Escola de Pilota

  Passaven els minuts i els quinzes anaven pujant al marcador. En canvi, després de cada quinze apenes es podien sentir uns lleus aplaudiments. En el carrer quant a penes un grapat de persones, els càmares, hòmens bons, un entrenador per cada equip... Un paisage prou desolador, per a ser una gran final, pero l'actualitat sanitària mana i, en consolació, hem pogut fruir d'una gran final, encara que s'haja tingut que disputar en el més d'agost. L'ambient era gelat, tot i disputar-se en ple mes d'agost, i els pilotaris es contagiaven, sense dubte, d'eixe ambient. I és que, la pilota, no és igual si el públic no està compartint el carrer en els jugadors. Per lo manco, els aficionats pogueren vore la partida en directe per la televisió pública valenciana. Aixina, en dos equips que es deixaven dur per l'inèrcia del joc, eren els de Faura els que millor havien entrat en joc. Martí, Pepet, Llopis i Balbu, pot ser més concentrats, si podien adaptar-se a la

1 d'agost i el trinquet de Pelayo s'omplia una vegada més per a fruir d'una gran final. Dates estranyes i forçades per la situació sanitària actual. No és habitual que una final de la competició més important de l'escala i corda es dispute una vesprada d'estiu en el cap i casal, pero la realitat, la nova normalitat, ha provocat que el vell trinquet de Pelayo s'omplira d'aficionats, i també de mascaretes i palmitos, oferits, en encert, per l'organisació, la primera vesprada d'agost. En un Pelayo ple al 75 %, degut a les restriccions, s'enfrontaven dos grans formacions. Per una banda, de roig, l'equip de Benidorm, format per Pere Roc II, Javi i Carlos, i per un atra l'equip blau, es a dir, Puchol II, Tomás i Guillermo. Els dos equips eixien a les lloses del trinquet en les idees clares i tenint en conter que l'adaptació a la calor seria fonamental. En la primera part de la partida els de Benidorm dominaven el joc, mantenint-se