Ir al contenido principal

Èxit en la jornada inaugural del Circuit La Bolata



fotografia: Comité de Llargues


La població de Relleu rebia la jornada inaugural del Circuit La Bolata, una competició que passarà per set poblacions en les que els millors equips de llargues s'enfrontaran entre ells.

El Circuit La Bolata oferia en la seua primera jornada, a priori, tres grans partides, i els sis equips participants en esta competició no defraudaren als molts assistents a les partides.

La primera partida enfrontava als equips de La Vila i d'Agost. El quint classificat de la Lliga a Llargues s'enfrontava als campeons de la Lliga a Palma. Els dos equips mostraren unes forces molt igualades fins el 5-5. En eixe moment, els de La Vila, reforçats en Giner, un dels millors en l'última Lliga, foren més determinants i conseguien anar sumant els jocs colocant el 10-6 definitiu.

fotografia: Comité de Llargues

La segona partida de la jornada enfrontava als finalistes de la última Lliga, Parcent i Benimagrell. Esta partida es convertí en un enfrontament entre les dos banques Ángel i Martines. La igualtat també fon una tònica de la partida. En este cas la igualada es produí fins el 7-7. A partir d'eixe moment, els campeons de la Lliga, tornaven a superar als de Benimagrell, guanyant 10-7.

fotografia: Comité de Llargues

La partida que tancava la jornada enfrontava a Sella i a Valéncia Més Pilota. Els del Cap i Casal s'enfrontaven a un dels clubs històrics del joc a ralles. Els de Sella debutaven en la competició estrenant banca, Màlia, un jugador molt veterà i segur en la seua posició. Valéncia aguantava be la primera mitat de la partida pero els de Sella remataven una bona partida en un 10-6.

fotografia: Comité de Llargues

D'esta forma, i després de tres grans partides, molt disputades i llargues, totes elles duraren més de dos hores, La Vila i Sella es coloquen com a líders.


La segona jornada es disputarà en Callosa el pròxim dumenge 30 d'octubre. Aixina, Callosa viurà la festa de les llargues.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...