Javi Diez. Si em llevarem la pilota no se que faria

Trobem a Javi en el bar del polideportiu, on hem quedat. Allí un home li pregunta si va a jugar. I és que Javi Diez és hui una figura de primer nivell de la galocha, un jugador que s'ha fet com a pilotari entre els seus conciutadans. Javi és una persona que te molt bona relació en la seua gent, tot i que ara li diguen “foraster” per jugar en un atre equip.

Cóm porta ser un dels màxims referents de la galocha. ¿És una responsabilitat?

Risas. Responsabilitat ninguna. A lo millor enguany un poquet més perqué vaig a Quart, a jugar fora del meu poble. Pero be, fins al dia de hui yo jugava per a divertir-me, per a jugar en els amics... llavors, responsabilitat no em suposava ninguna. El dia que estaves be, be. La semana que podies entrenar més estàs millor, les que pots entrenar menys, menys. No m'ho agarre com a responsabilitat.

¿Cóm s'inicia en el món de la galocha?

Fa molts anys. No se quants anys tenia, sis anys, set... Escomençà Jesús, que ha dut sempre l'escola des de que érem chicotets. Des de que escomencí ací en l'escola he jugat a tot, galocha, frontó, escala i corda... Pero ha sigut la galocha lo que he jugat sempre i no m'ha deixat mai.

La galocha en el seu poble és un deport o una passió.

La veritat és que és diferent a la resta de pobles. Ara ha creixcut un poquet el poble, pero com ha sigut un poble tant chicotet ací no hi havia capacitat per a fer un equip de fútbol, o no n'hi havien monitors de tenis... tot el món jugava a pilota i això fa que tot el món la conega, que vaja al carrer, el carrer està sempre ple... tots en el poble han jugat alguna vegada a pilota... Crec que està més arrelat que en alguns pobles del voltant.

Massalfassar és un dels pobles històrics en la galocha. Has marcat una época jugant en el teu poble pero també has tingut la sort de compartir partides en històrics com Jesús o Ramonet.

La veritat és que he aprés a jugar en ells. Ací quan escomencí a jugar eren dos clubs, estava el Pati Cafetí i El Club Pilotaris i yo comencí a jugar en Javi que este fi de semana jugarà la final del Bancaixa, en Toni, en Víctor el Gober... Quan es van juntar els clubs Víctor estava fora jugant, Javi va passar al món professional i jugava en Ramón, en Jesús, en Ximo... La veritat és que han sigut grans referents de la galocha i encara que no te dones conter vas aprenent poquet a poquet i te van curtint.

En el 2008, després de set anys Massalfassar tornava a disputar la final de el Corte Ingles. ¿Cóm recordes aquella partida?

M'enrecorde perque perguérem. Va ser la primera final que jugava. Entrí a mitat partida perque va ser l'any que se juntarem els dos clubs, Jesús escomençava ya a amainar, pero era Jesús i feya molt de bot encara. Jugà Rubén al mig, Manya davant i quan se mos estava anant la partida entrarem yo i Ximo i poguerem remontar un poc pero no va ser prou. Al final el resultat va ser prou abultat i no poguérem remontar.

En Chirivella es va escenificar el canvi generacional. A partir d'aquella partida agarrares més responsabilitat en l'equip.

Si, ahí escomencí a jugar totes les partides, a fer el bot... A lo millor ací en el poble continuava fent Jesús el bot... De fet, en la final que jugarem l'any següent, en Benifayó, començà Jesús també fent el bot. Crec que teníem 30 iguals quan entre yo i no se si deixem a Godelleta en 35 o 40. Probablement més que la de Chirivella va ser més punt d'inflexió la final de Benifayó contra Godelleta.

¿Qué se sent quan el Levante-EMV publica un titular com “El Moro hace grande la galocha”?

Se me fica la carn de gallina. Em tocà Alberto, estiguí parlant en ell uns dies abans i me deya “tinc un artícul, si guanyes l'Individual, molt carinyos...” La veritat és que em fa molta ilusió perque en el diari parlen de tu a vegades, pero no d'esta forma, tant enfocat a la teua persona. Normalment parlen de l'equip o te nomenen pero no te fan tot un artícul sobre tu. La veritat és que me feu molta ilusió.

M'imagine que jugar El Corte Ingles haurà segut una decisió molt meditada.

Si. Ací és que yo estava jugant en Ramonet, en Ximo, en Rubén... Enguany per eixemple anava a jugar en el meu cosí, en els meus amics.. en les que yo vinc a fer-me un café o eixim els dissabtes a sopar... Yo ací jugue molt a gust. Nosatres terminem de jugar i venim tots junts al bar... La veritat és que açò no te preu, el jugar en els amics fruïxes el doble. És un atra relació, fas més pinya en l'equip... És diferent. Anar-te'n fora ha sigut també per vore atres alternatives. Ací ho he guanyat tot El Corte Inglés, Interpobles, Supercopa... Me feya ilusió anar fora i provar. Llògicament, també en Quart s'han apretat i em paguen be també, no una paga pero com si fora casi una mija jornada. Hui en dia, tal i com estan les coses tampoc pots dir que no.

