Assentats en el trinquet del tio Pena, junt al dau, parlem d'aquella partida.
Enhorabona pel quart
Individual, ¿ya has digerit la victòria?
Si, ya han passat un
parell de semanes descansant i agafant eixa marcha habitual de
partides.
La veritat és
que ha sigut una partida molt igualada, de les finals que has
guanyat la més igualada. ¿Una partida dura?
Si, una partida molt
dura. Yo m'esperava una partida molt dura perqué sabia que
Puchol arribava en molt bon moment, encara que havia estat lesionat,
venia fresc, venia en confiança, en un gran nivell de joc.
L'havia demostrat tot l'any i sabia que anava a ser dur, pero que se
pilotejarà tant no era tant d'esperar. Som dos jugadors de
galeria fàcil pero si que hi hagué moments de molta
intensitat per dins del trinquet.
Tu arribes després
d'una fase de classificació en la que guanyes en relativa
facilitat.
Si, pero ell també.
Ell es classificava en molta solvència. Yo ya ho dit, crec que
es varen juntar tots els factor per a que eixe dia fora bo per a la
pilota i que l'espectador fruira.
Molts digueren que
era una final esperada, ademés es recuperava Pelayo,
arribaven dos jugadors en plenitut... Hi havia un ambient especial.
Si, si... hi hagué
un ambient de lo millor que yo he vixcut dins d'un trinquet. Es de
veres que en Moncada pot entrar més gent pero dona la sensació
de que estàs més gelat i en Pelayo donava la sensació
d'estar tot més concentrat. Molt bon ambient la veritat,
Puchol portava molts aficionats que el recolzaven, yo portava molts
aficionats que me recolzaven, es va viure un clima de partida
important molt bonico. Yo crec que va ser un dia dels més
bonicos que he gaudit dins d'un trinquet.
¿A on penses
que estigué la clau de la partida? ¿Pot ser en la
fortalea mental que mostrares?
Si, a lo millor si, pero
yo crec que hi ha un moment clau de la partida que és 50 per
35 i val i quinze, heu sap tot el món i el diu tot el món,
ell te una volea a l'altura del huit, una pilota que havia estat
tirant dalt tota la partida i ahí, no se si l'erra o que no
li dona prou fort, i se'n va a colp. No se, a partir d'ahí yo
que venia de dir-li a Pedrito que “no me merezco ganar”, ell em
va dir “sigue que en peores nos hemos visto”... Yo acabe eixe joc
diguen-me que si ni ha vida, passava al rest 50-40 que el guanye molt
fàcil i ahí està la clau de la partida. Yo em
vinc amunt, comence a confiar en el meu joc i a jugar un poc com a mi
m'agrada. No tot de la forma que a mi m'agrada pero si comence a fer
el meu joc. Ahí me trobe molt cómodo i veig que si
continue a eixe ritme se pot guanyar la partida.
La partida la
escomences en el rest i guanyes el primer joc. La sensació
que dona és que se te planteja una partida fàcil.
Si, pero passes al dau,
en un joc que, tant ell com yo devem de fer el joc relativament fàcil
al dau, i quan no fas dau, evidentment en el mà a mà,
el joc del rest, se fa molt bo. Un jugador com Puchol o un jugador
com yo que tenim galeria es difícil traure el joc del dau si
no el fas com toca. S'ha parlat molt de que és una final molt
bona, yo crec que ha sigut una final molt igualada, en molta tensió,
jugant d'una forma que no s'havia vist fins ara, que és tirant
molta pilota dalt, pero si ha sigut una final que s'ha fet molt
poquet de dau. Yo això heu reconec. Yo vaig fer molt poquet de
dau sobre tot en el primer tram de partida. A última hora si
que comence a fer un poquet millor el dau i per això soc capaç
de traure els jocs del dau. En general, no se la opinió que
tindrà Puchol, pero yo si que soc conscient de que vaig fer
poquet de dau, acostumat a lo que estic fent. En partides de mà
a mà yo he fet molt més de dau i hem de fer més
dau del que varem fer.
