Escola de Pilota

foto: CPV Vilamarchant Diuen que la pilota valenciana és un cuquet que quan te pica te fa ser un apassionat de la pilota per a tota la vida. A José Agustín Martí el cuquet de la pilota se li va creuar de ben menut quan anava a passar les vesprades al trinquet del seu barri, el trinquet de Pelayo, després de jugar com a professional ara, en quaranta anys és un dels trinqueters més valents. Parlar en ell és parlar en un enamorat per la pilota, un home que busca contínuament noves vies, noves actuacions. Peluco és un cavaller de la pilota, un cavaller modern si se vol, en idees diferents a les que estem acostumats dins d'un colectiu, el dels trinqueters, massa acomodat. Després de dos anys de reobrir el trinquet de Vilamarchant ya no es pot alegar “ locura transitoria ”. (Riu) No, la veritat és que se tirarem al bou per a provar, sense diners, sense ajuda de ningú. La gent mos deya “esteu locos, conforme està el trinquet”. Hi ha que matar l'afició d'alguna

Uns cent menuts pilotaris es reuniren dissabte passat en una nova edició del Encontre d'Escoles de Pilota que anualment es celebra en Meliana des de fa més de deu anys. Pilotaris de Meliana, pero també de Nàquera, el Puig, Vinalesa, Borbotó, Tavernes Blanques, Massalfassar i Albalat, pogueren fruir d'una jornada de convivència en la que pilotaris de diferents categories (prebenjamins, benjamins i alevins) vixqueren una jornada en la que jugar a pilota i fer nous amics era lo més important. D'esta forma el Club de Pilota de Meliana torna a demostrar que la formació i promoció de la pilota entre els més menuts és una de les seues prioritats ya que la major part dels seues esforços es concentra, precisament, en els més menuts. De fet, gràcies ad esta política és un dels màxims referents en la galocha.

El passat mes de novembre s'iniciava una nova edició del Circuit Professionsl d'Escala i Corda, en ella, per primera vegada, participava com a rest titular d'un equip un jove pilotari de Benidorm, Rodrigo. Després d'un gran campeonat conseguia disputar la final del Circuit, pero ara ya en el nom de Pere Roc II, en honor del seu yayo que també fon pilotari. Per al públic en general una de les coses que més criden l'atenció són els noms dels pilotaris. Habitualment els pilotaris gasten com a nom professional, malnoms familiars, llinages, algun referent a la seua localitat... Aixina, tenim en la història jugadors, figures històriques com Carboneret, Ferreret, Gat, Llanera, Lliria, el Lloco, Pigat, Quart... o primeres figures en l'actualitat: Dorín, Colau, Fageca, Coeter... El cas de Pere Roc tornava a obrir el debat dels noms dels pilotaris. Habitualment, els noms de pila no eren tant habituals en els trinquets, i si era el cas, habitualment s'ac