Escola de Pilota

Des del respecte i l’admiració ben guanyada pels veterans campeons, ahir dissabte vaig vore i viure en el vell i bell Pelayo (catedral del joc a l’Alt des de 1868), eixa llei de vida que, per sòrt segons crec, va produint el natural recanvi generacional en tots, o en la gran majoria dels aspectes de la vida, especialment en el deports. Es jugava la final de la 2ª Ronda de la VI Copa president de la Diputació de Valéncia (galeries lliures) i s’encaraven Àlvaro de Faura, Nacho de Beniparrell i Monrabal de Vilamarchant (feridor Oltra) en Pablo de Sella (20 anys), Fèlix de Dénia i Tomàs II de Xaló (feridor Pedrito); a primeries la partida se n’anava com un bufit per al trio del jove Pablo que anotà un 35x10 en el marcador, cinc jocs seguits que deixaren espardalisada a l’entesa “càtedra” la qual havia eixit donant a favor del veterà Àlvaro (sempre vos dic que de pilota qui més sap no sap res), un bon aficionat em dia que “per a vore coses ací i en la Fe”, aparegué el geni guanyador

Han sigut dos anys molt durs on Víctor, el pilotari format en Pelayo, ha vixcut un calvari de lesions. Ara ya ha tornat als trinquets. Hui parlem en Víctor, un pilotari veterà pero que encara manté viva la ilusió de jugar a pilota. P: Després de dos anys de lesió el passat dijous 16 tingué que ser especial R: Si, perqué després de dos anys sense poder jugar, tornar a jugar, vestir-se de blanc, el nervis de no saber si vas a jugar be els tens. Després de dos anys, quan terminava de jugar el que menys m'importava era el resultat, encara que vaig tindre que escoltar els comentaris de la gent que s'havia apostat els diners. Pero tot te el seu procediment i les coses tenen que anar a poc a poc i no en preses i correguents. P: Hauran segut dos anys molt llarcs. R: Si, encara que si l'haguera passat a soles hauria segut més dur. Pero he tingut la meua família, la meua dona, ma mare.. m'han recolzat. També els amics, m'han ajudat molt. Lo que si és

He de mamprendre en eixa trista notícia d’Antoni Núñez Celda “NÚÑEZ”, qui nos ha deixat com a recort imborrable el seu magisteri en els rebots, el ser el “surdo” que millor jugava en la mà dreta, tant a l’aire com a rebot, l’espectàcul del seu carchot d’esquerra, tallant corda i jugat a un pam de terra en el cos en suspensió, la poderosa volea creuant els trinquets de cap a cap... i eixa apatia també ben seua quan deixava de tirar-li a la pilota com si un bruixot l’haguera enchisat, enterbolint-li les ganes de guanyar. Vullc pensar i ya vaig dir-ho en la ràdio, que Toni serà un excels monitor allà on estiga i tots els chiquets podran ensenyar-se els seus màgics colps. Bo, la pilota ha de seguir rodant, buscant palquets, galeries, caretes, pouets...a la capta del quinze perfecte que alce dreta a l’entesa afició. Hui mateixa tenim la primera semifinal de la 2ª Ronda en la VI Copa President de la Diputació de Valéncia, es juga en el renovellat trinquet de Burriana entre do

Fa algunes semanes puguerem fruir dels millors pilotaris de l'escala i corda en el Masters Generalitat Valenciana de la modalitat. Ara és el torn del raspall. Ara seran els aficionats ad esta modalitat els que puguen fruir dels raspadors en millor forma del moment. Demà, en el trinquet de Piles, es donarà l'inici al primer Masters de Raspall, un campeonat que sorgix a partir del plà director. Es tracta d'un trofeu de curta duració que ha volgut convocar als pilotaris que més estan destacant en els últims mesos. Es jugarà, per tant, dos semifinals i una final. La primera semifinal es disputarà demà divendres (18:30 h) en el trinquet Ciscar de Piles. S'enfrontaran Marrahí, Alberto i Miravalles a Pepe, Coeter II i Xoto. La segona semifinal es disputarà el dissabte 25 en el trinquet de la Llosa (18:30 h). En esta partida el trio format per Moltó, Dorín i Sidhamed s'acararan a Moncho, Sanchis i Canari. La final es disputarà el dissabte 1 de