De fet, és el
pero que s'ha ficat a la partida.
Si, estic totalment
d'acort. Per això, guanyes el primer joc de rest, passes al
dau i dius “este és el joc que tinc que fer” i no el fas
perqué la primera pilotà no pegues.
És un joc que es
fa molt llarc . Ell el guanya i agarra molta confiança i a mi
se me fica la partida costera amunt.
¿Quan penses
“la partida és meua”?
Yo, quan iguale a
cinquanta, que passe al rest, encara que estem a dos moltíssimes
vegades, molt convençut de que si continuava lo que estava
fent, en eixe ritme, a mi no se devia escapar. En eixe moment yo
estava en molta confiança, m'havia ficat molt en l'ambient i
estava molt,molt recolzat pels meus.
Es de veres que ahí
li note que no troba la galeria en tanta facilitat o que li costa un
poquet més apretar la pilota. També yo pegue un pas
avant i reste més avant i més llarc. Pero és
quüestió de confiança i de fer el teu joc.
Al final conseguixes
fer una remontada espectacular i guanyes l'Individual, ¿qué
passa pel teu cap en eixe moment?
Que quant havia patit,
abraçar a Pedrito, que és una persona de confiança.
Li dic moltes coses pero una que recorde és dir-li “cuanto
hemos sufrido”. Se te passa pel cap que has patit molt, que hi han
moltes hores de treball, esforç... i és una alegria
immensa.
El soport de la gent
de Massamagrell ha sigut mol important, ¿tu açò
l'has notat?
Si, ademés en tota
la semana. Normalment yo sempre estic molt aïllat de lo que és
el món de la pilota, pero eixa semana yo estava més
aïllat, fent els meus entrenaments, en les meues històries...
Si que m'arribaven noticies per part de la família, me deyen
que el club estava demanant entrades, inclús Salva [de
Massamagrell] me comentava en els entrenaments que el club volia
anar, que estava demanant moltes entrades... i yo content. Quan
arribes allí veus al Club de Pilota Massamagrell, a molta gent
de Massamagrell, gent que coneixes del poble que està
donant-te el seu soport... s'agraïx moltíssim i ajuda.
Ademés és que ixes a calfar i mires cap a dalt i veus a
un companyer teu de l'escola, gent que fa temps que no veus i que ve
a animar-te t'agrada i estic molt agraït.
Se diu que esta final
simbolisa un canvi, s'ha recuperat Pelayo, anaren els presidents de
la Generalitat, de les Corts i el conseller de Cultura, la gent
tenia molta ilusió, pels enfrontaments entres Soro i
Puchol... com a jugador, ¿tens la mateixa percepció de
canvi?
Si, si. Quan ixes a
calfar si que notaves que era diferent a lo que s'havia vixcut en els
últims anys, i que arribe el president de la Generalitat, junt
al conseller, diputats... i que el trinquet se fique a aplaudir...
això no l'havíem vixcut. Si que és de veres que,
a banda de la final entre Puchol i Soro, hi ha que valorar que va ser
un dia en que la gent demana canvi, que les coses canvien. Ya ho he
dit moltes vegades, anys diguen-ho, que estem estancats. Per tant, si
que és de veres, que la gent va demanant fer les coses de
forma diferent i quan fem les coses be la gent respon. El dia de la
final en Pelayo, apart dels habituals que no fallen, hi havia
moltíssima gent jove, i si tu fas les coses be eixa gent
torna. Per tant, quan tu vius eixe ambient dius bo, la pilota no està
tant morta com pareix pero fem les coses be.
Anem a la prèvia
de la partida. Feres unes declaracions mesos abans, diguen que
dubtes de la teua participació en l'Individual, ¿Qué
te va fer canviar de idea?
