Ir al contenido principal

Puchol II campeó



Pelayo ha tornat a viuré este matí una gran jornada per al recort, una jornada en la que Puchol II ha complit el seu somi i ha pogut superar al campeó dels últims quatre anys, Soro III, de l'Individual d'Escala i Corda, Trofeu President de la Generalitat. D'esta forma, el de Vinalesa, és convertix en el huité jugador en conseguir este trofeu en trenta una edicions.

Els dos jugadors calfaven, concentrats en les lloses del vell Pelayo. En les seues cares s'endevinava la tensió i les ganes d'afrontar la partida. En el so del tabal i la dolçaina, els dos jugadors, els dos més forts de la nòmina professional de l'escala i corda, eren presentats als aficionats que omplien el bell Pelayo.

De cinc, i de deu, es donava quan Soro III sumava en gran solvència el primer quinze. Pero Puchol II no estava dispost a donar-li treua al de Massamagrell aixina que es refea i sumava el primer parcial, i jugant en el rest.

Els tres següents jocs també se n'anaven cap al jugador blau. Xavi eixia mentalisat, apretant fort des del principi. Quico deuria treballar de valent per recuperar estos quatre jocs, al igual que en la trepidant final del 2015. Poc a poc, el de Massamagrell anava entrant en joc, la mala sort, en els primers parcials en les galeries (li van caure algunes pilotes després de tirar-les cómodament dalt) desapareixia i jugant de tu a tu a Puchol. En eixe joc, en el piloteig, en la brega, Soro es trobava més a gust.

Aixina, en un joc més disputat, fugint de les galeries, podia acostar-se al de Vinalesa. Foren moments de grans quinzes, d'ovacions, de moments de gran tensió, d'aficionats en peu celebrant cada quinze... moments per a recordar.

Quan Soro III s'acostava 45-40 a Puchol II, i el fantasma del 2015 podria tornar a aparéixer, el de Vinalesa s'encarregava de fer-li front i superar l'experiència de la seua primera final. Puchol eixia de la brega i es dedicava a buscar l'esquerra del seu rival des del dau. En un dau que buscava, si o si, el pouet de Pelayo deixant allí una pilota pegada a la cal de la muralla, obligava al de Massamagrell a jugar en molta dificultat en l'esquerra.


Finalment, Puchol II, que mostrà un millor joc a lo llarc de tota la partida conseguia guanyar el quinze que li permetia guanyar el últim joc, ficant el 60-50 que el proclamava campeó de l'Individual d'Escala i Corda. Xavi conseguia d'esta forma fer real el seu somi.



Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...