Entrevista a Moltó: “Guanyar este Individual m'ha fet vore que soc el mateix chiquet que disfrutava jugant a pilota en mon tio.”

El deport és superació, i Moltó (Alfonso Moltó Puertas, Barcheta, 15 d'abril de 1992) pot parlar en primera persona del seu significat. Després de perdre, quan era el màximfavorit, l'Individual de Raspall en 2017, era capaç de recuperar-se i tornar a guanyar en el 2018 després de viure un procés de maduració.

Després de guanyar el seu tercer individual (en 2015 guanyava el primer i en el 2016 el segon) front a Marrahí, després de poder reflexionar del seu procés i d'esta final, s'acostarem novament a Barcheta a raonar en un pilotari molt més madur, en molts objectius per al seu futur. Un pilotari arrelat al seu poble pero en idees molt clares.

¿Cóm se li queda el cos a un després de tornar a guanyar l'Individual?

De primeres te quedes molt content, recuperes l'Individual. Ya no és recuperar l'Individual, si no que veus que el perts i que tornes a guanyar... veus que tornes a estar ahí dalt, després de passar una mala temporada... i satisfacció màxima.

En el cas d'este Individual, la manera de que perc l'Individual i passe un molt mal any... Aprens moltes coses. M'ha ensenyat molt l'haver perdut i haver guanyat atra vegada. Has recuperat l'Indvidual i el tastes diferent.

S'ha parlat molt de la teua evolució des de que pergueres l'Individual del 2017 i d'un procés mental que has vixcut per recuperar-te.

Si, així és. Perc l'Individual i les coses no van eixir. Mentalment no anava al trinquet ni preparat ni en ganes. Pense en deixar-me'l, estic a punt, després, per sort, no m'ho deixe. Comence a treballar d'atra manera completament diferent de com treballava el Moltó de fa dos o tres anys.

Canvie tota eixa manera de treballar i, vullc dir, aprenc molt d'haver perdut. Si que és cert que pense en retirar-me pero una vegada que veig algo de llum, aprenc molt d'haver perdut, de com estava portant el meu entrenament i la meua vida... Aprenc tant d'això i comence a treballar tant diferent, i clar, a poc a poc s'escomencen a vore resultats que quan arribe a l'Individual l'afronte d'una manera tan diferent, tant tranquila que acabe de jugar a pilota diguen “que be m'ho he passat, ojalà estiguera tots els dies jugant el mà a mà i jugant aixina”.

Ara, un pilotari professional dels sigle XXI ha de tindre darrere un equip multidiscilplinar, ya no solament es tracta d'una preparació física.

Si, aixina és. En el moment en que me perc l'Indvidual lo primer que faig es buscar un sicòlec deportiu que junt el fisio, faig un equip. Este equip va a durar un any, passa el que passe anem a estar durant un any a vore els resultats que dona. La veritat és que nos va molt be i li donem molta calitat als entrenaments. El físic es coordina molt be i tinc una sessió en el sicòlec totes les semanes i al final tot això acaba de convertir-se que al cap d'uns cinc o sis mesos, comences a entrar en el trinquet i es veuen les partides molt diferents, en atre nivell. Ara pot ser que una partida que anaves perguen, t'han ensenyat tècniques que de colp i repent, has canviat la partida totalment i la partida has acabant guanyant-la.

En este Individual, jugares la final contra Marrahí, que tampoc es pot calificar de sorpresa, pero ¿en la teua ment estava la possibilitat de jugar-la contra Ian?

Si que cabia la possibilitat de que arribara Ian. Ian estava jugant a un gran nivell pero clar, Marrahí va entrar en l'Individual pegant molt fort. Vaig anar a vore la partida entre Marrahí i Punxa i vaig vore un Marrahí que estava pegant-li molt fort, que era un rival a tindre en conte. El campeó sempre el tens en conte pero és un individual, és un contra un i és un dia, poden passar mil coses. La gent sempre te un favorit i moltes vegades el favorit no arriba dalt, el que menys t'has esperat a arribat a la final i l'ha guanyat.

