Ir al contenido principal

A voltes no és com a vegades




Encara en els ulls plens de la millor pilota i la boca dolça per eixa sensació íntima de tindre i fruir el millor deport del món, vaig a contar-vos algunes vivències que en este cas (i tornant a la constant creu que patim) no vos ha oferit la TVV. ni en l’humil diferit que ve sent costum; este matí de dumenge camí de l’inacabada Ciutat de la Pilota en Moncada, nos informen que hi ha cap a les dèu una partida de gent joveneta... els campeons de la Lliga Cespiva front a un trio fortet que té com a rest a Sergio de Massamagrell... no apareix el jugador que n’havia de fer sis i s’arregla que el punter dels rojos es pose la camiseta blava; van a jugar parella contra trio i damunt el punter-miger de la parella ferirà i es farà arrere...¡nyas!; en algun bon quinze, massa erros i un cafís de faltes al fer la ferida, la parella de Marc de Montserrat i Guillermo del Puig guanyen 60x55 en més pena que glòria.

Va creixent l’ambient de públic assistent que està per les 400 persones, ben poques per a un repte del màxim nivell; en un quart d’hora de retart mamprén l’esperat desafiu entre els veterans Àlvar de Faura i Dani de Benavites (ferix Oltra) i els més jóvens campeons del XXII Circuit Bancaixa Soro III i Jesús (ferix Pedrito), els veterans s’anoten els tres primers jocs i la càtedra dona de vint (si dones de vint a un equip i el contrari en fa 40 ya els has perdut), entren prou travesses o apostes i hi ha una reacció roja que posa el 20x30, la parella blava mana i dirigix en un bellíssim concert de pilotades jugades en la precisió del millor “solo” de violí i eixampla la distància en un Dani de manual i un Àlvar tan brau com dèu anys en arrere, sense tanta pilotada pero en la direcció buscada i trobada; també veem quinzes excelents pero ni Jesús ni Soro III recorden als de Pelayo i Moncada; a la fi 60x35 i els valents donadors que guanyen contra pronòstic ( ya sabeu d’a on ve allò...de donar ningú es fa ric). Yo vullc afegir eixa màxima o sentència popular sempre viva...”de pilota qui més sap no sap res”.

Esta semana festera nos oferix bones partides i un parell de finals ben importants: el dimarts 26 en La Llosa de Ranes la del campeonat Sub-23 a Raspall parelles; el dimecres 27 en Vilarreal tenim en primer lloc la partida pel tercer i quart llocs de l’individual “pur” Sub-18 entre Lluís de la Vega d’Almussafes i Àlvar de Petrer, en acabar es juga la gran final entre Marc de Murla (14 anys) i Carlos de Massalfassar (15 anys)... ells són l’excelent representació d’una llarga sembra feta en els seus clubs i escoles, dirigida per la Federació; als seus pocs anys ya saben jugar la pilota com toca, buscant-li les carències al d’enfront, entrant-li a l’aire sense por i passant rebots difícils que alcen drets als millors aficionats...

Tindrem el descans pasqüer en Galocha, Raspall, Frontó valencià..., pero Pelayo oferix partida el dijous 28, Sueca el divendres 29, 16’45 a Raspall i la 2ª a l’Alt o Escala i Corda en 300 eurets de premi a l’equip vencedor; el dissabte 30 bona en Pelayo a les 17’30 i doble partida en Pedreguer des de les 16’30 h.

I ya sabeu, un bon berenar, botar a la corda jugant tot el rogle i mantindre els pocs pobles valencians eixe tradicional tercer dia que nos han fotut... “estos tres dies de Pasqua són tres dies de jugar....  ANEM

Aureli López

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el