Pelayo ya espera la final de la IX Copa d'Escala i Corda

Puchol II i Monrabal per un costat, i Pere Roc II i Jesús per un atre, estaran contant ya les poques hores que falten per a que es troben els quatre en els vestuaris del mític Pelayo, arreglant-se les mans per disputar la final de la novena edició de la Copa d'Escala i Corda – President de la Diputació de Valéncia.

Seran moments de comentaris tensos, agradables, recorts de partides anteriors, d'experiències vixcudes... Comentaris tensos perqué, al cap i a la fi, al mateix temps que es coloquen els esparadraps, les planchetes de ferro, el tessamoll... al mateix temps el seu cap estarà pensant en que farà en com tindrà que colpejar la pilota de vaqueta. Quan les jóvens promeses tanquen la seua partida, eixiran a les lloses d'un trinquet més que centenari per a tractar de fer-se en el segon campeonat més important.

Fora, en els escalons, el públic estarà ansiós per vore a quatre dels millors jugadors de l'escala i corda. Quatre jugadors que faran, de ben segur, alçar-se als aficionats per ovacionar als pilotaris, perque són quatre pilotaris capaços de transmetre moltes sensacions dins d'un trinquet.

Molt provablement, les travesses eixiran a favor de la parella formada per Puchol II i Monrabal. I és que, al no contar en la participació de Soro III, el gran favorit des de l'inici era la parella liderada pel de Vinalesa. Puchol II sempre és un segur de bon joc, i més en Pelayo, davant d'ell tindrem a Monrabal que ha respost perfectament al rol de miger.

Aixina i tot, davant tenen a un parella molt potent, l'esquerrà Pere Roc II és un rival molt complicat en un trinquet com Pelayo i Jesús torna a recordar al gran miger que guanyà el Circuit Bancaixa en el 2013.

Com a curiositat i també com a incentiu, Puchol III, que ha disputat les dos últimes finals, pot convertir-se en el primer jugador en guanyar tres vegades la Copa.

El dissabte, a les sis de la vesprada, Puchol II i Monrabal s'enfrontaran a Pere Roc II i Jesús per conseguir la novena edició de la Copa d'Escala i Corda, un trofeu que donarà pas a la temporada estival.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Una parella de 10

Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el

Escola de Pilota

Buscar este blog