Ir al contenido principal

¿Qué passarà en Moncada?




Soro III i Jesús, contra pronòstic guanyaren la primera partida de la fase final del Circuit Bancaixa. El joc de Jesús fon determinant per a determinar el guanyador de la primera partida. Ara, els representants d'Alcàsser porten aventage de cara a les dos possibles partides en Moncada.

¿Sentenciaran Soro III i Jesús en la segona partida?

Les opcions de Soro III i Jesús de guanyar esta serie final passaven per Pelayo. Si la parella no conseguia eixa victòria tindrien series dificultats de fer-se en el Circuit Bancaixa. Puix be, guanyaren i ara les seues opcions han aumentat.

¿A qui favorix Moncada?

Pelayo és un gran trinquet, per dimensions i carisma. Pero el de Moncada és un trinquet monumental. Es tracta d'un trinquet molt gran en el que destaca l'altura del seu sostre i la facilitat per a poder trobar el palquet. Açò favorix el joc del trio ya que la parella tindrà que cobrir més espais tenint en conte el perill del palquet. També és cert que es tracta d'un trinquet que pot favorir el joc dels canoners, com ara Soro i Jesús, pero també Puchol II i Herrera.

Soro III és el jugador que més partides ha disputat en el Trinquet de la Ciutat (en construcció) de la Pilota. Això, de ben segur, és un valor afegit per a la parella. Pero no tenim que oblidar que tant Tato com Herrera ya han disputat finals en l'instalació de la Generalitat.

¿Continuarà Jesús al mateix nivell?

Un atre punt interessant per al dumenge serà comprovar l'estat de Jesús. La partida en Pelayo del de Silla fon, simplement, espectacular. Si en Moncada torna a oferir eixe nivell, la parella tindrà molts opcions de rematar la faena en la segona partida. Per a molts la partida de Jesús fon la millor de la seua carrera i si continua jugant al mateix nivell Puchol II, Tato i Herrera tindran un problema, pero els espectadors fruirem de valent.

¿Cóm afrontarà el trio de Puchol III la partida?

Si el trio vol forçar la tercera partida tindrà que fer un joc més tàctic, buscar els forats, menejar als seus rivals, allargar la partida... Quan, en Pelayo, els blaus implantaren el seu joc, dominaren la partida. En el moment en el que es jugà sense tregua, a cara descoberta, la parella es feu forta. En Moncada, si volen forçar la tercera partida, deuran de ser més pacients.

¿Per qui es decantarà l'afició?

Habitualment l'aficionat neutra es decanta pel menys favorit, el menys important. Ara mateixa Soro III és el número uno de l'escala i corda. És l'actual campeó del individual i habitual en els campeonats més importants. Puchol II és la novetat, la jove figura emergent. Són dos pilotaris que alcen moltes simpaties, que arrastren molts aficionats. Per tant les forces, en este sentit estaran prou igualades. Tampoc hi ha que oblidar que tant Massamagrell com Vianlesa són dos poblacions de la mateixa comarca que Moncada, es a dir, molt pròximes al trinquet de la final.

Tampoc tenim que oblidar als Pucholfans. Puchol II ha revolucionat els trinquets, no solament pel seu joc i la seua joventut, també ha sigut l'inspiració d'un nou fenomen, els pucholfans que seguixen al pilotari de Vinalesa per tots els trinquets. Per al dumenge en Moncada, des de Vinalesa s'han confirmat més de 100 entrades.

Tot fa indicar que el trinquet es puga omplir i que oferir una de les millors entrades registrades en Moncada.

¿Tindrem tercera partida?

Este seria el desig de tots els aficionats. Esta serie final està reviscolant l'escala i corda. Ha alçat molta expectació i l'igualtat entre les dos formacions és màxima, la victòria en una partida es pot decantar pels detalls. És molt possible que el 24 de març es tornen a enfrontar en la partida definitiva.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...