Ir al contenido principal

¿Qui és el favorit?



El pròxim dumenge Soro III i álvaro seran els protagonistes del dia. Estos dos pilotaris s'enfrontaran en la final de l'Individual d'Escala i Corda, una de les partides més importats de l'any. En general tots pensen que Soro III és el gran favorit pero que Álvaro és Álvaro i està capacitat per a completar la dotzena.

Tots tenim la nostra opinió al respecte, les nostres sensacions, expectatives... En Escola de Pilota hem consultat a tres persones que entenen prou de pilota i de l'escala i corda: Tino, Dani i Genovés II.


Tino

Tot i ser un dels millors punter/miger de les últimes décades Tino ha tingut l'oportunitat de participar en els Individuals com a feridor.

Per al pilotari, ya retirat, el favorit és Soro III.La rao fonamental és el tamany del trinquet. El de Moncada és un trinquet i en opinió de Tino açò favorix la seua pegada, la seua fortalea. De fet, el ara jugador de Foyos, pensa que el de Massamagrell no es preocuparà massa per buscar coses, confiarà el seu joc en la seua potència.

En canvi, Tino preveu un joc més tècnic en Álvaro. Joc buscarà un joc més tècnic buscant principalment l'esquerra de Soro III. El de Faura tindrà ventaja, segons Tino, si arriben igualats al final de la partida puix l'onze vegades campeó te molta més experiència en estes situacions.

Per a Tino el resultat final podria ser60-45 per a Soro III.


Dani

Com a miger que és Dani no ha disputat mai un Individual pero si està considerat com un dels jugadors més inteligents en les lloses dels trinquets.

Per al de Benavites Soro III és el favorit, és l'actual campeó, te molta moral i es troba en el seu moment més dolç. Aixina i tot, el veu mínimament favorit.

Per a Dani, el trinquet no serà determinant. Veu més important la ferida on Soro III pot patir més ya que fer-li mal a Álvaro és més difícil.

Per a Dani, Soro III tractarà d'allargar la pilota al màxim, buscant l'escala del rest o la muralla del palco quan estiga en el resto. La seua preocupació serà obligar a Álvaro a jugar llunt de la corda.

Per la seua part, segons la seua opinió, Álvaro buscarà més la corda, els escalons i en especial l'esquerra.

El de Benavites simplement espera que es veja una gran partida i que ells dos fruïxquen perque si ells ho fan tots ho passarem be.


Genovés II

José Cabanes és el pilotari que més finals li ha disputat a Álvaro. Ningú com ell sap com se les gasta el de Faura en els Individuals.

Per a Genovés II, Soro III ix en una miqueta més de ventaja pero no tanta com la majoria pensa. Es tracta d'una final i ahí Álvaro sempre trau un poquet més.

Genovés II no ha jugat molt Moncada per lo que no te una opinió fonamentada d'ell. Aixina i tot pensa que és un trinquet prou neutral per als jugadors pero poc per als feridors, allí Olttra és molt perillós.

Per a José els dos pilotaris buscaran la mà roïna del seu adversari, sobre tot Álvaro.

En la seua opinió la partida la tindrà de cara el que primer imponga el seu ritme i orte la partida al seu terreny.

Genovés II veu a Soro III llançat de la lligueta de semifinals on apenes ha tingut rival. Per la seua part Álvaro ha tingut que lluitar molt.


Per a José Cabanes la partida és més igualada del que es pensa sempre i quan Álvaro puga impondre el seu ritme.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

En Benissa, pilota i misa

Que la pilota és especial ya ho saben tots els que estan llegint estes llínies. Una de les característiques que fan del nostre un deport especial, més estimat, de bo, pels seus practicants és la intensa activitat per part dels aficionats. A diferència dels clubs de fútbol, en pilota no tenim milers de socis i abonats, pero si tenim un grapat d'enamorats en cada poble. Un grapat que són els que li donen vida, dia a dia, a la pilota valenciana. I un bon eixemple és Benissa i el seu Campeonat Comarcal Puríssima Chiqueta. Benissa és de tots coneguts pel dit “Els dumenges, en Benissa, pilota i missa”. Per tant, és per tots coneguda la seua afició a la pilota. De fet, el seu trinquet ha sigut seu de grans partides en la seua història. Pero el trinquet es manté viu gràcies a eixe grapat d'aficionats del poble que encara s'ocupa d'organisar, entre d'atres coses, un campeonat d'aficionats, el Puríssima Chiqueta, que es mamprengué en els huitanta.