Molta gent es pensa que
ho dic en estiu, yo heu dic quan acabe l'Individual 2014 contra
Fageca. Recorde perfectament quan ho vaig dir en el vestuari, en els
periodistes. La frase va ser “Ha arribat el moment de que Soro i
l'Individual s'agafen un descans”. El 2014 vaig acabar molt
consumit. El sap tot el món perqué en els mesos que
venen després se notava. Si en decembre o giner estic agotat
mentalment, si jugue un atre individual puc acabar mal. Un individual
supon per a mi molt de desgast. El valorava, mentalment no estava
centrat... pero després te venia la idea de que jugar
l'Individual m'agradava... i dubtaves, dubtava molt. Després
en estiu vingueren situacions complicades, situacions que yo vaig
viure dins d'un trinquet, inclús fora, molt desagradables, de
passar-lo molt mal dins d'un trinquet i si que me plantege que la
cosa no pot seguir per ací i que anem a descansar. Pero a
mitat d'estiu Salva (de Massamagrell) me diu que li feya ilusió
jugar l'Individual, que si podria entrenar en mi algun dia i li vaig
dir que si, clar. Vinguí a entrenar en ell i a mi l'Individual
m'agrada massa i entrenar mà a mà a mi m'encanta. I
dic, bo, tampoc estic tan mal entrenant, també venia de fer
bones partides en agost, i recuperes confiança i ya vas al
trinquet en un atra mentalitat, en més alegria... optes per
la normalitat, per la llògica. Totes les situacions difícils
vaig a oblidar-les, a deixar-les a un costat i vaig a tirar avant en
totes les conseqüències. Al final vaig decidir tirar
avant i va eixir molt be la veritat.
Si que és de veres
que, independentment del resultat de l'Individual, quan yo vaig
decidir tirar avant dic anem a centrar-se, anem a deixar les coses
que puguen preocupar d'un costat, no oblidar-les, ya se preocuparem
per elles en un atre moment, o quan acabe la partida. A partir d'eixe
moment les partides que faig en els trinquets són millors, i
jugue en confiança per a seguir entrenant, per a entrenar en
més ganes... La veritat és que vaig fer un bon treball
i estic content.
I ara que has guanya
el quart, cóm te planteges els pròxims mesos, per a
l'any que ve... ¿vas a per el quint?
L'any passat vaig canviar
un poc la idea i enguany la he canviat molt més, vullc
descansar tot lo que puga. Ara que la lliga comença en giner
que s'ha retrasat, vullc agafar-me un temps de descans, de fer coses
que m'agraden. No deixar d'entrenar, perqué a mi entrenar
m'agrada i deus de fer-lo, pero agarrar la bicicleta i estar el temps
que tinga que estar, sense ninguna presa i fruint i descansar. Fer
les coses en més calma i quan vinguen els trofeus que venen
ara, que també és bonico, i quan vinga el mes de giner
se plantejarem la lliga, a vore cóm és el sistema, a
vore si canvia. El sistema de fases, personalment a mi no em convenç.
A vore, a plantejar-lo i l'individual de l'any que ve ya vindrà.
Yo ya dic que després d'este individual ix un Soro més
reforçat i en ganes de seguir lluitant i treballant. Ya
vindrà, falta un any.
Ara tenim els
enfrontaments Soro-Puchol que estan marcant la marcha de l'escala i
corda, ¿faltava un pilotari que te poguera fer front?
Puchol és un
pilotari que arrastra molta gent pel jugar que te, que porta molts
amics al trinquet... agrada vore jugar a Puchol. Està a un
nivell molt, molt alt, que millorarà en els anys... Bo, si a
la gent li agrada els enfrontaments Soro-Puchol nosatres encantats de
jugar encara que, alguna vegada discutim, sobre tot yo (riu). Està
be, pero tampoc anem a desgastar la partida. Tampoc és qüestió
de que totes les semanes es jugue un Madrit-Barça. Les coses
tenen que vindre, hi ha que gestionar-lo. Si a la gent li agrada yo
encantat, pero tampoc el cremem. No anem a jugar totes les semanes,
hi ha una plantilla de jugadors ampla que se poden fer moltíssimes
combinacions atractives per a la gent i vore bones partides.
¿Soro-Puchol? Bo, si a la gent li agrada puix encantats.
Puix res, ara a
descansar, a fruir de la pilota i a continuar en força.
Gràcies.
Comentarios
Publicar un comentario