Recuperar a Marrahí és una bona noticia, es tracta d'un jugador molt carismàtic.

Si, Marrahí és un jugador molt carismàtic. És molt important recuperar un jugador com Marrahí.

En la final es guanyen tots els jocs en el dau i això ha obert un debat al voltant del pes de les pilotes, de la dificultat de restar les tretes, de fer un tie break... ¿Cóm valores este debat?

El que valore és que crec que les pilotes, ya fa temps que ho estem diguen, són massa pesades i que la pilota a vegades no fa les coses que te que fer, ya no tant la velocitat. A dia de hui hi han pilotes jugades de braç, que van a rebot i en lloc de baixar la pilota te ix per dalt del cap. Al final te quedes pensant que fa l'artesà, qué li fica que moltes vegades no saps ni qué va a fer la pilota. El jugador, per molt que s'ensenye a restar, si la pilota no sap que va a fer, tampoc pot fer molt. Yo crec que baixar un poc el pes seria un poc la solució, i també parlar en l'artesà. Ells diuen que abans la borra era de llana i ara és sintètica i això afecta molt a la pilota.

¿Qué te pareix el nou format que s'ha gastat enguany en l'Individual on ya no hi han caps de serie i tots teniu que superar varies fases?

A mi em pareix perfecte, per guanyar un Individual no tens perqué estar igual que l'any anterior, ¿ventages per qué? Si al final, si tens que guanyar l'Individual tens que ser el millor i tens que escomençar igual que tots. Favoritismes trobe que no tindrien que haver-ne gens. És un model més just que el que hi havia abans.

I el raspall, ¿cóm el veus?

Està millor que fa uns anys pero encara nos queda molt per millorar. Encara no estem al nivell que tocaria estar. I parle de la pilota en general. Crec que els deportistes hem evolucionat moltíssim pero no està tot encara reconegut. Falta molt per treballar en eixos aspectes i en el raspall falta expandir-lo per més comarques i aixina podrem exigir més.

I ara, hem la recuperat la televisió pública i el treball de la Fundació comença a donar resultats. ¿Cóm veus la situació actual?

Si, la televisió ha aportat coses molt bones, de no tindre un reflexe a arribar ara a moltíssima gent de cara a un patrocinar és molt important. La televisió nos ha obert un món nou.

La Fundació te bones idees. Si el proyecte va davant és un canvi prou notable. Yo crec que pot donar-li un poc més de professionalitat. Falta que les coses les apliquen conforme les conten. El seu model és un canvi prou notable.

Enguany has tingut un any molt bo, has arribat a les finals més importants.

Si, hem estat en les finals més importants. Porte moltes finals importants consecutives, no recorde quantes exactament. Això és senyal de que vas per bon camí, al final també tenim que evolucionar i enguany ha sigut un any de molta evolució, de destapar nous components en el meu equip i provar noves tècniques. Evolucionar te pot eixir mal, al principi nos costà adaptar-nos un poc, pero al final nos ha anat molt be. Ara estem veent resultats molt importants.

Cóm a pilotari, com número un, ¿te sents valorat en el poble, per l'afició a la pilota i per la societat valenciana en general?

La gent si que mos coneix. Vas a un poble i la gent te reconeix. Al final tampoc és tindre el fanatisme del fútbol. Em passà el cas de que aní a fer un trail de muntanya a Simat i quan vaig entrar a meta, la veritat és que em vaig sentir molt alagat, el speaker es ficà a dir “per ahí ve un deportista d'èlit, el campeó de pilota Moltó”. Un detall així te fa sentir orgullós. No és una cosa com el fútbol pero dins del que cap la gent si que em reconeix.

Un dels problemes de la pilota valenciana és que no arriba a la gent, ¿qué penses que es tindria que fer per a conectar en la societat?

