Ir al contenido principal

La catedral s'omplirà




Demà a les 11:30 es disputarà la primera partida de la gran final del Circuit Bancaixa. Serà en Pelayo, la catedral de l'escala i corda (en directe per Nou 2). La catedral s'omplirà. S'han venut totes les entrades anticipades, tot i que encara es podran comprar algunes en la mateixa taquilla del trinquet. La trinquetà està assegurada.


Lo millor d'una final es vore el trinquet ple i una gran actuació dels pilotaris. I per a demà les dos coses estan assegurades. L'expectació per a la final d'enguany és màxima, de fet, els pilotaris protagonistes són dels que més gent arrastren a Pelayo. L'estampa demà pot ser espectacular: un trinquet ple, excitat, i en sis pilotaris que donaran el millor espectàcul que ara mateixa es pot vore en les lloses d'un trinquet i en una corda penjada.

Fer ara mateixa un pronòstic del guanyador de demà pot ser aventurat. Els dos escaleters són dos pilotaris de grans prestacions en Pelayo, on se troben molt cómodos. El joc de Jesús i Herrera també s'adapta a la perfecció al trinquet de la capital. Si és cert que Tato no s'anuncia habitualment en Pelayo pero ell, el que més experiència te dels sis en finals del Bancaixa, na jugat unes quantes partides decisives en Pelayo.

Demà, qui entre per la porta de Pelayo, una vegada estiga en el corredor/museu notarà ya en l'ambient la màgia, no solament de la pilota, si no de les grans partides de pilota. Passar pel bar de Pelayo i accedir a les seues lloses pel palquet i vore una escala plena i sentir als marchadors caçar travesses, als aficionats fent les seues suposicions... És una màgia especial que per televisió no es podrà fruir. Els que no puguen vore en viu volar la vaqueta per dalt la corda de Pelayo no s'obliden de sintonisar Nou 2 a partir de les 11:15, segur que li arribarà la passió dels comentaristes.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...