Ir al contenido principal

Soro III





El de Massamagrell es troba en el punt més dolç de la seua carrera deportiva. Ha treballat dur i, poc a poc, ha anat pujant en l'escalafó fins ser, com és ara, la referència en l'Escala i Corda. Ara mateixa és el jugador més poderós, capaç d'alçar totes les pilotes, el que més potència imprimix a la vaqueta.

Quico pot completar el millor cicle possible. És l'actual campeó Individual d'escala i corda i pot proclamar-se ara campeó del Bancaixa. L'últim es fer-lo fon Miguel.

Serà la seua segona final del Circuit Bancaixa pero quatre anys després és un escalater molt més perillós. Ha millorat la seua esquerra i la seua dreta dona por. Pot ser el seu joc s'adapte més a les galeries lliures que al joc per dins, pero Soro III ha demostrat que també aixina és un gran jugador. Aquella final la va perdre en Tato, que ara serà el seu adversari, de miger.

Soro III prové d'una família molt vinculada a la pilota valenciana. És el net del Tio Pena de Massamagrell, fundador del trinquet de Massamagrell. El seu tio, Soro, fon un dels rests més destacats de la seua época. Quan Quico hagué de deixar el fútbol, per una lesió en l'esquena, no és d'estranyar que ara siga una figura de la pilota valenciana.

Hui en dia es troba en lo més alt per mèrits propis. Dia a dia demostra en els trinquets la seua calitat i el seu gran nivell.



Ficha

Francesc Soro Juan, Soro III
Massamagrell (l'Horta Nort)
Data naiximent: 29-06-1984
Debut professional: 2000, Pelayo
Debut Circuit Bancaixa: 21-01-2007, Sagunt
Segona final del Circuit Bancaixa

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...