Tres carrers per a enamorar-se de la pilota valenciana

La pilota valenciana és un deport en el que la tradició i les costums li donen un sabor especial. No cap dubte que els trinquets són un reducte de la personalitat i cultura valenciana. Creuar la porta d'un trinquet i vore en acció tot els actors socials d'una partida (aficionats, marchadors, pilotaris, home bo...) ya és, en si mateixa, un espectàcul.

Pero no podem oblidar que la pilota en el carrer te, encara més, un sabor especial. Com ya diguérem fa uns anys, “no hi ha res com el plaer de vore, de fruir, una partida de pilota jugada en el carrer del poble”.

De fet, un dels quadres més coneguts referents a la pilota és el “Joc de Pilota” del pintor constumbriste Josep Bru i Alminyana que en 1881 plasmà perfectament lo que en aquell moment representava la pilota valenciana. Hui en dia l'expectació i representació social entre els aficionats no és la mateixa. Cal recordar que la pilota era el deport rei en Valéncia fins la mitat del segle XX i hui en dia mos menegem entre un públic molt més reduït que fa un segle.

Pero encara hui podem trobar molts carrers a lo llarc i ample del nostre territori en una màgia especial. Cada vegada és més complicat poder gojar d'una partida de pilota en el seu entorn natural, es a dir, en el carrer d'un poble. Les instalacions artificials, han anat guanyant terreny, i això, també ha sigut molt positiu per a la evolució i consolidació de la pilota valenciana.

Encara que són molts els pobles que han abandonat, per diferents i raonables motius, la pràctica en els carrers naturals es recupera en les festes dels diferents pobles on es poden vore partides en bonicos carrers de comarques com la Plana o els Valls, entre d'atres.

Mantindre el joc en el carrer no és una faena fàcil ya que supon un gran desgast per al club que vol mantindre esta tradició. A més a més, les molèsties causades al veïns del carrer, el tràfic tallat o la incomprensió de part de la població, són factors que feren que la pilota desapareguera de molts carrers. A més a més, cal tindre en conte el gast econòmic que supon disputar partides oficials en els carrers naturals.

Si mirem al sur i dirigim la nostra atenció a la Marina, allí molts pobles encara participen en competicions oficials jugant en el seu tradicional carrer provocant estampes espectaculars. Pot ser, en les comarques del sur, on les modalitats de ralles són la reina, és on millor s'ha mantingut l'estampa d'una partida disputada en el carrer del poble.

Des d'ací recomanem indubtablement anar a qualsevol d'estos pobles que encara mantenen el joc de carrer a fruir en una partida de pilota, ya siga a llargues, raspall o galocha. Al remat, qualsevol poble que manté el joc de pilota en el carrer oferirà una gran estampa. Pero, per a orientar-vos un poc, anem a recomanar-vos tres pobles on, de ben segur, vos enamorareu de la pilota valenciana.

Benicolet

Benicolet és un chicotet poble de la Vall d'Albaida que en 2019 no arribava als sis cents habitants. Tot i això te un actiu club de pilota i cada estiu organisen el seu Trofeu de Festes. També participen en els Campeonats de Raspall de Municipis de la Vall d'Albaida tant en categoria d'adults com en alevins.

En Benicolet es juga a raspall i el seu escenari és el carrer d'Enmig, un magnífic carrer de prop de xixanta metros que, custodiat per dos files de cases tradicionals, és, sense cap dubte, un magnífic escenari per a gojar d'una bona partida de pilota.

En setembre escomença a ser tradicional la seua partida de raspall femení en motiu de la Festa de l'Escaldà, on algunes de les millors dones pilotaris tenen l'oportunitat de lluir-se en este bonic carrer. Mar de Bicorp, Victória de Valéncia ciutat o Amparo de Moncada són algunes de les pilotaris que han demostrat el seu joc en este carrer.

Pero és a principi d'agost quan el carrer d'Enmig de Benicolet lluïx en tot el seu esplendor per a rebre les partides del Trofeu de Festes de Benicolet que, en 2019 complia la seua dèsset edició i que reunix a alguns dels pilotaris en millor forma de la temporada. En el carrer d'Enmig han jugat pilotaris com Waldo, Gorxa, Lluïset de Beniarrés, Juan de Genovés, Vilare, el Moro, o els germans Sentandreu, Ricard i Guillem.

Tant en les dos semifinals, pero sobre tot en la gran final del campeonat, el carrer d'Enmig s'ambienta de tal forma que és impossible eixir d'allí sense voler tornar ad este chicotet poble de la Vall d'Albaida per a fruir d'una bona partida de raspall.

Quart de les Valls

Quart de les Valls es troba en el Camp de Morvedre, concretament en la subcomarca de les Valls. Tot i tindre una població al voltant d'un miliar d'habitants el seu club, que conta en uns quaranta socis, ha conseguit ser un dels protagonistes de la galocha en l'última década. De fet, ha disputat sis de les últimes huit finals de El Corte Inglés, havent guanyat quatre d'elles. En eixe mateix periodo de temps guanyava tres Supercopes (disputant dos finals més) i disputava també dos finals de l'Interpobles.

