Ir al contenido principal

Per a no creure-ho




Seguim entre despertaes espaviladores, ninots de concurs i els manifecers que mai fallen, ambient fester que vol amagar temps aspres i l’eixemple permanent del més valencià dels deports des d’edats encara tendretes; dijous passat de vesprada m’acostí al molt jugador i ràpit trinquet d’Alcàsser, partides eliminatòries per a passar a semifinals en l’Individual “pur” Sub-18; la 1ª partida classificava a Carlos de Massalfassar (15 anys) en colps de gran professional; la 2ª i més lluitada entre Josep d’Orba i Lluís de la Vega (14 anys) i dos mans iguals de bones, classificava a Lluís ben justament i contra pronòstic; la 3ª i última fon una lliçó de cóm s’ha de jugar en victòria d’Àlvar de Petrer (16 anys) qui té una tècnica que ya voldrien alguns dels grandots; estava classificat Marc de Murla i les semif. queden aixina: dimecres 20 en Vilarreal 18’30 h. Marc contra Lluís i dijous 21 en Burriana 18’30 Carlos contra Àlvar... qui puga vore’n alguna o les dos m’ho agrairà.
A la fi va véncer el trellat i posaren la final del Circuit Cespiva a l’Alt com a aperitiu de la gran final del 22 Bancaixa en la Ciutat (inacabada) de la Pilota en Moncada; per cert l’anunciaren com a trinquet de la Generalitat, segurament perque els fea vergonyetes el nom de la Ciutat promesa (PER ROJOS I BLAUS) fa més de vinticinc anys.
Bo, en els erros i encerts llògics dels més jóvens, poguérem gojar de bons quinzes en volees i rebots d’impressió, varen igualar a 55 i a la fi la victòria abraçà a l’equip roig de Marc de Montserrat, Guillermo del Puig i Néstor front als blaus de Santi de Llíber i Sala i Marc de Murla. En 20 minuts de retràs mamprenia el segon enfrontament entre els rojos Soro III i Jesús contra els blaus de Puchol II, Tato i Herrera... crec que tots els aficionats volíem que s’arribara al tercer encontre pero Soro i Jesús no estaven per a cançonetes; si en la 1ª de Pelayo va ser Jesús l’autèntic héroe, este matí ha segut la parella sancera jugant a la perfecció per a meréixer un 9’5 Soro i un atre 10 Jesús; pel trio ha jugat be el jove Puchol II, fluixet i en massa erros Tato i be davant de punter i feridor Herrera...el 60x40 definitiu nos ha dut al “doblet” del flamant Campeó Individual Soro III (Francesc Soro Juan) qui està que se n’ix... ¡enhorabona Quico!.
Ara queda en l’aire el repte llançat contra els campeons per Àlvaro de Faura i Dani de Benavites... vorem.
En aspectes socials també és un bon referent el deport nacional valencià, un any darrere d’un atre i quan sona l’himne per a mamprendre la final, un bon grapat de persones ni s’alcen, ni fan cas i seguixen raonant com qui sent ploure... a lo manco raonen en bon valencià perque no els han entrenat els d’Arrasar Valéncia Lentament o avl..... ¿qué li hem de fer?.
Demà dilluns 18 bones partides en Alzira, la 1ª a Raspall i la 2ª a escala i Corda; com en Oliva són molt seus, el dia de Sant Josep anuncien dos grans partides a Raspall des de les 17 h.; el dimecres 20 obri temporada el trinquet de Castelló de les Gerres (Rugat) en dos partides de raspall... ANEM

Aureli López

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...