Ir al contenido principal

Qüestió de noms



El passat mes de novembre s'iniciava una nova edició del Circuit Professionsl d'Escala i Corda, en ella, per primera vegada, participava com a rest titular d'un equip un jove pilotari de Benidorm, Rodrigo. Després d'un gran campeonat conseguia disputar la final del Circuit, pero ara ya en el nom de Pere Roc II, en honor del seu yayo que també fon pilotari.

Per al públic en general una de les coses que més criden l'atenció són els noms dels pilotaris. Habitualment els pilotaris gasten com a nom professional, malnoms familiars, llinages, algun referent a la seua localitat... Aixina, tenim en la història jugadors, figures històriques com Carboneret, Ferreret, Gat, Llanera, Lliria, el Lloco, Pigat, Quart... o primeres figures en l'actualitat: Dorín, Colau, Fageca, Coeter...

El cas de Pere Roc tornava a obrir el debat dels noms dels pilotaris. Habitualment, els noms de pila no eren tant habituals en els trinquets, i si era el cas, habitualment s'acostumava a afegir el poble d'orige del pilotari per a evitar dubtes.

En els últims anys han proliferat els pilotaris en el mateix nom. Per a diferenciar-los es numeraven per antiguetat. D'esta forma, fa pocs anys tinguérem a tres Adrián: Adrián I, de Riola, Adrián II, de Museros, i Adrián III, de Quart de Poblet. Se trencava, aixina, en la costum de numerar solament els llinages, les relacions familiars... en definitiva, les sagues de pilotaris. Hui en dia tenim a Soro III, nebot de pilotaris o Genovés II i Puchol II, fills dels campeons del Campeonat Nacional d'Escala i Corda en 1984.

Pero ara, tot fa indicar que la tendència ha canviat. A banda de Pere Roc, que ha decidit, recuperar el nom familiar, tenim a un atre jove de les comarques del sur, un jove que s'anunciava com a Álvaro, de Petrer, per diferenciar-lo del gran Álvaro, de Faura, o de la gran banca, Álvaro de Tibi, i que ara ha decidit anunciar-se pel seu llinage, Francés. Pel nort, en la Plana, teníem a Pablo II, que ara escomença a anunciar-se com Pablo de Borriol, i entre els professionals de l'escala i corda ya consolidats, tenim al germà de Jesús, Santi II, per diferenciar-lo de Santi, de Finestrat, recent campeó del Circuit Professional que ara ya s'anuncia com Santi de Silla.


Els noms és un tema molt personal, i molt respectable, pero no podem negar que resulta més carismàtic, més romàntic si voleu, l'us de malnoms, referències geogràfiques o llinages per al noms dels pilotaris.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co