Ir al contenido principal

Monserrat torna a ser el campeó de el Corte Inglés



L'equip de Lanzadera Monserrat ha superat esta vesprada, en una gran partida per part de abdós equips, al favorit en totes les quinieles al principi del any per a guanyar el campeonat més prestigios de la galocha, el Kiwa Quart de les Valls per 70-50.

Ha sigut una final vibrant, espectacular i molt igualada. La revallà li donava opció a triar a l'equip de la Ribera que, donant la sorpresa triava jugar al rest. Pronte demostraven haver encertat en esta decisió puix els jocs es guanyaven més i en més facilitat des de allí. Hi ha que tindre en conter que l'única galeria on poder llançar la vaqueta es trobava darrere del bot.

L'equip de Monserrat (Marc, Pepet, Odín i Pau)eixien enchufats a la partida, apretant en el bot, en un joc molt potent i inteligent. En canvi, en les files de Quart el bot del Moro no era tan incisiu com ens te acostumats i a Guillermo li faltaven uns 20 metros més de carrer, donant aixina molts rebots a colp.

L'estratègia també jugava, i els del Camp de Morvedre colocaven a Guillermo enla punta i al chato, un jugador més tècnic, de miger. A poc a poc anaven recuperant camí puix Marc ya no podia tallar corda tan fàcilment, Chato colocava les pilotes damunt de la gent i el Moro oferia el seu repertori habitual.

En la posició de punter Guillermo recuperava poc a poc la confiança i oferia unes grans prestacions en la corda, menejant-se ràpidament a per la pilota i atacat violentament la vaqueta per llançar-la al públic de la grada.

Pero els de Monserrat no deixaven que els seus oponents es posaren per davant. Pepet, espectacular en la volea, li donava descans a un Marc que va estar fantàstic en els primers jocs tant en el bot com en el rest i que escomençava a oferir síntomes de fatiga. I eixe ha sigut el seu secret, els de Monserrat sempre tingueren un dels seus jugadors entonats, oferint les millors prestacions puix tant Marc com Pepet han jugat esta vesprada en Faura, davant d'un públic entregat, una gran partida, una partida espectacular. I ha sigut espectacular perque davant han tingut un grandíssim equip que tornava les pilotes igual de enverinades que els ya campeons de la XL edició del Trofeu El Corte Inglés de Galocha.

Comentarios

  1. No m'agradat el trinket de Faura per a una FINAL, ya que no sols en una grada la gent no cavia i no podien estar sentats

    ResponderEliminar
  2. Afortunadament el carrer de Faura es quedà chicotet en esta final

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Afortunadament??? Sempre hi ha molt de public a les finals, pero en este trinket, la gent es queisava per no tindre asiento. Crec que hi han mijors trinket per a les FINALS.

      Eliminar
    2. No sempre hi ha tanta gent en les finals... Si que és veritat que la final de el Corte Inglés arrastra molta gent, pot ser és la que més gent menege, pero hi han d'atres finals que s'han jugat en carrers més chicotets i no s'han tingut estos problemes. També hi ha que tindre en conter que la galocha és un joc de carrer i es pot comprovar en fotos antigues que abans, fa uns vint anys per eixemple, és jugava en carrers realment plens.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

En Benissa, pilota i misa

Que la pilota és especial ya ho saben tots els que estan llegint estes llínies. Una de les característiques que fan del nostre un deport especial, més estimat, de bo, pels seus practicants és la intensa activitat per part dels aficionats. A diferència dels clubs de fútbol, en pilota no tenim milers de socis i abonats, pero si tenim un grapat d'enamorats en cada poble. Un grapat que són els que li donen vida, dia a dia, a la pilota valenciana. I un bon eixemple és Benissa i el seu Campeonat Comarcal Puríssima Chiqueta. Benissa és de tots coneguts pel dit “Els dumenges, en Benissa, pilota i missa”. Per tant, és per tots coneguda la seua afició a la pilota. De fet, el seu trinquet ha sigut seu de grans partides en la seua història. Pero el trinquet es manté viu gràcies a eixe grapat d'aficionats del poble que encara s'ocupa d'organisar, entre d'atres coses, un campeonat d'aficionats, el Puríssima Chiqueta, que es mamprengué en els huitanta.