La televisió està fent el seu paper. Va eixir fa poc i encara no ha donat els seus fruts. Pero si crec que deuria de fer més publicitat, fer més campanyes de turisme, gastar el pilotari com algo nostre.

Un atre aspecte molt important per a un pilotari és la família.

Si clar, la família és fonamental. A dia de hui no jugaria a pilota si no fora pel meu tio i per la meua mare. També quan he passat les males situacions. Sense la família i els teus amics seria impossible aguantar les pressions.

¿I quins serien els moments clau de la teua carrera deportiva fins el moment?

Un dels moments claus va ser quan vaig guanyar el meu primer individual. Un atre quan el vaig perdre, i un atre que m'ha marcat i que recordaré molt, va ser un dijous en Bellreguart, que va ser una de les pijors partides de la meua carrera. Vas ser el moment en que vaig dir, be, fins ací hem arribat, ya no vaig a jugar més... Eixe dia si que tenia clar que no volia tornar a entrar a un trinquet. Tenia partida anunciada el dissabte pero no volia tornar a jugar. Al sendemà vaig conéixer al sicòlec, estiguérem “barallant-mos”, per dir-lo d'alguna manera, tot el matí, em canvià totalment la perspectiva i vaig el dissabte a jugar i pareixia un atre, respecte del que havia sigut el dijous. Yo ya havia decidit no tornar a jugar i el fet d'haver tornat a guanyar l'Individual i tot, és un moment clau perqué et fa vore les coses de forma diferent, m'havia pensat el que no era i després he vist que la pilota era lo que me feya fruir. Guanyar este individual m'ha fet vore que soc el mateix chiquet que disfrutava jugant a pilota en mon tio.

Per que clar, la pilota te alguna cossa que quan t'agarra no te solta.

Si, yo crec que si. No crec que puga eixir mai d'ahí. Quan dic que me volia deixar la pilota me volia deixar la pilota professional. Anar a jugar en els meus amics yo crec que hauria seguit. Al final no és que m'agrade. Al final és que és un amor. Molta gent diu “explica't” pero no se molt be com explicar açò. Tu la vols perqué la vols, per que te fa omplir tant, no és passar-teu be, és que acabes volent la pilota.

Sense este sentiment no se pot ser un pilotari professional.

Econòmicament no compensa i tot l'esforç... ¿quins motius pots tindre? La pilota et pega, i quan et pega te fa un mal que clar... O vols molt la pilota o no pots dedicar-te ad ella.

¿Qué li diries a un chiquet de catorze anys que vullguera ser professional de raspall?

Yo no li recomanaria que pensara ya en ser professional. Li recomanaria que s'ho passara be, que descobrira realment el joc de la pilota. En no parar de practicar, en vore't progressar, vore't jugades... d'anar donant-li hores, de guanyar la coordinació... i de segur que al final acabarà fruint i si arriba a professional de categoria, pero si no arriba i fruïx jugant a pilota i s'ho passa be... realment lo bo de la pilota és això, no és arribar al món professional.

¿Cóm veus les noves generacions de pilotaris?

Venen entrenant molt fort la veritat. Està treballant-se be en les escoles, hi ha molt bon nivell. Hui en dia hi ha molta educació en la preparació física, en cuidar-se, que abans, i això està reflectint-se en que en el trinquet veus molta més professionalitat. Açò abans no estava tant avançat, no es veïa tant. Aixina hi ha molt bon nivell en chavals molt jóvens.

De cara al 2019, ¿quins objectius te planteges?

Els objectius són les competicions oficials, tant la Lliga com la Copa, i com no, el meu principal objectiu és l'Individual. Tots saben que li tinc amor ad eixe campeonat, que m'encanta la preparació que porta. Els meus objectius són les competicions oficials pero remarcant més l'Individual.

¿Un desig per al 2019?

Que la pilota millore molt en general, que tinga molta més harmonia,