Ara tots sabem que a
pilota s'ha jugat sempre. Bo, en realitat, a lo que s'ha jugat sempre
ha sigut a llargues.
Tots tenim constància
de que a pilota es jugava ya en l'antiga Atenes. Ahí tenim la
Feninde que demostra que en el seu temps, els grecs ya practicaven un
joc molt paregut a les llargues valencianes.
La pilota va patir molt a
mitat del segle XX. Afortunadament, l'aparició d'un
revolucionari Paco Cabanes, Genovés, propicià la
reactivació de l'afició a la pilota. També,
l'atmòsfera democràtica que es generà en els 70,
en molta gent motivada per recuperar el temps perdut en tots els
aspectes, foren els motius per a que la pilota vixquera la seua
pròpia transició. Foren anys en els que els enamorats a
la pilota pogueren recuperar-la i fomentar-la, creant nous campeonats
en totes les modalitats.
Les llargues, més
arrelades en la Marina també tingueren el seu moment. Gràcies
a l'antiga Federació Alicantina de Pelota, en hòmens
com ara J. Antonio Heredia, Pedro Soriano, Enric Ortuño, F.
Berenguer, Josep Pérez Devesa i Francesc Cortell Chesa,
s'organisà la I Lliga Provincial de pilota Valenciana a
Llargues, l'actual Lliga a Llargues. Fon l'any 1983.
Pero pocs saben que eixe
mateix any i gràcies a l'antiga Federación Valenciana
de Pelota i a hòmens com el seu president Enric Menéndez
i Enric Balaguer Farga, s'organisà el I Campeonat de Llargues
Provincial. Participaren huit equips: Borbotó, Massarrojos,
l'Eliana, Campanar B, Campanar A, Segart, Foyos i Nàquera.
Este campeonat tingué
una curta vida pero arribà a implicar a molts pobles que
vullgueren recuperar el seu joc, les llargues. Pobles com Alfara del
Patriarca, Ontinyent (que ara també participa en la Lliga a
llargues d'Alacant), Silla, L'Eliana, Mislata i Moncada participaren
també en el campeonat.
La fortalea de la galocha
li va guanyar el terreny a les llargues en estes comarques i ara no
tenim cap competició federativa de llargues al nort del Túria.
Aixina i tot són molts els pobles que volen traure les marques
i les ralles en estiu, en els seus campeonats, en les seues partides
de festes. Són moments en els que les ralles, en pobles com
Alfara del Patriarca, Godella, Nàquera, Bonrepòs,
Foyos, Massarrojos... es mantenen vives. Ara en estiu, en els seus
carrers encara podem sentir allò de “cavallers, ¡¡a
dos i una ralla!!”.
* tota la informació
per a escriure este artícul s'ha tret del llibre “La pilota
valenciana, deport, cultura i llengua del nostre poble”, d'Aureli
lópez, editat en 2004 per la RACV.
Comentarios
Publicar un comentario