Pelayo, la catedral, eixe
trinquet que s'obrí en 1868, continua oferint hui en dia
jornades màgiques. En les seues lloses, com poguérem
comprovar ahir, els pilotaris donen el millor que tenen dins. El
públic, la càtedra, també contribuïx a
l'espectàcul.
La de ahir fon una
partida màgica. De les millors que es poden recordar en les
finals del Circuit Bancaixa. Totes les mirades es dirigien a Soro
III, actual número un de l'escala i corda, i a Puchol II, el
rest més jove en disputar esta final. En canvi, el que es
coronà ahir en Pelayo fon Jesús, el miger de Silla donà
tot un recital de com jugar, de com atacar, de com fer mal al rival,
de com fruir en la vaqueta...
La partida fon molt
renyida. El que encara no l'haja vist que no se la perga, que la
busque per internet, perque ahir en Pelayo els dos equips lluitaren
de valent, donaren una lliçó i demostraren perque estem
enamorats de la pilota valenciana.
El trio, escomençà
més conectat, guanyant els dos primers parcials. Pero la
parella volia donar guerra. A priori tots els comentaris donaven als
blaus com a guanyadors, no solament de la primera partida, si no de
les series finals. Pero clar, la parella, Soro III i Jesús
tenen molta dinamita.
La partida s'igualava
ràpidament. Puchol II no s'amagava en la joventut i fon el
millor del seu equip, tornant pilotes duríssimes en el 9, fent
un gran dau tot i la ferida de Pedrito.
Els blaus anaren
dominaren la primera part de la partida, els rojos la segona. Jesús
terminava pletòric, tornant pilotes que s'amagaven en la
careta, llançant-se a les lloses del vell Pelayo per a tornar
la vaqueta i fer-la quinze. Simplement espectacular i efectiu.
En l'últim joc els
cinc pilotaris donaren tot lo que els quedava. Set vegades pujava el
Val al lluminós, fins que Soro III, en la tercera caiguda
d'escala, conseguia fer el quinze definitiu.
El dumenge en Moncada
tornarem a fruir de l'escala i corda.
Comentarios
Publicar un comentario