Ir al contenido principal

Les dones guanyen protagonisme en el món de la pilota valenciana

pilota valenciana femenina fotografia: Daniel Arnau


Un any més arribem al 8 de març, el Dia Internacional de la Dòna, un dia per a reivindicarel paper de les dones en la societat del segle XXI. Un dia per reconéixer la seua importància i defendre els seus drets.

Dins del moviment feministe mundial, la pilota valenciana no podia ser una excepció, i en els últims anys la participació de la dòna en el món de la pilota ha creixcut de forma exponencial. Sense cap dubte el moviment feminista és un dels elements claus en la societat valenciana d'inicis del segle XXI.

El món del deport, i concretament el de la pilota valenciana, no es podia quedar arrere dins d'esta revolució feminista. Tans sols una dada, més de 300 dones participaren en l'última edició del Va de Dòna, l'event de la Federació de Pilota Valenciana per a celebrar el Dia de la Dòna.

Encara falta molt per fer pero llunt queden aquells anys on vore una dòna en un trinquet era un “rara avis”, on les dones no jugaven les partides, o no participaven en faenes informatives o federatives.

En 2007 s'inicià un camí que cada any va agarrant més força. Aquell any es disputava el primer campeonat femení oficial de pilota valenciana, era a raspall i el guanyava Borbotó, un dels clubs pioners en el moviment femení.

Ara les dones, a banda de participar en competicions masculines, te competicions pròpies de raspall (per equips i individual) de galocha, de one wall i, fins i tot, d'escala i corda (fa uns dies es disputà la primera finalautonòmica femenina d'escala i corda en el trinquet de la Pobla de Vallbona).

Ara les dones ya tenen els seus referents deportius, clubs com Borbotó, Beniparrell o Meliana, jugadores d'alt nivell com Victòria de Valéncia, Mar de Bicorp, Ana de Beniparrell, o Mónica de Massamagrell, jóvens que venen apretant molt fort com Carmen de Castelló o Àngela de Faura.... Tenim, fins i tot, a una llegenda, Ana de Borbotó (set voltes campeona de l'Autonòmic de Raspall per parelles, set voltes campeona de l'Autonòmic de Raspall per trios, tres voltes campeona de l'Individual de Raspall, dos voltes campeona del Trofeu El Corte Inglés de Galocha, una volta campeona del Interpobles de Galocha, dos voltes campeona del Europeu de Pilota a Mà i millor jugadora europea del 2018).

Pero també han donat un pas important, podem trobar dones que desenrollen un gran treball com a periodistes, com Mari Carmen Montes, o entrenadores, com Mamen de Meliana o Sara de Godelleta. També trobem una important presència femenina en la Junta Directiva de la Federació de Pilota Valenciana, on hui del dèsset membres són dones ( Sara Gil, Myriam Vidal, Ana Belén Giner, Pilar Herráiz, Elvira López, Susana Serrano, Mamen Santarrufina i Monica Moya), a banda de Begoña Castillo i Maria José Domingo que, com a secretària gerent i tesorera respectivament, formen part de la directiva de la Federació.

Que la pilota valenciana també és femenina és un fet en el 2020, que encara queda molt per treballar i alvançar també és un fet. Que la revolució femenina ha reviscolat la pilota valenciana també és un fet que no podem obviar. Que el futur de la pilota valenciana ya no s'entén en la participació activa de les dones és una conquista que s'han guanyat el seu treball. Per tot això hui volem agrair a totes les dones que, d'una forma o un atra, han fet que la pilota valenciana siga encara millor.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el