Ir al contenido principal

Primers semifinalistes classificats i els grans favorits a l'Individual d'Escala i Corda entren en joc



Després d'una primera fase en la que no hi hagueren grans sorpreses, ahir dimecres tinguérem en Guadassuar les dos primeres partides de quarts de final.

En la primera s'enfrontaven Marc, un dels candidats a donar la sorpresa, i a Salva de Massamagrell. L'individual és un campeonat en caràcter propi, en la que te ho jugues a cara o creu i on l'experiència i la fortalea mental poden ser un grau.

Marc es presentava en la vitola de favorit, el seu creiximent ha sigut espectacular en l'últim any, i és un ferm candidat a ser una de les primeres espases del pròxims anys. Davant tenia a un miger que tot i no ser habitual d'este campeonat, si que sap de que va el mà a mà, puix en moltes ocasions ha sigut companyer d'entrenaments de Soro III. I el de Massamagrell volia jugar les semifinals i el demostrà en Guadassuar, templant el seu joc, anant poc a poc, apretant a un Marc més inexpert pero més fort. Al final, per tan sols un joc el de Monserrat es classificava per a semifinals.

A continuació es jugava un atra partida que ben be podria haver sigut de semifinals, la que enfrontava a Pere Roc i Miguel. En un atra partida jugada de poder a poder, el de Petrer conseguia superar al de Benidorm i certificava la seua classificació a semifinals.


Després d'estes dos partides toca el torn dels dos grans favorits. El divendres en Sueca s'enfrontaran Puchol II i Santi. El de Finestrat és un d'eixos jugadors que tenen poders i capacitats per fer front a un dels grans favorits i donar la sorpresa. El dumenge en Dénia serà el moment de Soro III que tindrà el, a priori, e rival més fàcil d'esta fase, el jove Giner que enguany ha debutat en l'Individual professional pero que ho farà en totes les ganes del món.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...