Ir al contenido principal

A voltes no és com a vegades




Encara en els ulls plens de la millor pilota i la boca dolça per eixa sensació íntima de tindre i fruir el millor deport del món, vaig a contar-vos algunes vivències que en este cas (i tornant a la constant creu que patim) no vos ha oferit la TVV. ni en l’humil diferit que ve sent costum; este matí de dumenge camí de l’inacabada Ciutat de la Pilota en Moncada, nos informen que hi ha cap a les dèu una partida de gent joveneta... els campeons de la Lliga Cespiva front a un trio fortet que té com a rest a Sergio de Massamagrell... no apareix el jugador que n’havia de fer sis i s’arregla que el punter dels rojos es pose la camiseta blava; van a jugar parella contra trio i damunt el punter-miger de la parella ferirà i es farà arrere...¡nyas!; en algun bon quinze, massa erros i un cafís de faltes al fer la ferida, la parella de Marc de Montserrat i Guillermo del Puig guanyen 60x55 en més pena que glòria.

Va creixent l’ambient de públic assistent que està per les 400 persones, ben poques per a un repte del màxim nivell; en un quart d’hora de retart mamprén l’esperat desafiu entre els veterans Àlvar de Faura i Dani de Benavites (ferix Oltra) i els més jóvens campeons del XXII Circuit Bancaixa Soro III i Jesús (ferix Pedrito), els veterans s’anoten els tres primers jocs i la càtedra dona de vint (si dones de vint a un equip i el contrari en fa 40 ya els has perdut), entren prou travesses o apostes i hi ha una reacció roja que posa el 20x30, la parella blava mana i dirigix en un bellíssim concert de pilotades jugades en la precisió del millor “solo” de violí i eixampla la distància en un Dani de manual i un Àlvar tan brau com dèu anys en arrere, sense tanta pilotada pero en la direcció buscada i trobada; també veem quinzes excelents pero ni Jesús ni Soro III recorden als de Pelayo i Moncada; a la fi 60x35 i els valents donadors que guanyen contra pronòstic ( ya sabeu d’a on ve allò...de donar ningú es fa ric). Yo vullc afegir eixa màxima o sentència popular sempre viva...”de pilota qui més sap no sap res”.

Esta semana festera nos oferix bones partides i un parell de finals ben importants: el dimarts 26 en La Llosa de Ranes la del campeonat Sub-23 a Raspall parelles; el dimecres 27 en Vilarreal tenim en primer lloc la partida pel tercer i quart llocs de l’individual “pur” Sub-18 entre Lluís de la Vega d’Almussafes i Àlvar de Petrer, en acabar es juga la gran final entre Marc de Murla (14 anys) i Carlos de Massalfassar (15 anys)... ells són l’excelent representació d’una llarga sembra feta en els seus clubs i escoles, dirigida per la Federació; als seus pocs anys ya saben jugar la pilota com toca, buscant-li les carències al d’enfront, entrant-li a l’aire sense por i passant rebots difícils que alcen drets als millors aficionats...

Tindrem el descans pasqüer en Galocha, Raspall, Frontó valencià..., pero Pelayo oferix partida el dijous 28, Sueca el divendres 29, 16’45 a Raspall i la 2ª a l’Alt o Escala i Corda en 300 eurets de premi a l’equip vencedor; el dissabte 30 bona en Pelayo a les 17’30 i doble partida en Pedreguer des de les 16’30 h.

I ya sabeu, un bon berenar, botar a la corda jugant tot el rogle i mantindre els pocs pobles valencians eixe tradicional tercer dia que nos han fotut... “estos tres dies de Pasqua són tres dies de jugar....  ANEM

Aureli López

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...