Ir al contenido principal

Puchol II




El de Vinalesa serà la gran sensació de la final del Circuit Bancaixa. És el pilotari que està revolucionant l'escala i corda, a la que li està donant vida. Francesc Xavier Puchol Catalunya ha ingressat en la nòmina professional de l'escala i corda convençut de les seues possibilitats.

L'últim any de l'escaleter de l'Horta Nort ha sigut espectacular. Campeó del President de la Diputació de Valéncia d'escala i corda i del Diputació de Valéncia de frontó, disputà les semifinals de l'Individual i ara s'ha plantat en la gran final del Circuit Bancaixa.

Puchol II te moltes virtuts. Pot ser la millor és que encara és molt jove, te solament 22 anys, i te encara molt recorregut. Pot ser, ara mateixa, siga un dels millors en els rebots. Elegant, conjuga un joc tècnic en la potència necessària per fer mal als seus contrincants. Ha heredat, també, l'elegància de son pare.

Serà l'únic debutant de la gran final, i pot ser siga este el seu punt en contra, la seua inexperiència. Aixina i tot es trobarà ben arropat tant en Pelayo com en Vinalesa. Puchol II arrastra sempre una gran cantitat d'aficionats, els coneguts com pucholfans que també han revolucionat la forma de seguir la pilota valenciana. La proximitat del seu poble als trinquets de la final l'assegura un bon recolzament des de l'escala.

Puchol II serà l'únic debutant d'esta final pero també és un dels pilotaris en millor estat de forma i en més confiança que baixarà a les lloses del vell Pelayo el pròxim dumenge.

Te poc a perdre pero molt a guanyar.

Deu anys després un Puchol torna a disputar una final del Circuit Bancaixa.


Ficha

Frances Xavier Puchol Catalunya, Puchol II
Vinalesa (l'Horta Nort)
Data naiximent: 15-09-1991
Debut professional: 2010, Pelayo
Debut Circuit Bancaixa: 17-11-2012, Pelayo
Primera final del Circuit Bancaixa

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...