El carrer de Quart
presentava un gran ambient, digne d'una gran final com la d'ahir. El
carrer, pintat de blau, lluïa entre les cases del poble. Tot un
goig per als sentits vore i fruir d'un carrer natural, ple de gent, i
en dos formacions de grandíssim nivell.
La veritat és que
la partida no tingué molta història. Pasqual de la
Pobla, Pepet i Fede escomençaren millor la partida i es feren
forts en el carrer Valéncia. Pasqual decidit a restar-lo tot
volia assegurar les pilotes jugant de palma i alçant molt la
pilota pero pel centre del carrer. En un carrer natural la millor
estratègia és tornar la pilota pel mig del carrer, no
com en els artificials o en els trinquets que hi ha que buscar coses.
D'esta forma els seus
rivals no s'adaptaren tant be al carrer, on la presència de
gent en les dos vores fon important. Al principi l'equip de l'Horta
Nort apostà per Aucejo, jugador de gran volea, per a restar al
fondo del carrer les pilotes de Pasqual i Pepet. No funcionà i
Robert ocupà eixe lloc a mitat partida.
A poc a poc els de la
Ribera Alta guanyaven jocs sense donar opcions als seus rivals per a
recuperar-se fins que s'arribà al 65-10. En eixe moment, més
per orgull que per adaptació a la partida i al carrer, els de
l'Horta Nort escomençaren a desplegar un millor joc. Juanma
escomençà a traure profit del particular bot del carrer
Valéncia on la reixa és part fonamental. Darrere d'ell
Ximo, Aucejo i Robert, encorajats, pogueren sumar alguns jocs que
feren somiar als seus seguidors en una remontada històrica
pero que finalment solament serviren per maquillar el resultat final,
70-35.
Ovacions
Les
dos ovacions més grans que es sentiren ahir en el carrer
Valéncia foren per als dos restos dels respectius equips.
La
primera d'elles fon per a Robert quan juga una pilota impossible que
va caure d'un teulat pràcticament damunt dels espectadors de
la parà. Una pilota que caigué morta de les teules pero
que el genial rest de Beniparrell pogué traure i fer el quinze
per al seu equip.
Per
la seua part, Pasqual de la Pobla ens deleità a tots quan els
seus rivals llançaren una pilota enverinada que anava
pegant-se a la paret i a la gent i que el de la Pobla tingué
que traure jugant de palma, a l'aire i en la mà esquerra
davant de la gent que ocupava la porta.
Monserrat també
en jovenils
La
prèvia, la final de jovenils tampoc va tindre molta història.
L'equip de Monserrat (Marc, Odín i Carlos) s'adaptaren millor
a la final i al carrer. Pot ser, les dos finals perdudes en les dos
anteriors edicions foren una bona escola. L'equip de Borbotó
(Luis, Martí I i Martí II) acusà els nervis i,
impotents, no pogueren desplegar el seu joc.
Comentarios
Publicar un comentario