L’immens estudiós que fon el Pare Fullana sabé parar-los els peus als ya veterans invasors del nort, dient-los en frase immortal “cascú que es conforme en lo seu”; em ve al cap esta cita del nostre gran filòlec quan veig, una semana darrere d’una atra i a lo llarc de tot l’any, el tracte informatiu que se li dona a la pilota vasca en comparança o comparació en la valenciana dels meus amors i desficis. Fon ahir dissabte i com sempre per “Nitro” quan els de dalt oferien dos hores i mija de frontó en directe, permetent-se el lux (que els envege sincerament) de mostrar a doble pantalla dos partides dels campeonats de promoció i professional: molt de públic de totes les edats i una resposta als “quinzes” ben arredonits digna de la més entesa afició. Hui m’encare a Nou2 i em veig, feliç per un costat i estranyat per l’atre, una partida de març de 1992 jugada en l’antic trinquet de Vilarreal encara sense cobrir, en els germans Sarasol i Dani de Benavites de feridor front a Fenollosa,

En este món hi han noticies de tot tipo. Hi ha noticies esperades, desijades... pero també hi ha d'atres que ni són esperades ni desijades. Ahir una noticia deixava grogui a la família de la pilota valenciana. Antonio Núñez Celda, Núñez per als mants de la vaqueta, ens deixava. La noticia, com no podia ser d'un atra forma corria per les rets socials. Núñez ha sigut un gran pilotari. Un pilotari que es mantindrà viu entre les muralles dels trinquets, en els recort de tots els aficionats. Fins el passat setembre fon pilotari professional i un dels més estimats. Han sigut 25 anys entre trinquets i frontons. De Quart de Poblet a Beniparrell i d'allí als trinquets. Del frontó a la galocha i d'allí al món professional. Núñez trencà la maldicció dels esquerrans. Obrí el camí ad atres com el propi Álvaro i Pedro. Sense cap dubte era especial, no solament pel seu joc si no també pel seu caràcter, introvertit pero al mateix temps obert. Ha sigut un pil

Ahir la partida de Massamagrell era especial per a un pilotari. Pablo, un jove de Sella de vint anys, debutava en un campeonat de gran nivell com és la Copa Diputació de Valéncia. Pablo, forma part d'una generació de jóvens restos complets, preparats físicament pero en bona dotació de tècnica que, pese a la seua joventut, ya estan preparats per a obrir-se camí entre els millors. El referent ad esta generació és, sense cap dubte Puchol II. El de Vinalesa ha obert el camí ad atres pilotaris de gran calitat, com el propi Pablo de Sella o Rodrigo de Benidorm, que tenen totes les condicions per a sorprendre als aficionats tot i rondar encara la vintena. Ahir Pablo participava, per primera vegada, en una de les grans competicions de l'escala i corda. Sense dubte era una prova de foc, davant tenia a Soro III que a més a més jugava en el seu trinquet. Pablo tingué una bona actuació, va completar una bona partida. Va oferir un bon palmito de colps, fins i tot va sorp

Esta vesprada es jugava en Massamagrell la quarta partida de la primera ronda de la Copa Diputació de Valéncia. Es tractava de l'enfrontament entre la parella de Massamagrell (Soro III i Santi de Finestrat) contra el trio de Murla (Pablo de Sella, Félix i Tomás). Els locals conseguien guanyar la partida 60-45. La de hui era una partida complicada per a un Pablo de Sella, debutant en una competició d'este nivell. La càtedra, ben pronte, donava ya de deu. Davant tenia, ni més ni manco, que al campeó individual, Soro III, un pilotari que en galeries permeses és encara més perillos, i més tenin en conte que jugava en el seu trinquet i acompanyat del subcampeó individual. La parella iniciava la partida totalment concentrada, fent la seua faena. D'esta forma conseguien tres jocs de ventaja. Tot feya indicar que els de Massamagrell podrien conseguir un resultat molt abultat. Poc a poc, i treballant molt dur, en un Pablo motivat i un Fèlix conscient del que t

Ya haureu supost que vullc referir-me al de la 1ª partida de la VI edició del Trofeu President de la Diputació de Valéncia que s’inicià el passat divendres en Sueca: jugaven els germans Santi i Jesús de Silla (que havien demanat jugar junts i ho conseguien per primera vegada) acompanyats del bon punter i amic Herrera de Beniparrell, va voler la mala sòrt citada que fent el dau Santi li pegara una pilotada en l’ull esquerre al seu germà Jesús, qui hagué de ser dut ràpidament a l’hospital d’Alzira a on li posaren cinc punts i comprovaren (ara per bona sòrt) i fent-li un TAC, que la visió de l’ull no havia segut afectada i ara es recupera, ya en sa casa, d’un desafortunat incident que els fea perdre la partida quan anaven iguals; pense que són un excelent trio el qual ha de donar bon resultat com esperem i desigem tots els aficionats, estem en la ronda d’inici i n’hi ha quatre en total per a refer-se encara que lo important de bona veritat siga la total recuperació del miger Jesús