Quan entrem en un
trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà
l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els
espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la
solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens
vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també
serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador
cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui
vol rojos? ¿Qui vol blaus?”
Sense dubte el marchador
és un dels personages més enigmàtics dels
trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva
l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida,
captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida
donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el
marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està
jugant millor.
Es tracta d'un personage,
que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament
tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda com en el raspall,
en el carrer o en el trinquet. El marchador és clau per a
crear un bon ambient en la partida i expectació entre els
aficionats assistents. És un element global de la pilota
valenciana, que no entén de rivalitats entre modalitats.
El marchador és un
home que, quan per primera vegada entres en un trinquet, capta la
teua atenció, tot i que, realment no és el protagoniste
de la partida, tot i ser part molt important de la mateixa. És
un personage que es mereix que cada espectador perga cinc minuts
observant les seues evolucions, les seues accions, les seues
mirades... Realment, el marchador és un element clau d'una
partida de pilota valenciana.
Comentarios
Publicar un comentario