Ir al contenido principal

Tres equips valencians a per la Champions de Donostia



La sexta edició de la Champions League de Llargues, competició que reunix enguany a deu equips europeus en Donostia, contarà un any més en una bona representació de la pilota valenciana. Concretament seran els equips de Parcent, Benimagrell i Agost els que representaran als valencians en esta competició. Ad ells hi ha que sumar equips de la Toscana, Flandes, Frisia, Picardia, Walonia i Euskadi.

Un anys més els equips belgues (Belgium Youth i Baasrode) seran els principals equips a batre, pero els nostres representants s'han preparat durament i poden fer front a equips realment professionals com els belgues.

La principal novetat d'enguany és la participació de dos equips bascos, Txost i Larraul, confirmant aixina l'aposta en Euskadi per les modalitats de la CIJB.

El campeonat es desenrollarà en tres seus: Donostia, Irún i Biarritz. En el grup de Donostia participarà Agost que tindrà que enfrontar-se a Berlikum (Països Baixos), Scalvaia (Itàlia) i Txost. Parcent competirà en Irún front a Belgium Youth i Larraul. Per últim, Benimagrell disputarà les parides de classificació en Biarritz i s'haurà d'enfrontar a Baasrode i Maubeuge (França).

Els millors de cada grup i el millor segon de tots disputaran la fase final que es jugarà el dumenge en Donostia.


Els equips valencians acodixen a Donosti en molta ilusió i de ben segur que tractaran de fer valdre les seues opcions per a que el títul torne a les nostres terres.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el