Ir al contenido principal

Soro III a per el quint Individual



Esta semana, concretament, el divendres 7 d'octubre, s'iniciarà novament la lluita pel campeonat Individual d'Escala i Corda, Trofeu President de la Generalitat. I com no podia ser d'un atra forma després de la gran final oferida l'any passat, totes les mirades es dirigixen a Soro III i Puchol II.

El pilotari de Massamagrell voldrà enguany sumar el seu quint Individual, lo que el colocaria entre els més grans dels grans de l'escala i corda. El de Vinalesa voldrà confirmar la seua evolució fent-se per primera volta en este campeonat que marca el número un de la modalitat.

Tot lo que no siga una final entre Soro III i Puchol II serà una gran sorpresa, i és que estos dos escalaters estan, un any més, per damunt de la resta de la nòmina. Aixina i tot, el XXXI Individual presenta enguany atractives novetats. Per una part, participaran en ell els quatre semifinalistes del Individual sub-23 que guanyà Marc de Monserrat fa uns dies. Precisament, el de Monserrat, serà un dels atractius de la present edició. La seua evolució en l'últim any ha sigut espectacular i, hui en dia, oferix molt bones prestacions ya que ha pogut colocar-se entre els millors escalaters. Junt ad ell tindran la seua oportunitat Giner, Pablo de Borriol i Carlos de Massalfassar, tres jóvens preparats per a donar alguna sorpresa.

Un atre dels atractius serà la participació de tres migers: Santi de Finestrat que ya disputà una final, Monrabal i Salva. Els tres són jugadors que òbviament poden patir més en el dau pero que poden oferir un gran nivell de joc en el mà a mà.

Pablo de Sella, que torna a una gran competició després de la seua lesió, Miguel, que en tota la seua experiència pot arribar molt lluny, Pere Roc, un sério aspirant a donar la sorpresa, completen el quadre de jugadors participants.


Vilamarchant obrirà les eliminatòries el divendres set d'octubre, després el campeonat visitarà els trinquets de Pedreguer, Guadassuar, Sueca, Dénia, Pelayo i Massamagrell. La final es disputarà en la Catedral el 30 d'octubre.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...