Ir al contenido principal

Muchamel jugarà per primera vegada en Nàquera



Nàquera és un chicotet poble del Camp del Túria, a mitat camí entre l'Horta Nort i les comarques de l'interior. Un poble que dona accés a la Serra Calderona.

Nàquera és un poble de tradicions, un poble on la cultura popular està ben viva. En Nàquera sempre s'ha jugat a pilota. I quan en Nàquera es parla de pilota és parla de llargues, la modalitat que hem heredat dels nostres antepassats. Quan en els huitanta la galocha guanyava terreny en Nàquera les llargues, el joc a ralles, es mantenia viu i fort. Era l'época de jugadors com Genaro, Garretes, el Rabosa o Narciso. Era una época en que estos jugadors naquerans oferien el seu ben fer pels pobles de l'Horta on encara es practicava el joc de les llargues. En el seu terreny, en la seua plaça de l'església eren molt difícils de batre.

Quan esta magnífica generació de jugadors tingué que deixar la pràctica de la pilota, de les llargues, el nostre joc desaparegué dels nostres carrers.

Fa casi cinc anys es fundà el Club de Pilota Valenciana de Nàquera, un club en nous jugadors, format per gent en poca experiència en este món, pero gent que volia recuperar la pràctica d'un deport que fon molt important en la nostra localitat.

Des de sempre el club s'ha plantejat conseguir dos objectius: la recuperació del carrer com escenari de joc, i la recuperació de les llargues com a modalitat viva en el nostre entorn.

D'esta forma, el CPV Nàquera és un dels dos clubs que disputa les partides oficials dels campeonats de galocha en un carrer natural dins del poble. A més a més, l'interés per revitalisar les llargues és evident. En setembre dins de les festes patronals, es disputarà enguany la quinta edició de la que podria ser partida més important en l'actualitat en el nostre poble: el Trofeu Ajuntament de Nàquera, una partida que es disputa a la modalitat de llargues. Jugadors de la talla de Tino, Pepet d'Alfara, Salva de Moncada, Rafa Sony, Campanero de Meliana... han participat en esta partida.

Enguany, per segon any i en motiu de la Fira d'Estiu que es celebrarà en la població a partir del pròxim divendres 25 de juliol, es disputarà el II Trofeu d'Estiu a Llargues. Un trofeu que vol recuperar la plaça de l'Església, lloc tradicional i emblemàtic on es disputaven les millors partides a llargues.

En la primera edició l'equip de Faura, en jugadors de la talla de Martín o de Llopis, s'endugué el trofeu. Per a la segona edició hem volgut fer un cartell encara més atractiu: un equip de Valéncia s'enfrontarà a un equip d'Alacant. L'equip local, semifinalista de El Corte Inglés de galocha en la categoria 4ªB s'enfrontarà a l'equip campeó de tercera categoria de la Lliga a Llargues: Muchamel.

Els locals voldran fer valdre el coneiximent del carrer, de la seua dificultat per a traure. Els visitants, coneixedors del joc a ralles voldran cimentar les seues opcions en el seu domini de la modalitat.

Siga qui siga el resultat, se busca una jornada de convivència, un acostament entre dos comarques separades per més de 100 quilómetros, entre dos poblacions, dos clubs, que estan unides, entre atres coses, per la pilota valenciana, per les llargues.


La partida, l'enfrontament entre un equip del Camp del Túria i un equip de l'Alacantí , es produirà el pròxim dumenge a les 13 hores en la plaça de l'Església de Nàquera.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el