Entrevista s Soro III: "Estic convençut que serà una partida molt igualada i molt dura"

No hi ha un ànima. Les galeries estan buides. Ningú podria assegurar que els dimarts, a eixa mateixa hora el trinquet de Massamagrell, el del Tio Pena, els millors pilotaris s'enfronten en una partida d'escala i corda. Els dimarts és el dia de partida, quan este edifici, de parets blanques, es plena de gent.

Allí nos rep Francesc, un jove de 28 anys que s'ha criat entre les seues quatre muralles. Un jove, que en juny terminà una carrera, llaurant-se el seu futur. Si, preparant-se per al seu futur, perque ara, hui, Francesc és un dels millors pilotaris professionals d'escala i corda. Ara, en el present, Soro III és el màxim favorit per guanyar el XXVII Trofeu President de la Generalitat Valenciana, el campeonat individual d'escala i corda.

Soro III nos rep molt amablement i contesta totes les preguntes raonant les seues respostes, mostrant una madurea que trasllada també al seu joc en els trinquets, un joc que l'ha dut a disputar per tercer any consecutiu la final de l'Individual.

¿Cóm estàs vivint esta semana?

Intente viure-la en calma, estar tranquil, descansant tot lo que puc, fent els entrenes, pero sobre tot intentar viure lo més tranquil possible.

¿Cóm estàs preparant la final?

Sobre tot anant a Moncada perqué és un trinquet especial que necessita la seua adaptació.

Després del 60-20 de Massamagrell i de les teues tres victòries en la fase de semifinals molta gent pot pensar que la final està prou clara.

S'ha acabat la lligueta, ara estem en una partida nova. Una partida nova que damunt és una final. Hi han atres circumstàncies, un trinquet completament diferent al de Massamagrell i en un Santi que vindrà en una ilusió tremenda i serà una partida molt diferent a la que se va viure en Massamagrell. Yo estic convençut que serà una partida molt igualada i molt dura.

Per tercer any es disputa la final de l’Individual, per tercer any Soro III tornarà a disputar-la. Serà enguany l’any de la teua victòria?

Espere que si, yo vaig en la ilusió, com en les atres dos, de fer be el meu treball, de donar el màxim i intentar arribar a xixanta primer. Yo vaig en eixa ilusió de sempre i en la intenció de guanyar.

¿En que ha canviat el Soro que pergué la final del 2011 per un joc al Soro que vol guanyar l’edició del 2012?

Després de cada final una deprén, pot ser enguany estic més tranquil, jugant en més tranquilitat que atres anys. Em trobe més a gust. Se que vaig a un trinquet que tinc més tocat que a lo millor l'any passat. Les derrotes sempre venen per a be pero sobre tot l'afronte en més tranquilitat. Yo recorde que l'any que vaig jugar la primera final la semana se me va fer eterna i molt pesada. L'any passat menys pero també i enguany és la tercera i t'ho prens tot en més calma perque saps que és dia a dia i aplegarà, pero sobre tot en molta més tranquilitat que atres anys.

Lo que si se t'ha vist en les partides de semifinals és un joc més sòlit, tranquil, més madur.

Si, pot ser siga eixa la paraula, més madur. Yo dic que he reduït molt els meus erros. Si mires la partida contra Miguel fa dos anys, o la de l'any passat contra Álvaro, comet erros fàcils que enguany no estic cometent i això fa que les partides, el haver-te vist ahí i el jugar. Són els anys. Enguany he millorat en eixe aspecte, en cometre menys erros, en jugar més tranquil, i de moment les coses estan eixint be.

A qui beneficia més el trinquet de Moncada?

Al que més s'adapte. És un trinquet molt difícil, no és fàcil jugar allí. Yo el tinc tocat, en dos finals i entrenaments i no és fàcil. No te galeries perque és molt difícil tirar-la dalt i quan la tires lo normal és que caiga. No beneficia a ningú dels dos perque els dos busquem la galeria. Pot ser el tema de rebots a mi me puga beneficiar una miqueta més. Santi no està acostumat a jugar rebots i el rebot de cristal de Moncada fa un poquet estrany i és complicat.

Yo crec que el que més s'adapte és el que ahí te un punt guanyat.

Com se li pot fer mal a Santi?

Evitant que la jugue a l'aire. Santi basa el seu joc en ficar-se baix de la pilota, perque és molt ràpit, i buscar la volea, i quan l'agarra a volea estàs pràcticament venut. No és que la puga tirar dalt, si no s'encara dalt sap jugar ben jugat per damunt de la corda i damunt va forta. Hi ha que evitar a que te la jugue a bot plantat o que te la jugue, sobre tot, a l'aire. Hi ha que intentar fer botar la pilota.

Cóm serà la vesprada del dumenge?

Espere que bonica. He passat una molt fotuda, la de l'any passat millor. La de l'any passat va ser una vesprada que, quan un se calma, és una bona vesprada i enguany espere que també siga bona. Un juga finals i tan si pert com si guanya s'assumix lo que ha fet. Guanyem o pergam intentarem estar tranquils i assumir lo que hem fet i fruir-lo, si se pot.

Fa dotze anys que no arriba un miger a la final de l’Individual, pot ser un factor en contra teua?

A la gent li agrada vore migers en l'individual. Quan Grau jugava l'Individual a la gent li agradava molt. Yo crec que a la gent li agrada vore a Santi, sobre tot perque se meneja molt ràpit pel trinquet i estic molt convençut que hi haurà molta gent en Moncada que estiga molt damunt de Santi i l'agrade el joc de Santi. Tampoc pense que puga ser algo en contra meua. El joc dels migers en el mà a mà sol agradar molt perque sen van molt a l'aire i és molt espectacular vorel's.

¿Quina penses que serà la clau de la partida?

Moltes vegades lo que te penses que va a ser la clau no passa mai. És una final. Yo la primera la vaig perdre per no saber estar dins del trinquet. La segon, a part de jugar contra un superclase com és Álvaro, Álvaro va saber estar en el moment de més tensió i va estar perfecte. El que millor sàpia estar. Estes partides són complicades de jugar i més si estàs a soles. No és com una partida de Bancaixa, que sou dos o tres i te vas repartint un poquet l'ambient. Ahí estàs tu a soles i és tot per a tu i manejar això és molt important. Yo me doní conte quan juguí contra Miguel i contra Álvaro que eren dos jugadors que eixes situacions les manejaven a la perfecció.

Ara pot ser siga al revés, ara eres tu el que està en la situació de Miguel i Álvaro i Santi l'inexpert en la final.

Pot ser, yo tinc eixa experiència dels atres anys, pero Santi no és nou en açò. Ha jugat finals de Bancaixa, finals de Copa, ha guanyat mundials, és un jugador bàsic en la selecció i competint per guanyar el campeonat del món i l'europeu. Hi haurà que vore el dumenge cóm s'adapta cada ú a eixe ambient, al trinquet. Yo espere que se puga vore una bona partida i la gent puga fruir.