el pròxim divendres 19 de juliol podrà tornar a fruir de la pilota.

D'or, d'argent i de bronze

            D’allò que sembres colliràs diuen els vells aficionats majorment llauradors o molt relacionats en la terra i l’aigua com a mares de vida. Vos parlava en la passada colaboració de l’eixida dels chicots i chicones valencians Sub-15, Sub-17 i Sub-19 cap a Ciney (Bèlgica) per a competir en dos modalitats ben diferents de les nostres tradicionals: One Wall (frontó de paret única) i Joc Internacional jugat en camp d’herba i pilota de tenis rapada; puix be, les dònes han conseguit ser subcampeones en les tres categories jugant només a One Wall, pero els chics han guanyat l’Or en Sub-15 i Sub-17 més el bronze en Sub-19, i els més majorets que també jugaren al Joc Internacional guanyaren l’argent o plata front a les potents seleccions belgues, holandeses, franceses, italianes i angleses...felicitats ben de cor junt als seus preparadors Vicent Molines, Ana Belem i els dirigents federatius que els acompanyaren en temps de carències. Hui dumenge i en diferit per Nou2 haureu

Al ritme de Bicorp

Per segon any consecutiu, la formació de Bicorp ha conseguit guanyar el Trofeu Diputació de Valéncia, l'autonòmic de raspall. Els de la Canal de Navarrés sumen el quart títul, de deu finals disputades, i el fan en un equip molt poderós, que ha pogut unificar la veterania de Armando, una de les principals figures del trinquet fins fa un parell d'anys, la joventut de Mario, una de les més fortes promeses de la modalitat, la força de Víctor i l'experiència en el carrer de Vicente Juan. La superioritat dels del Caroig ahir fon evident. Un equip on Vicente Juan és el reserva ya indica el seu potencial. La final, disputada en Quatretonda no tingué molta història. Davant dels de Bicorp, Genovés, que disputava la seua quarta final d'este campeonat. Els de La Costera presentaven un equip de molta calitat pero també més jove i inexpert. Kiko, Perales, Pepico II i Manu (de reserva) res pogueren fer front a un equip que pot marcar una època. El resultat final

Millor... impossible

Hui dumenge seguixen les emocions de les finals en els campeonats a Galocha, Llargues i Palma; ahir dissabte en el carrer Valéncia de Quart de les Valls (felicitats per la preparació i l’organisació) l’ambient per a decidir als campeons Jovenils i absoluts del XXXVIII Autonòmic de Galocha, Trofeu El Corte Inglés era com en els millors temps de les partides de carrer, passió de les aficions molt ben representades, apretons de mans i somriures de satisfacció, reencontres en vells coneguts sempre fidels al més valencià dels deports..., el Club de Montserrat té motius per a emmarcar este 2013 que li ha portat la doble victòria en Jovenils i Majors. El mateix ambient enchisador en el c/ de l’Iglésia de Xaló, centenars d’enamorats a les velles i belles Llargues i a la preciosa Palma tenien festa grossa en les finals dels XXIX i XXI campeonats respectivament que també s’arremataran hui dumenge. També hui es clausura el II Campus de Pilota de Benidorm, en gran èxit d’assistència

Doblet per a Monserrat

El carrer de Quart presentava un gran ambient, digne d'una gran final com la d'ahir. El carrer, pintat de blau, lluïa entre les cases del poble. Tot un goig per als sentits vore i fruir d'un carrer natural, ple de gent, i en dos formacions de grandíssim nivell. La veritat és que la partida no tingué molta història. Pasqual de la Pobla, Pepet i Fede escomençaren millor la partida i es feren forts en el carrer Valéncia. Pasqual decidit a restar-lo tot volia assegurar les pilotes jugant de palma i alçant molt la pilota pero pel centre del carrer. En un carrer natural la millor estratègia és tornar la pilota pel mig del carrer, no com en els artificials o en els trinquets que hi ha que buscar coses. D'esta forma els seus rivals no s'adaptaren tant be al carrer, on la presència de gent en les dos vores fon important. Al principi l'equip de l'Horta Nort apostà per Aucejo, jugador de gran volea, per a restar al fondo del carrer les pilotes de Pasqu

Monserrat i Foyos se la jugaran en Quart

La pilota, és un joc, un deport, que va nàixer en el carrer. El seu hàbitat natural ha sigut el carrer del poble. Les llargues han sabut mantindre esta tradició i el raspall l'ha pogut salvaguardar en bona medida. En canvi, al nort del Xúquer, en les comarques del joc a l'alt la pèrdua del carrer com espai de joc de pilota està en perill. Per diverses circumstàncies, molt comprensibles totes, la pilota anà cedint el seu espai i els coches i, en moltes ocasions els veïns, conseguiren guanyar la batalla. Aixina i tot, en estiu, en les festes, és habitual vore partides de galocha al carrer. En l'actualitat, en la galocha, pocs són els clubs que juguen les seues partides de competició en el carrer del seu poble. Quart de les Valls és, sense cap dubte, el seu màxim exponent. Allí sempre s'ha jugat en el carrer Valéncia i allí es jugarà enguany la final del trofeu El Corte Inglés, el més important de la modalitat. Dos potents formacions s'enfrontaran en el car

Xaló capital de les llargues

En poc més de 3000 habitants i en plena comarca de la Marina Alta, Xaló serà el pròxim fi de semana la capital de les llargues, una modalitat, la modalitat mare, que encara resistix ben viva en comarques com les marines o l'Alacantí, i que també s'ha fet el seu lloc en les competicions internacionals. El pròxim fi de semana Xaló serà la capital del joc a ralles. En el carrer de l'Església es disputaran en dos dies set partides, les finals corresponents a totes les categories del Trofeu diputació d'Alacant. Es a dir, les finals de llargues i de palma. Per tant, Xaló, rebrà centenars d'aficionats enamorats de la pilota, de les llargues i del joc a carrer. L'Ermita de Sant Doménec serà tèstic d'estes finals. Altea i Muro d'Alcoy obriran es finals el dissabte 6 de juliol a les quatre de la vesprada. Disputaran la final de tercera de palma. A continuació serà el moment de la final jovenil entre Benidorm i Benimagrell. Per a tancar la jor

Pilota de Gala

            Uns anys en arrere hi havia la Gala “oficial” de la pilota (hui desapareguda) en detalls preciosos i premis per als mons aficionat i professional, les velles figures... també és veritat de la bona que teníem la presència de polítics sense més afició al deport nacional valencià que la d’eixir en la “foto” i dir-nos lo molt extraordinari de la pilota valenciana com a inqüestionable raó d’identitat. El divendres passat es celebrà la Gala, en l’Hort de Santa Mª. del club d’Amics Pilotaris del Frontó del Puig; ahir fon la Gala de Meliana també de molta tradició i es fan chicotetes festes en molts pobles valencians a la fi dels llarcs campeonats que els òmplin de vida; com en els temps del “Trinquet de cavallers” el poble pla seguix fent les seues partides i celebracions en els seus mijos i aportacions personals, ben al marge de qui no coneix la grandea d’enrollar-se les mans i lligar-se els guants. Ahir dissabte de matí, en el carrer artificial de Chirivella es ju