Álvaro rep l'estima de l'afició en la final de la Lliga d'Escala i Corda

Una de les coses bones que feu la fundació per la Pilota Valenciana (l'encarregada de gestionar el món professional del 2018 fins el 2023) fon homenajar a alguns pilotaris ya retirats i estimats en les grans finals.

Esta bona costum l'ha replegat ara la Federació de Pilota Valenciana que és la que actualment s'encarrega de la gestió professional de la pilota valenciana.

En la passada final de la Lliga Caixabank d'Escala i Corda, el pilotari que va rebre l'estima i els aplaudiments de tot el trinquet fon Álvaro Navarro.

Álvaro de Faura ha sigut el primer gran pilotari del segle XXI i un dels millors de la història de l'escala i corda. En les seues vitrines guarda quatre Lligues i onze Individuals. És el pilotari que més Individuals ha guanyat a lo llarc de la història.

També fon el protagoniste d'una de les partides més icòniques de la pilota valenciana, la final que l'enfrontà a Genovés en 1995 quan el de Faura només tenia 21 anys i el gran Paco Cabanes ya en tenia 40. Eixa partida, coneguda com “la partida del segle” l'acabà guanyant Genovés per un ajustat 60-55.

Al remat, Álvaro estigué en actiu vint i dos anys (del 13 d'agost de 1992 fins el 27 de decembre de 2014), despedint-se de tota l'afició en una partida homenage en Pelayo.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el

Escola de Pilota

Buscar este blog