Es publicà que després de parlar en Quart algun atre club es va interessar pels seus servicis.

Si, el tenia ya fet en Quart. Estiguí parlant en el Chato, en Juan també. Yo tinc molt bona relació en el Chato, abans de jugar allí anava a entrenar en ell alguna vegada i em deya “vine-te'n a jugar ací i jugarem junts”. Havia quedat en ells i després de la final de l'Individual vingueren a parlar en mi gent d'Alfarp. Si és veritat que em digueren que quan volia cobra, que lo que fora m'ho pagaven... Pero yo havia parlat en Quart i no els podia dir que no. Yo ya havia donat la meua paraula en el seu moment i no el podia fer, i manco a un mes d'escomençar que els deixava completament tirats.

Quart ha conseguit formar un equip aspirant al títul. Junt a vosté jugarà també Guillermo de el Puig.

Si conseguim acoplar-se i jugar cada u la seua pilota, estar cada u en la seua posició... Perque Guillermo juga... buf, yo no he vist a ningú, a lo millor Javi, l'última temporada que va jugar en mi, a lo millor la duguera igual de forta que Guillermo pero tant llarga crec que no he vist a ningú en ma vida. Guillermo te que entendre que en carrers com Quart de les Valls al Chato li condix més que ad ell, perqué l'amaga més, la gira... Hi ha que entendre cada u en quin moment va a donar més de si i en quin no. Provablement crec que enguany tinc més equip que mai.

¿Cóm veus esta edició que escomençarà este dissabte? Molts equips s'han reforçat.

El Corte Inglés pega sempre un bot de calitat respecte a l'Interpobles pel tema de fichages. La veritat és que yo, crec que vaig a generar polèmica. A mi el tema de que tingues que jugar cinc anys en el mateix equip per a que pugues jugar el Interpobles (abans eren 3 i han canviat la normativa) no me paregué be perqué baixa el nivell. Entenc que hi ha que promocionar la pilota. Entenc que aixina obligues a tirar de pedrera... pero també és cert que l'Interpobles respecte a el Corte Inglés baixa el nivell. Pasqual crec que ya podrà jugar enguany, pero gent com Pasqual, Pepet, o molts que hi han per ahí no poden jugar l'Interpobles. Això fa que el nivell baixe.

¿A qui veus com a favorits?

Yo diria que pràcticament els de sempre. Crec que Foyos, en Roberto y Aucejo, llògicament Monserrat en Pascual i Pepet, i suponc que jugarà enguany també Marc, que van guanyar l'any passat són els favorits, clar. Nosatres estarem ahí, o deuríem estar. Si no estem seria una molt mala noticia. Alfarp també. Segurament eixos quatre equips. Pot ser m'oblide d'algú.

Ara jugarà en Quart, únic equip de primera categoria que disputa les seues partides en un carrer natural ¿Cóm veus esta circumstància?

A mi llògicament no em beneficia. Parle personalment. Yo preferixc canches com Godelleta, Alfarp... Inclús al meu equip, perque ya te dic, a Guillermo en canches com Alfarp o Godelleta li condix doble perque la tira dalt molt fàcil. També és de veres que el Chato allí li condix una animalada. Yo crec que és el miger que més li condix en diferència. L'atre dia estiguí entrenant en Quart. Em vaig acoplar prou be, no la encale casi cap. No se m'enganchen... si yo estic a un nivell decent anirem guanyant perque al Chato li condix una barbaritat allí. Llavors crec que nos beneficia.

Segur que haurà vist fotografies de fa uns 15 anys en els que els carrers estaven plens de gent, on a vegades era difícil jugar la pilota. Ara, solament en algunes finals hi ha un ambient paregut. ¿Que li ha passat a la galocha?

Crec que han hagut uns anys en els que el nivell va baixar un poc. Ya no és això solament, hi ha molt de deport, molt entreteniment, les carreres populars per eixemple se fan dissabte, partits de fútbol... Hi han cinquanta mil coses. Fa vint anys provablement no estaven, ara si estan. Realment crec que els últims anys s'ha fet un molt, molt bon treball en la pedrera. Ha sigut una llàstima el tema de la crisis perque crec que s'havia treballat molt be. Llògicament si no hi han diners fa que tingam menys recursos per a incentivar als nanos. Pero crec que s'havia fet una molt bona faena que no es va vore reflexada com deuria per culpa de la crisis.

