Ir al contenido principal

El I Trofeu Jove d'Escala i Corda ya te forma



Que la pilota professional està en crisis és un fet constatat. L'escala dels trinquets reben molt poca gent en la partida semanal programada. El dia a dia ha perdut el seu interés, la gent no va a vore les partides i les travesses no poden salvar la situació.

És per això que hui en dia solament en novetats, en iniciatives innovadores, en poder assegurar un bon espectàcul en les lloses, se pot atraure gent als trinquets. I més si entrem en l'hivern on entrar a un trinquet gelat és encara més complicat.

Per a motivar a l'aficionat, per tractar d'atraure gent en fòrmules atractives ha naixcut el Trofeu Jóvens, un trofeu de llarga duració (la primera partida es disputarà el dilluns 24 d'octubre i la final està programada per al divendres 30 de decembre) en el que se donarà oportunitat ad aquells jugadors que seran els principals protagonistes en pocs anys, pilotaris que ya conten en partides importants pero que necessiten també de iniciatives com esta per a curtir-se en el món professional i arredonir la seua formació.

Gràcies al recolzament de la Diputació de Castelló este serà un trofeu que vol perdurar en el temps consolidant-se com un campeonat decisiu per a que els principals valors de l'escala i corda se puguen assentar en la èlit.

Per al trofeu s'han confeccionat sis equips:

  • Francés i Carlos
  • Carlos i Nacho
  • Giner, Álvaro i Josep
  • Pablo S i Héctor de Massamagrell
  • De la Vega i Monrabal
  • Pablo de Borriol i Bueno


Estos sis equips s'enfrontaran pel sistema de lligueta. El 19 i el 23 de decembre es disputaran les semifinals i la final se reserva per al divendres 30 en el trinquet de Vilarreal. Totes les partides es disputaran en el trinquet de Borriana i en el de Vilarreal.


Este trofeu naix en la vocació de donar l'oportunitat definitiva per a aquells pilotaris que estan buscant un lloc entre els millors. Segur que els trinquets de la Plana s'animaran.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...