Les partides de galocha en Quart de les Valls es disputen en el carrer Valéncia, un carrer tradicional de poble, en edificacions baixes i que supera els 60 metros de llarc. És l'únic carrer on es disputen actualment partides oficials de pilota en la modalitat de galocha.

A banda de desafius entre pobles de la comarca, en el carrer Valéncia de Quart han jugat alguns dels millors professionals: Grau, Genovés, Puchol, Sarasol, Puchol II... són alguns del pilotaris que han participat en partides en este carrer. En este sentit és molt recordada la partida de festes de l'any 1980 en la que s'enfrontaren Genovés i Puchol en un carrer ple d'aficionats.

També cal destacar que fon en este carrer on ixqué una de les grans figures de la pilota: Álvaro. I és que el pare del de Faura era d'eixe carrer i d'eixa manera començà en el món de la pilota en el club de Quart. Després de varies temporades iniciaria el seu camí en els trinquets.

En l'época més recent encara es recorden dos grans moments vixcuts en el carrer Valéncia de Quart de les Valls. Un fon la semifinal entre dos equips locals en el Trofeu El Corte Inglés de galocha en el 2014 i un atra es produí l'any anterior, en el 2013 ya que este carrer fon seu de les finalsde El Corte Inglés de galocha.

Fotografia cedid pel Club de Quart de les Valls

Un dels atractius del carrer Valéncia de Quart és la seua reixa. A banda dels habituals cantons, finestres, balcons, vores... (elements habituals en els carrers naturals) trobem la famosa reixa de Quart, un element que es situa baix la galocha i que pot complicar molt la vesprada al galocher que ha de ser molt segur en la volea per a eixir victoriós del seu enfrontament en la reixa. Per la seua banda, el feridor buscarà intencionadament el ferro per a tractar d'evitar una bona volea del seu adversari o, fins i tot, conseguir un quinze directe.

En els últims anys, alguns dels jugadors que han destacat en este carrer han sigut el Moro de Massalfassar, el Chato d'Almenara, Guillermo de el Puig o Montesa de el Puig.

Sella

En la serra d'Aitana, en la Marina Baixa, trobem el poble de Sella, un chicotet municipi de 580 habitants que te en el joc de pilota un dels seus màxims atractius.

En Sella la pilota valenciana és més que un deport, és un dels motors socials del poble, i bona mostra és que, en un poble tan chicotet, el club conta en cent socis.

En Sella es juga principalment a llargues, a percha i a palma i és la seua plaça Major, d'uns setanta metros, l'escenari de les millors partides que es disputen en el poble.

Sella és un poble en molta tradició, que fins fa ben poc no tenia trinquet, per lo que la plaça Major ha sigut l'escenari habitual de les grans partides de pilota. Hui en dia, i tot i tindre una instalació pròpia per a la pràctica de la pilota, el joc de carrer és encara el protagoniste en Sella.

A Sella podem anar a gojar en qualsevol partida de la lliga a llargues o de la lliga de percha, es tracta d'un club històric en estes modalitats. De fet conta en dos lligues de llargues i deu de percha en les seues vitrines. Pero si hi ha un dia ben esperat per tots els sellards és la partida de les Festes de l'Aurora, una partida que es disputa em primer dimarts del mes d'octubre.

Eixe dia és molt esperat, no a soles pels aficionats locals, també pels de la comarca i, no és difícil vore algun aficionat de comarques més lluntanes. La partida forta, a llargues, es disputa per la vesprada pero habitualment, pel matí es disputa un atra en pilotaris més jóvens, a la que, en els últims anys s'ha afegit una partida de raspall femení.

Antigament, la partida de festes de l'Aurora omplia la plaça en centenars d'aficionats. Hui en dia, tot i que la pilota no és un deport de masses el carrer de joc encara s'ompli d'aficionats que volen vore als millors jugadors de la modalitat, exhibint aixina una estampa espectacular.

Aixina, per Sella, han passat alguns dels grans pilotaris de la història com Llanera, Patilla, Rovellet, Tonico, Sacristà d'Altea, el Genovés, Edi, Sarasol I, Sarasol II, Flaret de Borbotó, Florencio d'Altea, Grau, Pigat, Jan i jugadors més actuals com Malia, Martínez de el Campello, Genovés II, Santi de Finestrat, Pere Roc II... En quant als jugadors locals, alguns dels que han destacat són Adolfo, Fermín, Jaumet, José Jaime, Jesús... pero sobre tot Pablo de Sella, actual jugador professional d'escala i corda.

Pero si hi ha un pilotari molt estimat i recordat per Sella és Álvaro de Tibi, carismàtic jugador que faltà en el 2016. Les últimes temporades d'Álvaro van ser com a banca de Sella, poble on deixà un gran recort entre atres motius, per que fon peça clau per conseguir les dos lligues a Llargues en les que conta el club.

En la plaça de Sella s'han disputat infinitat de partides i desafius i molts són els que encara es recorden entre els aficionats. Com per eixemple aquell que en el 2002 enfrontà als equips de Murla (Jan, Mengual, David i Lluis) i Campello (Martines, David, Miguel i Fran) en una partida que es disputava en pilota de vaqueta, quan ya en la lliga es jugava en badana. L'equip de Murla conseguia guanyar 10-7 en una plaça plena a gom de gent.