La sort ha volgut que Quart i Massalfassar no estiguen enquadrats en el mateix grup... jugar en l'equip visitant en Massalfassar li resultaria molt estrany?

La veritat és que estava creuant els dits per a que si em tocara. Em feya molta ilusió vindre ací al poble a jugar. Si es trobarem en la final seria perfecte. Yo el firmaria. Serà complicat perqué Rafa, que guanyà en jovenils, escomença enguany a jugar en primera i eixe bot es nota. Yo crec que poden passar a quarts de final perfectament. A lo millor es trobaríem en quarts i la veritat és que m'agradaria molt.

Se sent capacitat d'enfrontar-se a un professional de l'escala i corda? ¿Quina seria la seua selecció de galocha?

Si parlem de jugadors de galocha depén dels jugadors i del carrer on juguem. Per eixemple ací en Massalfassar no jugaria contra qualsevol, perque no se si contra Soro III la jugaria, pero ací fent el bot, qualsevol professional patiria molt. Nosatres estem més acostumats i nos costa molt menys. Jugant per eixemple en Guille en el mig que la trau fàcilment del carrer, crec que podríem fer un bon paper. Pero ya te dic, contra Soro, si li ferira Ramonet, pot ser si, pero d'una manronà la tiraria fora del carrer... aixina que contra ell no me la jugaria. Pero contra prou professionals podríem competir i fer un bon paper. No dic que guanyar pero tampoc te dic que no poguérem guanyar. Si que faríem un bon paper.

¿No s'ha sentit mai atrait per l'escala i corda?

Si, de fet vaig jugar fins que tenia uns 17 anys, pero vaig tindre una lesió molt forta en el pit. De fet, estiguí un any que se me notà la lesió. No se notava molt perque jugava en Javi eixe any i ell estava que era una barbaritat. Va ser quan tornà a jugar (va estar parat dos anys per una tendiditis en el colze) i jugava ell contra tots perque estava molt fort. Yo estava mal i no podia rendir ni al 30%. Jugava a la galocha perque no podia fer el manró i el pit em pegava punchades. De fet em vaig infiltrar tres vegades i el mege no sabia si em curaria algun dia, si em curaria la semana que ve o que podria passar. Per sort, després de més d'un any se me passà la lesió. Després, quan anava trobant-me be em trenquí el turmell. Tenia partides ya. De fet Arturo Tuzon em deya que tenia lloc per a mi. Quan anava a tornar a jugar en el trinquet em trenquí els lligaments del turmell. En eixe moment vaig dir que fins ací perque ya en la edat que tenia, en 24 anys, ya no estava per a intentar-lo.

Pero si que vaig jugar. De fet vaig jugar un parell de Caixa Popular i he jugat partides de trinquet molts anys.

¿Cóm és la teua preparació per a estar en primera?

Yo és que tinc poc de temps per a entrenar. Tinc una agència de viages i per les vesprades tinc que treballar. Pels matins tinc que anar al màster que estic fent. Intente entrenar un dia entre semana i en casa tinc gomes, peses... i em prepare un poquet per al dissabte. Las veritat és que no tinc tot el temps que vullguera per a preparar-me. M'agradaria poder entrenar dos dies entre semana, fer gomes, eixir a córrer casi tots els dies...

Este dumenge es jugarà la primera partida de la final del Circuit Bancaixa. Per a tu qui és el favorit?

A mi m'agradaria molt que guanyara Javi perqué és del meu poble. He jugat en ell i m'encantaria que guanyara ell. Crec que la partida està molt nivellada. En Pelayo pot ser siga millor per a Javi pero en Moncada Santi pot trobar millor el palquet. El que guanye la partida de Pelayo el tindrà molt avançat. A priori la veig molt, molt nivellada.

Cóm veus el futur de la galocha, especialment en el seu poble?

Com t'he dit abans, crec que es va fer un molt bon treball a nivell d'escoles. Es continua fent i hi ha molts chiquets que juguen una barbaritat. Yo em quede alucinat. De fet ací tenim a Carlos que quan tenia 13-14 anys ya despuntava i se li veen maneres de que este chiquet jugaria a montó. I com ell hi han varis per ahí que et quedes alucinant veent-los jugar.

Llògicament tots eixos chiquets que tenen un gran nivell no van a arribar tots a professionals i part d'eixe grup que ara està destacant es quedarà en la galocha. Aixina que veig el futur de la galocha molt be.

Provablement ens perjudique el tema de la crisis. Si no se troben patrocinadors es mermarà, menys que als professionals. Pero el futur el veig be perqué mentres tingam afició anirà avant.

Ya per a tancar, ¿qué significa la pilota per a tu?

A mi em lleva totes les preocupacions del cap. És com una vàlvula d'escap. De fet, el fi de semana que no tinc pilota no se que fer. Yo fruïxc molt jugant a pilota. Si m'ho llevaren no se que faria.