Ir al contenido principal

Vilamarchant obrirà demà el I Trofeu d'Hivern de Llargues


Fotografia: Olga Cabo, Blog: escoladepilota.blogspot.com


Quan parlem de llargues l'instint nos du immediatament a pobles com Murla, Sella, Campello... L'imaginari nos du directament a comarques com la Marina o l'Alacantí. Pero hi hagué un temps, en el que les llargues eren la modalitat reina de tota Valéncia, en totes les comarques es jugava a ralles.

Pero aparegué la corda en els trinquets i en els carrers agarrà força fins que l'escala i corda, la galocha i també el raspall anaren guanyant protagonisme en els nostres pobles. Les llargues, en canvi aguantaren la seua supremacia en les comarques del sur pero encara mantingueren cert protagonisme en pobles de l'Horta i el Camp del Túria.

Pobles com Borbotó, Moncada, Godella, Nàquera, Alfara, Foyos... encara oferien partides de llargues en els estius dels primers anys del segle XXI. En l'ambient, en les partides d'estos pobles, sempre se parlava de l'opció de menejar les llargues, de donar-li vida més allà de l'estiu.

I a finals de l'estiu del 2015 està idea mamprengué a pendre forma i un grup de cinc pobles (Nàquera, Borbotó, Alfara, Valéncia i Godella) es decidiren a participar en la Lliga a Llargues d'Alacant 2016. Com sempre hi hagueren obstàculs pero tots cediren un poc per a que este experiment es poguera dur a bon terme.

En la lliga del 2017 el número d'equips aumentà, ya eren set equips, s'incorporaven Meliana i Monserrat, els que participaren en la lliga. A més a més quatre equips participaven després en la Lliga de Percha. En esta última cal destacar la gran actuació de l'equip de Borbotó que es proclamà campeó de tercera categoria derrotant en a final a Agost.

El primer pas, i el segon, ya s'havia donat, i per a donar-li continuïtat, ara, cinc equips al nort del Túria, Borbotó, Tamborí, Nàquera, Picanya i Vilamarchant-Llíria, mampendran demà un nou campeonat, el I Trofeu d'Hivern de Llargues, un campeonat que es disputarà per seus on Vilamarchant obrirà el campeonat que visitarà després atres pobles com Nàquera, Godella, Picanya i Borbotó. La final es disputarà l'11 de febrer en Nàquera, la chicoteta població de la Calderona és un dels pobles que més ha treballat per mantindre viva la modalitat en estes comarques i se premia d'esta forma el seu esforç.

Es preveu una competició igualada en la que Borbotó, degut al seu recent èxit en la Lliga a Percha, serà el rival a batre. Per la seua part els jugadors de Picanya han demostrat una bona evolució en l'últim any i hi haurà que vore si se faran forts en la modalitat. Tamborí i Nàquera presenten uns equips de jugadors veterans, pot ser en manco poders pero més habituats a disputar les ralles. Vilamarchant-Llíria, en jugadors novells en la modalitat pero en molts poders, són la incògnita del campeonat.


Siga com siga, tot fa indicar que aquella espenta de l'estiu del 2015 no solament continua viva si no que va agarrant força poc a poc.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el